El pantà de La Baells, el 2022, al 56% de la seva capacitat

Les reserves d'aigua continuen creixent als embassaments catalans

Les darreres pluges han provocat un augment del 0,53% respecte a la setmana passada

En plena sequera a Catalunya, els embassaments de la regió continuen experimentant un apogeu del volum de l'aigua gràcies a les pluges recents. Comparat amb el volum registrat la setmana passada, l'increment és modest però significatiu: divendres passat 17 de maig, el nivell dels embassaments se situava en un 26,3%, mentre que avui, dilluns 20 de maig, ha augmentat fins al 26,83%. Un augment del 0,53% xicotet, però significatiu.

Aquest repunt als nivells dels embassaments s'atribueix principalment a les precipitacions registrades els darrers dies, que han contribuït a augmentar el cabal dels rius i l'acumulació d'aigua a les conques internes de Catalunya.

A les conques internes de Catalunya, els embassaments tenen una capacitat total de prop de 700 hectòmetres cúbics, cosa que equival a uns 700 mil milions de litres d'aigua. Aquesta quantitat és crucial per proveir les necessitats d'una població d'aproximadament 7.500.000 persones, que consumeixen al voltant d'1 hectòmetre cúbic d'aigua al dia en condicions normals.

Amb l'arribada de l'estiu i el consegüent augment del turisme, s'espera un increment en la demanda d'aigua, cosa que fa imperatiu que els nivells dels embassaments continuïn augmentant les properes setmanes.

Les darreres etapes de sequera a Catalunya

Els períodes de sequera passats a Catalunya han tingut un impacte significatiu en el volum d‟aigua emmagatzemat als embassaments de la regió. Durant la sequera del 1988-1989, els embassaments de Catalunya van arribar a nivells extremadament baixos. Al punt més crític, el volum d'aigua embassada es va reduir a aproximadament el 20% de la seva capacitat total. Aquesta situació va portar a la implementació de restriccions severes en lús de laigua i va ressaltar la necessitat de millorar la gestió dels recursos hídrics.

Després, la sequera del 2007-2008 va ser una de les més severes en dècades. Durant aquest període, els embassaments van assolir nivells preocupantment baixos, amb un mínim registrat al voltant del 22% de la seva capacitat. Aquest nivell d'emmagatzematge d'aigua baix va provocar la necessitat de mesures d'emergència, com el transvasament d'aigua des d'altres conques i la construcció accelerada de dessalinitzadores.