El Govern de la Generalitat de Catalunya ha emès una ordre per fer caure el càmping operat per la família de l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, a la Costa Brava.
La mesura, impulsada pel Departament de Territori i liderada per la consellera Ester Capella, d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), exigeix la demolició de 89 bungalows i quatre piscines construïdes il·legalment a primera línia de mar a Sant Pere Pescador, Girona.
La resolució destaca la il·legalitat de les construccions, subratllant que no tenen els permisos necessaris i no compten amb suport administratiu.
S'ordena la restauració dels terrenys al seu estat original, amb un termini d'un mes per executar-lo, sota amenaça de multes coercitives de fins a 3.000 euros.
La família Trias, encarregada de la gestió del càmping La Ballena Alegre II, enfronta a més una causa judicial per presumpta prevaricació urbanística, cosa que ha motivat la suspensió temporal de l'expedient sancionador per part del govern català.
Una part significativa del càmping s'ubicava a zones considerades no urbanitzables. Això no obstant, abans de la implementació dels diferents plans urbanístics, com els Plans Directors del Sistema Coster (PDUSC) i el Pla Director Urbanístic, aquestes àrees tenien un estatus diferent.
L'alcalde, Agustí Badosa, assenyala que les primeres construccions es remunten a la dècada del 1970. Actualment, el complex consta de 324 estructures, principalment bungalows i cases mòbils, juntament amb instal·lacions destinades als serveis del càmping. A més, inclou diverses piscines per al gaudi dels visitants.
L'Ajuntament de Sant Pere Pescador també ha estat instat a impulsar l'enderrocament de 225 bungalous més i nou piscines construïts il·legalment en terreny protegit, com a part de la mateixa operació.
L'empresari turístic Víctor Latorre, que va denunciar la situació, ha sol·licitat a la Fiscalia el decomís dels guanys obtinguts pel càmping il·legal, estimats en uns 50 milions d'euros.
La gestió del càmping per part d´Álex Trias Arraut, fill de l´exalcalde de Barcelona, ha estat objecte de crítiques i ha generat controvèrsia.
L'ordre de demolició marca un punt d'inflexió en un procés llarg en què s'ha qüestionat la passivitat de les autoritats locals i regionals davant les irregularitats urbanístiques.