L'escriptora canadenca Alice Munro

Mor la premi Nobel Alice Munro als 92 anys

Alguns crítics la consideren la Txékhov canadenca.

L'escriptora Alice Munro, guanyadora del Premi Nobel de Literatura el 2013 i del Premi Internacional Man Booker el 2009, ha mort als 92 anys, segons ha avançat el diari canadenc 'The Globe and Mail' després de confirmar-ho amb els seus familiars.

L'autora canadenca patia demència des de feia almenys una dotzena d'anys i va morir dilluns a la nit a la seva residència d'Ontario. Munro va néixer a Ontario el 10 de juliol de 1931. És una narradora que destaca sobretot pels seus relats i estava considerada com una de les escriptores més destacades en llengua anglesa.

La seva mare era professora i el seu pare pagès. Va començar a estudiar periodisme i filologia anglesa a la Universitat de Western Ontario, però la va deixar en casar-se el 1951. Al costat del seu marit, amb qui compartia tres filles, va obrir una llibreria a Victòria.

Munro va començar a escriure de jove i va publicar a diverses revistes, però no va editar el seu primer llibre de contes fins al 1968, 'Dansa de les ombres felices', que va tenir bona recepció al Canadà. El 1972 es va divorciar i quatre anys després es va casar amb Gerald Fremlin.

El 1971 va publicar una reeixida col·lecció d'històries titulada 'Lives of Girls and Women'. Després van arribar altres obres com 'Qui creus que ets?' (1978), 'The Moons of Jupiter' (1982), 'Runaway' (2004), 'The View from Castle Rock' (2006), 'Massa felicitat' (2009) i 'Estimada vida' (2012).

Aclamada per la seva fina manera de relatar, caracteritzada per la claredat i el realisme psicosocial, alguns crítics la consideren la Txékhov canadenca.

Les seves històries en general es desenvolupen a petites localitats, on la lluita per una vida socialment acceptable provoca relacions tenses i conflictes morals. Els textos expliquen sovint representacions de la vida quotidiana, però afrontant esdeveniments decisius.

Munro va guanyar el Nobel el 2013 com a "mestra del conte contemporani", sent la primera canadenca a rebre el premi. El professor David Staines, exeditor general de la Nova Biblioteca Canadenca, la va conèixer durant més de quaranta anys.

"Ella era una de les grans escriptores de contes del món actual i, durant la seva vida, va evidenciar la bellesa de la paraula", ha recordat, després d'afirmar que, igual que altres autors com Txékhov o William Trevor, "sobreviurà als seus temps" .