Des que el País Basc va assumir les competències penitenciàries l'octubre del 2021, el Govern basc, liderat pel Partit Nacionalista Basc (PNB), ha atorgat la semillibertat a 75 presos de l'organització terrorista ETA. Aquest règim, conegut com a tercer grau, permet als reclusos complir part de la seva condemna fora de presó sota certes condicions, cosa que implica una major flexibilitat en el seu confinament.
La transferència de les competències de presons al País Basc va ser part d'un acord entre el lehendakari Íñigo Urkullu i el Ministeri de l'Interior, en un esforç per millorar la gestió penitenciària regional. Tot i això, la implementació d'aquesta política ha estat objecte de controvèrsia, especialment perquè l'Audiència Nacional ha revocat 16 d'aquests tercers graus, argumentant que no es complien els requisits necessaris per a aquesta concessió.
Entre els presos beneficiats per la semillibertat hi ha Mikel Xabier Ayensa Laborda i el seu germà Ibai Ayensa, tots dos condemnats per assassinats relacionats amb ETA. Altres reclusos que han obtingut el tercer grau inclouen Asier Oyarzábal, Pedro María Cano Hernández i Balbino Sáez, tots amb antecedents de delictes greus. Un cas destacat és el de Jon Igor Solana, el tercer grau del qual va ser revocat a causa de la seva participació en diversos assassinats, cosa que il·lustra les complexitats i desafiaments en l'aplicació d'aquestes mesures.
La política de dispersió de presos d'ETA, que implicava la seva reclusió a diferents parts d'Espanya per evitar la concentració de membres de l'organització en un sol lloc, ha estat reemplaçada progressivament pel trasllat a presons del País Basc i Navarra. Aquest canvi ha facilitat la concessió de la semillibertat, cosa que ha generat crítiques per part de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT). L´AVT sosté que aquestes accions formen part d´un pla més ampli que podria portar a la llibertat condicional d´aquests presos en un futur proper.
Etxerat, l'associació que representa els familiars dels presos d'ETA, ha modificat el discurs, passant d'exigir el final de la política d'allunyament a demanar la llibertat directa dels reclusos. Aquest canvi en les reivindicacions ha estat objecte de debat i crítica, especialment per aquells que consideren que els presos no han complert els criteris necessaris per obtenir beneficis penitenciaris.
Per tant, l'assumpció de les competències penitenciàries pel Govern basc ha permès més flexibilitat en la concessió de semillibertat a presos d'ETA, generant un intens debat sobre la justícia i l'adequació d'aquestes decisions. Aquest canvi reflecteix una transformació significativa en la política penitenciària espanyola en relació amb el terrorisme, les conseqüències i la gestió dels reclusos condemnats per aquests delictes.