El cap del Grup d'Estructures Col·lapsades (Grec) dels Bombers de la Generalitat, Ivan Bagan, ha explicat que els bombers detecten entre 2.000 i 2.600 edificis amb patologies a l'any, i que hi ha uns 60 edificis anuals que col·lapsen a Catalunya, entre vivendes , edificis deshabitats o amb col·lapses parcials.
En una entrevista concedida a Europa Press detalla que, entre el 2020 i el 2022, el Grec (una unitat de suport formada per arquitectes i enginyers) va fer unes 20 actuacions anuals, mentre que el 2023 es va doblar la xifra amb unes 43.
Es tracta d'intervencions semblants a les que s'han realitzat aquest any a Badalona, on 3 persones van morir sepultades sota la runa, i Esplugues de Llobregat, on es van desallotjar 38 famílies d'un edifici en ruïnes.
Quan algun veí dóna l'avís que ha trobat esquerdes al seu pis, s'activa el parc de Bombers més proper per fer-ne una valoració i, si cal, el Grec fa un desallotjament preventiu i l'arquitecte municipal és qui el prolonga.
"Nosaltres el que intentem és veure quin és el mecanisme de col·lapse, si ha caigut el forjat, si hi ha hagut una explosió o si hi ha aigua, a més de veure si és un fet evolutiu, que es pot continuar esquerdant, caure o fer malbé l'immoble oa terceres persones. En aquest cas, intervenim d'urgència", ha afegit Bagan.
Els paràmetres
Abans d'actuar, el Grec es basa en tres paràmetres per saber si apuntalar un edifici o no: observen si és viable; si hi ha risc evolutiu que pugui ocasionar danys, i si se'n tenen els recursos i tècnicament és possible.
Si la resposta és que sí que en els tres paràmetres s'apuntala l'edifici, però si la resposta és negativa en un dels tres, es balisa la zona i se'n custodia la propietat.
Col·legi d'arquitectes
L'arquitecte i director del Postgrau en Rehabilitació de l'Escola Sert del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, David Lladó, ha emfatitzat que s'han de cuidar els edificis: "Les persones normalment o no es compren un pis o se'l compren una vegada, tret que tinguis molta sort. És una cosa força única. L'hauríem de cuidar perquè duri tota la nostra vida i més, i hem d'anar rehabilitant els materials perquè, com les persones, envelleixen".
"Tenim molt clar que el cotxe ha d'anar al mecànic i canviar l'oli. Amb els edificis passa el mateix, encara que hem d'entendre quines particularitats té cada edifici, perquè van apareixent deficiències o malalties pròpies, a l'exterior perquè està exposat a la intempèrie ia l'interior per l'ús", ha explicat Lladó.
Per aquest motiu, els edificis plurifamiliars de més de 45 anys han de passar la Inspecció Tècnica dels Edificis (ITE) per detectar deficiències generals, que dura 10 anys i serveix com a document de garantia, i Lladó diu que és recomanable que passi la ITE sempre el mateix tècnic perquè “així ja coneix l'edifici”.
"Anar sempre a la causa"
Sobre les esquerdes als edificis, Lladó ha remarcat la importància de buscar la causa que les ha provocat i pronosticar per què s'han produït: "Hem d'anar sempre a la causa i actuar sobre el símptoma, que és l'esquerda".
Alhora, ha explicat que els edificis tenen diferents períodes de garantia -10 anys per a les estructures; tres per a les cobertes, façanes i instal·lacions, i un any per als acabats, com la pintura-- i, fora d'aquests períodes, "el problema és dels usuaris i propietaris, que tenen el deure de mantenir-los".
Lladó ha detallat que a Catalunya hi ha un 50% dels habitatges que es van construir entre els anys 50 i 70, i per això hi ha "un parc d'habitatges envellit".