Un detall de la portada del disc

La música a la València del duc de Calàbria

Ressenya musical escrita per Pablo Rodríguez Canfranc

El Cançoner del Duc de Calàbria és un dels grans exponents de la música interpretada als regnes d'Espanya al segle XVI. Es tracta d'una selecció de peces que pertanyen al llegat cultural del mecenes Ferran d'Aragó (1488-1550), duc de Calàbria i virrei, i lloctinent general del Regne de València, des del 1526 fins a la mort. El nou disc del conjunt valencià Capella de Ministrers se centra en exclusiva en aquest repertori posant en relleu la grandesa i transcendència de la música espanyola renaixentista.

Aquest llançament de l'ensemble que dirigeix Carles Magraner s'afegeix a una extensíssima discografia, iniciada fa més de vint anys, que només l'any passat va incorporar dos nous títols: Regina , un homenatge a les reines d'Aragó, i Processional de Sixena , sobre la música processional i litúrgica de les monges del monestir de Sijena. Al·legoria d'amor segueix un dels principals objectius que s'ha fixat el grup a l'hora de seleccionar repertoris, que no és altre que donar a conèixer la riquesa de la música històrica de la regió valenciana.

El marc històric i social en què s'emmarca el Cançoner del Duc de Calàbria és el de la València de la segona meitat del segle XV, quan es va convertir en una de les ciutats més importants i culturalment atractives de la Mediterrània, fet impulsat per la crisi social i econòmica que patien Castella i Catalunya. Al llarg d'aproximadament un segle va constituir un dels epicentres de la cultura europea i un lloc de trobada de comerciants i artistes procedents de Castella, Portugal, França, Països Baixos i Alemanya.

És durant aquesta era d'esplendor quan floreix musicalment, un moment que coincideix amb els anys de govern del duc de Calàbria. Ferran d´Aragó, fill primogènit del rei Frederic II de Nàpols, va ser un humanista i el prototip d´home del Renaixement, entenent com a tal aquell que mostra una set insaciable de saber i conèixer sobre diverses disciplines. A més d'obrir les portes del palau a la literatura i les arts escèniques, va impulsar amb vigor la música a través d'una capella musical, que ja a l'època de la reina Germana comptava amb més de quaranta cantors i músics. Entre els mestres de la capella del duc figuren els noms de Pedro de Pastrana (1529-1533) i Juan de Cepa (1544-1554), encara que també s'especula que hi va exercir el gran Mateu Fletxa el Vell, precisament a l'espai temporal que queda entre els anteriors. En paraules de fra José de Sigüenza: “ junt[el duc]la millor capella de músics ansí de veus naturals, com de tot gènere d'instruments, que va venir a Espanya, ni l'ha aviat després aquí tan bona, en nombre, abilitats i veus ”.

El manuscrit que ens ocupa, també conegut com a Cançoner d'Uppsala , ja que va ser descobert a la biblioteca de la universitat d'aquesta localitat sueca el 1909, és una recopilació de cinquanta-quatre nadales, de les quals dotze corresponen a les festivitats nadalenques, que dibuixen un fresc viu de la cançó lírica popular de lèpoca. Tot i que les obres de la col·lecció no estan atribuïdes als seus autors, sembla lògic pensar que es tracta de composicions de músics que van tenir relació amb la cort valenciana com Pere Joan Aldomar, Cristòfol de Morals, Bartolomeu Cárceres o l'esmentat Fletxa.

Capella de Ministrers ha seleccionat vuit nadales de dues i tres veus del cançoner, que ha combinat amb vuit peces instrumentals més que, sota el títol de Tons de cant d'òrgan, constitueixen exercicis de composició al voltant de les maneres gregorianes. A l'enregistrament han participat la soprano Beatriz Lafont, Robert Cases interpretant instruments de corda polsada, i Fernando Marín i Carles Magraner tocant les violes d'arc, exercint aquest últim la direcció, com és habitual. Al·legoria d'amor és un excel·lent vehicle per conèixer més a fons la bellesa elegant que caracteritza la música renaixentista de la cort valenciana.