El Tribunal Suprem (TS) ha acordat absoldre Francisco Nicolás Gómez Iglesias, conegut com 'El Pequeño Nicolás', dels delictes d'usurpació de funcions i suborn pels quals va ser condemnat a tres anys de presó per l'Audiència Provincial de Madrid per presumptament fer-se passar per un enllaç entre Govern i Casa Real en un viatge a Ribadeo (Lugo) el 2014.
Segons ha informat el TS, els magistrats han conclòs que la conducta de Gómez Iglesias va consistir en una única acció de suplantació: l'organització i la presència en un dinar amb un empresari fent-se passar per enllaç entre la Vicepresidència del Govern i la Casa Reial.
L'alt tribunal ha explicat que l'acció de l'acusat, segons el relat de la sentència, no tenia la nota de pluralitat que demana el Codi Penal. I ha insistit que es tractava d'"un àpat sense contingut polític o econòmic que no encaixa en el concepte d'acte oficial i es deia tenir un càrrec inexistent".
Els magistrats han conclòs que la conjunció d'aquests factors no possibilita l'encaix del fet al delicte d'usurpació de funcions públiques. "Es va fer un simple acte de jactància, atípic penalment", ha assenyalat la Sala Segona.
En relació amb el delicte de suborn, el tribunal ha considerat que, ateses les circumstàncies concretes d'aquest cas, donar una retribució a un agent de policia local per organitzar un servei d'escorta aliè a tota funció pública "no és constitutiu de delicte de suborn" , sense perjudici de les responsabilitats a què hi hagués lloc en l'àmbit administratiu".
En aquest sentit, el Suprem ha recordat que el delicte de suborn exigeix que la retribució que s'ofereixi o lliuri al funcionari ho sigui per actes relatius a l'exercici del càrrec que exerceixi i en aquest cas tant qui va donar la retribució com qui la va rebre sabien que no es feia cap acte vinculat amb l'activitat del funcionari.
Segons el tribunal, en els fets provats de la sentència impugnada es va declarar que tots dos sabien que el que es faria era una mascarada, un simulacre i l'acte es va desenvolupar fora de la localitat on presta serveis l'agent policial i fora dels seus hores de servei.
Així les coses, han determinat que "no hi va haver cap compromís per a la funció pública i no hi va haver, per tant, cap afectació del bé jurídic protegit pel delicte de suborn".
Gómez Iglesias de moment no està complint pena de presó, ja que l'única condemna ferma que tenia era la del 'cas del DNI', d'un any i nou mesos, que en ser inferior a dos anys no comportava el seu ingrés. En aconseguir l'absolució pel 'cas Ribadeo', podrà seguir en llibertat.
El recurs de Gómez Iglesias
La defensa del jove havia acudit al Suprem perquè considera que l'Audiència Provincial va vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva, el dret a la presumpció d'innocència, la inviolabilitat del domicili, la intimitat personal i virtual i el principi de proporcionalitat.
En el recurs, l'equip jurídic de Gómez Iglesias defensava que el registre que es va fer a casa del jove a l'inici de la investigació s'ha de declarar nul perquè, entre altres qüestions, "no es va fer cap mena de distinció o discriminació a l'hora d'apoderar-se" de totes les dades que es van trobar" als dispositius mòbils, ordinadors i tauletes que hi havia al domicili.
La defensa insistia que en aquest cas "es conclou que l'actuació de l'acusat, un jove de 19 anys, va consistir a gaudir d'una mariscada amb un empresari, al qual havia traslladat que era un enllaç entre Vicepresidència del Govern i Casa Real -- càrrec inexistent--, ia fi d'impressionar-lo va contractar vehicles d'alta gamma i personal de seguretat que reforcessin la imatge de ser algú important, sense que consti que li sol·licités ni plantegés res amb raó del seu fictici càrrec".
"¿Constitueixen aquests fets una conducta típica? Indubtablement no. El nostre Codi Penal no coneix el delicte de jactància", apuntava la defensa.
Cal recordar que, al marge, 'El Pequeño Nicolás' té pendent dues sentències que encara no són fermes: la condemna de quatre anys i tres mesos de presó i multa de 4.200 euros per haver accedit el 2014 a informació "confidencial" en bases de dades policials; i la condemna de tres anys i cinc mesos per fer-se passar per un membre del Govern a la compravenda de la finca de 'La Alamedilla'.