VÍDEO | Persones sordcegues de l'ONCE 'veuen' el Recinte de Sant Pau amb els dits

Per donar visibilitat a la sordceguesa i amb l'objectiu d'oferir una experiència sensorial única al col·lectiu, l'ONCE Catalunya ha celebrat aquest matí el Dia Internacional de les Persones amb Sordceguesa.

Un grup de 60 afiliats i afiliades a l'ONCE amb sordceguesa, juntament amb les seves guies i intèrprets, han fet una visita guiada pel Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona, ​​un espai amb molta història. Les persones amb sordceguesa, a Catalunya hi ha 480 afiliades a l'ONCE, es van submergir, mitjançant el tacte, en la representació global del Modernisme, tan evident en aquest recinte amb els diferents materials que concentra: ceràmica, marbre, ferro, mosaics, fusta i vidrieres, entre d'altres. Amb els dits i la informació tàctil van viure allò que els ulls no poden veure.

La visita s'ha adaptat al màxim a les característiques i perfils dels afiliats amb sordceguesa, on hi trobem persones que ni veuen ni senten i també persones cegues totals i amb resta auditiva o sordes profundes amb resta visual.

"Ens complau contribuir a una cultura inclusiva d'aquest espai de referència de la ciutat de Barcelona on conviuen la història i la innovació i apropar-lo a les persones amb sordceguesa, que l'han pogut conèixer amb la sensibilitat dels seus dits", va destacar Enric Botí, delegat de l´ONCE Catalunya.

Visita accessible

El grup va visitar la Sala Hipòstila. És una sala sota columnes que, actualment, suporta el pes de tot l'edifici de l'Administració. Concebuda com un espai de pas i distribució, els darrers anys va albergar el Servei d'Urgències de l'Hospital de Sant Pau. Van travessar pels túnels que connecten tots els pavellons de l'hospital pel subsòl, una innovació a l'arquitectura hospitalària del moment. Els passadissos que comuniquen tots els pavellons estan recoberts de ceràmica esmaltada amb cantonades arrodonides.

A la Casa d'Operacions destaquen la ceràmica i l'escultura de l'edifici. Van passar per la gran sala amb vidres que hi ha a la part del darrere i que va ser durant molts anys el quiròfan principal.

Al Pavelló de l'Administració, el més gran del recinte, van poder tocar els relleus de la barana de la gran escala noble: la creu que dóna nom al primer hospital (de la Santa Creu) i les P i G, inicials del primer mecenes del projecte, Pau Gil.

Al Pavelló de Sant Rafael, les persones sordcegues van poder tocar, de manera excepcional, els elements de la zona on es recrea com era una sala d'hospitalització: els llits, els radiadors i com es distribuïen a l'espai, a banda i banda de la sala i tots amb una finestra al costat.

El jardí inclou també molta informació sensorial, ja que és ple de flors i plantes aromàtiques i medicinals.

Dia Internacional de les Persones amb Sordceguesa

El 27 de juny és considerat el Dia Internacional de les Persones amb Sordceguesa per recordar el naixement de Helen Keller, la primera persona amb sordceguesa que va lluitar pels drets de les persones que tenien aquesta discapacitat.

Helen Keller va néixer el 27 de juny de 1880, a Alabama. Quan tenia 19 mesos va tenir unes febres que el van privar dels sentits de l'oïda i la vista. Tot i la seva discapacitat, molts anys després Helen Keller va arribar a fer conferències sobre la seva vida, es va graduar amb honors a la Universitat de Radcliffe i fins i tot va escriure llibres sobre les seves experiències personals. Tot això va ser possible gràcies a la gran ajuda i influència de la seva institutriu, Anne Sullivan, que li va ensenyar a llegir i comunicar-se amb els altres, a més de portar una vida més autònoma.

Bastó vermell-blanc, símbol de les persones amb sordceguesa

L'ús del bastó vermell-blanc respon a les recomanacions dels òrgans internacionals, com ara l'European Deaf Blind Union. S'ha determinat pels tècnics entesos en la matèria que els trams de color vermell se situïn, començant des de la part inferior del bastó, al segon i quart tram d'aquest. A les persones amb sordceguesa que conserven la resta de visió els resulta més fàcil veure l'extrem del bastó si el tram inferior és de color blanc; en entorns amb gran afluència de públic (metro, centres comercials, creus...), els transeünts perceben millor la part superior del bastó.

Cupó dedicat al Dia Internacional de les Persones amb Sordceguesa

Dimecres 19 de juny Enric Botí, delegat de l'ONCE a Catalunya i David Bernardo, president del Consell Territorial, van lliurar a Chelo González, persona amb sordceguesa, ia Sandra García, mediadora de la FOAPS, una imatge emmarcada del cupó de dimarts 25 de juny dedicat al Dia Internacional de les Persones amb Sordceguesa.

Sobre la sordceguesa

La sordceguesa és una discapacitat que sorgeix com a conseqüència de la combinació en una mateixa persona duna discapacitat visual i auditiva. Afecta 15 de cada 100.000 habitants, per la qual cosa a Catalunya -manca un cens definitiu- inclou unes 500 persones. Es tracta d'un grup molt heterogeni: persones amb sordceguesa que no senten ni veuen res, mentre que d'altres poden tenir alguna resta de visió i/o audició. Hi ha persones que neixen amb sordceguesa (sordceguesa congènita) i altres que l'adquireixen al llarg de la vida (sordceguesa adquirida).

La dificultat de comunicació caracteritza el conjunt de les persones amb sordceguesa. Quan una persona neix o es queda sordcega el més urgent és intervenir perquè pugui desenvolupar un sistema de comunicació, n'aprengui un de nou o adapti el propi a la seva nova situació. Hi ha dues figures clau que permeten l'enllaç de les persones sordcegues amb l'entorn: el mediador i el guia intèrpret. L'ONCE compta actualment amb diverses àrees específiques de suport a aquestes persones: la Unitat Tècnica de Sordceguesa (UTS), una xarxa d'especialistes a totes les comunitats autònomes i la Fundació ONCE per a l'Atenció a Persones amb Sordceguesa (FOAPS), amb gairebé un centenar de mediadors repartits per tota la geografia donant suport a les necessitats d'aquestes persones.