Terra d'immigrants: 3 de cada 4 catalans tenen progenitors nascuts fora

Barcelona i l'Hospitalet són els municipis amb més persones nascudes a l'estranger

Tres de cada quatre catalans són "producte directe o indirecte" de la immigració arribada a Catalunya, segons l'informe 'La Catalunya dels 8 milions' del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), elaborat amb dades del 2022.

El document assegura que a la dècada del 1940, amb un 20% de nascuts fora de Catalunya, aquesta era identificada com a terra de pas, als 70 com a terra d'acollida, i que actualment és "terra d'immigrants", informa la universitat en un comunicat pels 40 anys del centre.

El conjunt de la migració del segle XXI ha contribuït a Catalunya a 1,5 milions de persones, davant de les prop de 200.000 del creixement natural, i els autors de l'informe afirmen que "sense aquest pes tan extraordinari de les migracions no s'entendria la evolució demogràfica, però tampoc l'econòmica, social o cultural”.

El 2021 hi havia 2,8 milions d'habitants nascuts fora de Catalunya (el 56,5% a l'estranger) i 2,3 milions que, tot i néixer a Catalunya, tenien "com a mínim" un progenitor nascut fora (el 74,2%) amb pare o mare nascut a la resta d'Espanya).

El percentatge que representen els immigrants i descendents arriba al 65,8% del total de la població, i si s'hi afegeix la tercera generació de nascuts a Catalunya amb algun avi de fora de Catalunya, es conclou que “al voltant de tres de cada quatre catalans serien producte directe o indirecte de la immigració dels segles XX i XXI”.

L'origen de la immigració

La immigració internacional és la "gran protagonista del creixement migratori" a Catalunya, amb 1,7 milions de persones nascudes a l'estranger empadronades a Catalunya.

La majoria dels immigrants són llatinoamericans, amb el 44,8% dels empadronats nascuts a l'estranger el 2022; el 22,1% són europeus; el 20,8% africans; i el 11,3% asiàtics.

Per país de naixement, els arribats del Marroc són el primer origen d'immigrants a Catalunya amb 266.000 persones empadronades (el 15% dels nascuts a l'estranger); seguits dels 121.000 nascuts a Colòmbia (6,8%); i els 98.000 a Argentina (5,5%).

Aquests són els municipis amb més persones nascudes a l'estranger

La ciutat de Barcelona és la que el 2022 tenia més persones nascudes a l'estranger amb 477.700 (un 29,2% del total), seguida de l'Hospitalet de Llobregat amb 87.900 (33,1%) i Badalona (Barcelona) amb 44.300 (19,8%).

Destaquen la immigració en alguns municipis a causa de les activitats econòmiques: Guissona (Lleida) té el percentatge més alt de població nascuda a l'estranger (el 49,2%) a causa de l'ocupació que genera la seva indústria de transformació agroalimentària; la segueixen Castelló d'Empúries pel turisme i l'oferta residencial; o l'"atracció fronterera" de la Jonquera (Girona) amb un 44,3%.

El document assenyala que Catalunya té una de les expectatives de vida més altes del món (81 anys en hòmens i 86 en dones) i una taxa de fecunditat de les més baixes (per sota d'1,2 fills per dona).

Al conjunt de Catalunya, la població de menys de 16 anys el 2022 era del 15,5%; pel que fa a la gent gran, suposava el 19,3%, tot i que representen "més d'1 de cada 4 persones" a zones de l'interior de Lleida i Tarragona.