Save the Children, Càritas, Plataforma Infància i Educo han alertat de l'augment de pobresa infantil a Espanya, que ronda el 30% (en concret, arriba al 28,9% d'aquest sector de la població), després d'analitzar les dades de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) corresponent al 2023 i publicada aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Arran d'aquestes dades, Save the Children xifra el total de nens i nenes en situació de pobresa en 2.320.975 durant l'any passat, davant dels 2.253.124 de l'exercici anterior.
En qualsevol cas, l'organització alerta que el percentatge de pobresa infantil (28,9%) supera el de la pobresa general (20,2%), en augmentar 1,1 punts percentuals més que el 2022, quan es va situar al 27,8%.
Pel que fa a la taxa de pobresa severa infantil, s'eleva fins al 13,7% (0,19 punts percentuals més respecte al 2022), per la qual cosa el nombre de nens, nenes i adolescents en aquesta situació és 1.099.203, indica Save the Children, que necessita viure sota el llindar de la pobresa significa, en el cas d'una llar composta per dues persones adultes i dues menors d'edat, ingressar menys de 23.077,96 euros l'any.
"Després d'uns anys marcats per l'impacte de la pandèmia i la inflació, les taxes de pobresa infantil tornen a pujar, fet que ens resulta de preocupació especial", assegura el director general de Save the Children, Andrés Conde, que afirma que "si bé el creixement generalitzat dels ingressos eleva els llindars de renda amb què es calculen aquestes taxes, l'augment de la pobresa infantil no s'explica només per això”.
En aquest punt, Save the Children valora positivament l'augment de la renda mitjana per llar, fins a un 8,1% per al conjunt de llars, però alerta que, si la renda del total de les llars puja, augmenta el llindar de la pobresa.
Per exemple, en una llar composta per dues persones adultes i dos nens amb ingressos anuals de 21.200 euros (uns 1.766 euros mensuals per a 4 persones), a l'ECV del 2022 no s'haurien considerat en risc de pobresa, però amb un llindar de pobresa més alt, sí que ho són.
Així, l'ONG puntualitza que, si es calcula la taxa de pobresa infantil de l'ECV del 2023 amb els llindars del 2022, s'obtindria un 24,5% de pobresa infantil, per la qual cosa una part de la pujada de la pobresa infantil és deguda a l'efecte llindar.
L'ONG també constata "una anomalia" entre la població general i la infància, i per això denuncia que els nens, nenes i adolescents els que estan patint més els efectes de la inflació acumulada.
En aquest punt, Save the Children posa el focus a les llars amb fills menors d'edat que s'enfronten a majors taxes de pobresa, ja que el 24,9% d'aquestes llars es troben sota el llindar de la pobresa relativa, davant del 15,2 % de les llars sense menors a càrrec. A l'anterior exercici, eren 24,7% davant el 16%.
En el cas de menors que viuen a llars monomarentals, l'ONG incideix que s'enfronten a una taxa de pobresa relativa del 55% (enfront del 51,7% del 2022).
Més de la meitat de menors d'aquestes llars estan en una situació especialment vulnerable ja que, el 31,4% es van trobar en pobresa severa el 2023, 2,67 punts percentuals més que a l'ECV 2022.
En aquest punt també posa el focus el sociòleg de l'equip d'Estudis de Càritas Espanyola, Thomas Ubrich, per a qui les dades de l'última ECV de l'INE reflecteix un increment en els ingressos mitjans de les famílies, però no es tradueix en una millora de les condicions de vida de les famílies".
"En els darrers anys hem vist una tendència cap a una reducció en la capacitat de les famílies per afrontar despeses imprevistes. Això ens mostra la gran precarietat que pateixen cada vegada més famílies, sobretot aquelles que tenen menors a càrrec. Els nivells de pobresa a aquestes famílies, segons l'enquesta, no s'havien vist des de l'any 2014", denuncia.
Per tot això, demana a les administracions públiques garantir "el dret a un nivell de vida adequat recolzant no només els ingressos sinó també les despeses de les famílies, en concret en l'accés i el manteniment de l'habitatge".
Col·lectiu de població "amb el risc més alt de pobresa"
Per part seva, el director de la Plataforma d'Infància, Ricardo Ibarra, ha reclamat "que es prenguin mesures per pal·liar la pobresa que afecta les nenes i nens, ja que, any rere any, la infància continua sent el col·lectiu amb el risc més alt de pobresa de tota la població a Espanya”.
"És preocupant el percentatge de llars on viuen nenes i nens i que no es poden permetre mantenir l'habitatge a una temperatura adequada o no puguin alimentar-se de carn, peix o pollastre cada dos dies", ha afegit Ibarra.
Aquesta dada arriba al màxim històric entre la infància, un 10,8%. D'altra banda, augmenten les persones que no tenen capacitat per fer front a despeses imprevistes. Per a la infància, la dada és del 42,8%; per al conjunt de la població, del 37,1%; i per a les llars monoparentals del 59,6%, indica l'ONG.
També s'incrementa (en 0,9 punts) la infància que no es pot permetre tenir un ordinador personal a casa seva, amb una taxa del 8,3% (enfront del 6,1% de la resta de la població).
Plataforma d'Infància assenyala que el 34,1% dels nens, nenes i adolescents no es poden anar de vacances almenys una setmana a l'any.
Aquesta ONG lamenta que les famílies monoparentals siguin les que menys han incrementat la renda: només en 1,4% (per persona) i en un 2% (per unitat de consum) quan a nivell general l'increment ha estat d'un 8,3 % i del 7,9% respectivament.
"És urgent que el Govern sigui més ambiciós en la prevenció de la pobresa infantil, és urgent que Espanya arribi a la inversió en infància al nivell de la mitjana europea (1,5% del PIB vs 2,4%), s'ha de desenvolupar en aquesta legislatura una prestació per la criança, com tenen la majoria dels països europeus.
El Govern no ha de perdre l'oportunitat d'incloure aquesta mesura a la nova Llei de Famílies”, reclama Ibarra.
Mentrestant, l'ONG d'infància Educo denuncia que el 2023 va ser l'any en què més nens i nenes van tenir dificultats per menjar carn, peix, pollastre o proteïnes similars cada dos dies des del 2004, any en què la xifra se situava a l'1, 9%, mentre que l'any passat va ser gairebé del 7%, una xifra que titlla d'"escandalosa", amb més de mig milió de menors afectats.
“Són nens i nenes que no estan menjant prou proteïna i que, per tant, estan en risc de patir malnutrició.
L'augment de preu de la cistella de la compra afecta molt especialment les famílies més vulnerables, que han d'ajustar el seu pressupost escàs i canviar el menú per poder alimentar-se, encara que no de la millor manera", afirma la directora d'Incidència d'Educo, Macarena Gespes.
"És una situació molt preocupant davant la qual no s'estan prenent totes les mesures necessàries i que, si segueix així, tindrà conseqüències no només en la salut de la infància, sinó també en l'educació i el benestar", alerta.
Per això, Educo reivindica que tota la infància pugui accedir al menjador escolar i que aquest accés sigui gratuït. Així, indica que a Espanya, uns 800.000 menors reben beques i ajudes per anar-hi però hi ha un milió que les necessitaria i no les està rebent.
"És un problema endèmic i és prioritari que es resolgui. No només perquè al menjador se li garanteix una alimentació adequada i completa a l'alumnat, sinó perquè forma part del seu dret a l'educació: si mengen bé tindran millor rendiment. Exigim a les administracions públiques mesures ràpides, eficaces i concretes que posin la infància al centre. Espanya no pot seguir per més temps al capdamunt del rànquing de la pobresa infantil a Europa", conclou Céspedes.