Sequera - Calor

El rècord negatiu de temperatures que Espanya va batre el 2023

2023 va ser el primer any de la sèrie en què no hi ha hagut cap mes fred

L'any 2023 va ser el segon any més càlid a Espanya i el sisè més sec des del començament de la sèrie històrica el 1961, segons el darrer informe sobre l'Estat del Clima al país de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).

D'aquesta manera, el 2023 només ha estat superat pel 2022 i tots dos han estat els primers a superar per primera vegada el llindar de 15ºC de temperatura mitjana al llarg de l'any, fet que suposa 1,2ºC sobre el valor normal, segons ha precisat el portaveu d'AEMET, Rubén del Campo, a la roda de premsa en què s'ha presentat l'informe aquest dijous 30 de maig, el cinquè que es realitza.

Així mateix, ha estat el primer any de la sèrie històrica en què no hi ha hagut cap mes fred (és a dir, amb temperatura per sota del normal). De fet, gener, febrer i maig van ser els únics mesos 'normals' del 2023, mentre que la resta es van considerar càlids, molt càlids o extremadament càlids.

D'acord amb l'informe, es va registrar la primavera més càlida de la sèrie, el tercer estiu més càlid i la segona tardor amb més temperatura mitjana. El portaveu d'AEMET ha especificat que l'últim mes fred que ha registrat Espanya va ser l'abril del 2022, que també va tenir dos rècords de dies freds.

Durant l'any es van produir set onades de calor: quatre a la Península i les Balears i tres a les Canàries. Així mateix, es van batre 44 rècords de dies càlids i cap de dies freds tenint en compte els registres des de 1950 fins a 2023. En els darrers deu anys, hi ha hagut 196 rècords de dies càlids i només set de dies freds, és a dir, que per cada rècord fred hi ha 28 rècords de dies càlids.

Des del 1975, les onades de calor han augmentat en durada --duren tres dies més cada dècada--, extensió --abasten tres províncies més cada dècada- - i intensitat --marquen 2,7ºC més per dècada. En comparació, el portaveu d'AEMET ha puntualitzat que en un clima no alterat el més normal serien cinc rècords càlids i cinc rècords freds per any.

En aquest sentit, ha destacat l'onada de calor que va tenir lloc entre el 2 i el 17 d'octubre del 2023 a les Canàries --la més tardana i llarga de la sèrie--, entre altres fenòmens meteorològics extrems de l'any.

Tal com ha afirmat l'AEMET a través de 'X' en un missatge posterior, les temperatures han pujat a tot el planeta per les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI). Al Centre de Recerca Atmosfèrica que l'organisme té a Izaña (Tenerife), l'augment de la concentració de diòxid de carboni (CO2) és de 1.9 parts per milió (ppm) a l'any des del 1984, encara que en l'última dècada s'ha accelerat i és de 2.5 ppm anuals.

En línies generals, Del Campo ha detallat que des del 1961 la temperatura ha pujat a Espanya 1,5ºC i els deu anys més càlids de la sèrie s'han produït al segle XXI. Pel que fa a les pluges, el 2023 va ser el sisè més sec de tota la sèrie i el quart del segle XXI.

Un 16% menys de pluges i repartides de manera desigual

L'informe també recull que, en conjunt, es van acumular 531 litres per metre quadrat (l/m2) en precipitacions, fet que suposa un 84% respecte a la mitjana normal del període de referència 1991-2020.

Va ploure de manera desigual i bona part de l'est i del sud peninsular van rebre menys precipitacions del normal i en zones de Catalunya i Andalusia no es va arribar ni a la meitat del que és habitual.

Va continuar la sequera meteorològica que s'havia iniciat al començament del 2022 i, a partir de la primavera --que va ser la segona més seca de la sèrie històrica--, la situació va evolucionar a una sequera de llarga durada.

Tot i que les precipitacions han baixat al voltant del 12% des de l'inici de la sèrie, no s'observa una tendència estadísticament significativa en aquest descens per al conjunt d'Espanya, però sí en zones àmplies del sud i del nord-est peninsular, segons ha precisat AEMET en un missatge posterior a 'X'.

Pel que fa a rècords trencats, la temperatura mitjana de l'aigua del mar a les zones circumdants d'Espanya va superar per primera vegada els 20ºC des d'almenys 1940, encara que a la tardor es va produir un descens brusc i perllongat a zones del Mediterrani.

Totes les zones marítimes van tenir aigües més càlides del que és habitual, i les de Canàries van arribar a superar el seu valor normal en més de 1ºC. Aquestes dades confirmen que totes les polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic són "absolutament essencials", segons ha assenyalat la presidenta d'AEMET, María José Rallo.

"Estem treballant intensament des d'AEMET per ser una eina a disposició de la societat que tingui cada cop més productes específics d'aquest àmbit més climàtic (...) que després contribueixin a facilitar la presa de decisions en tots els àmbits sectorials", ha assenyalat .

Un estiu entre el 20% més càlid

A hores d'ara, Del Campo ha assenyalat que ja s'han registrat 19 rècords de calor, "quatre vegades més del que seria esperable en un any complet". De cara a l'estiu, ha considerat que hi ha una probabilitat "bastant alta" que estigui entre el 20% dels estius més càlids de la sèrie històrica.

A nivell global, el 2024 tornarà a ser "segurament" sinó l'any més càlid, un dels més càlids, segons el portaveu. A més, ha recordat que el fenomen de La Niña, que estarà actiu a l'estiu, sol coincidir perquè l'afavoreix que la temporada d'huracans a l'Atlàntic sigui més intensa del que és normal.

"Estan tots els meteoròlegs especialitzats en ciclons tropicals molt pendents de la temporada perquè és possible que sigui més intensa que altres anys", ha assenyalat