Setze anys després de la versió que de “Tirant lo Blanc” va fer Calixto Romea al Teatre Romea torna aquest clàssic de Joanot Martorell. Ho fa amb un text de Marius Serra qui ha compendiat en 38 pàgines les 1.000 del relat original i ha intentat posar en relleu els aspectes intemporals que, com en tots els clàssics, subjau a l'obra del valencià. Fonamentalment dos temes són molt actuals: la qüestió de les migracions i, sobretot, “la por a l'altre”, a les persones i societats que desconeixem. El “Tirant lo Blanc” va ser una epopeia descrita com a victoriosa quan en aquest mateix temps es va produir una derrota molt real: la caiguda de Constantinoble en mans de la Sublim Porta.
Els vuits actors d'aquesta versió han estat dirigits per Joan Arqué que, ha dit, ha posat l'accent a la plasticitat del muntatge i ha tingut molt en compte el rol de l'heroi com a subjecte derivat d'una necessitat social. Aspecte aquest que va matisar un dels intèrprets, Moha Amazian, per a qui potser no és tan heroi com hem cregut tota la vida que ho era.
Amb aquest nou muntatge de “Tirant lo Blanc”, que s'integra a la campanya del Grec, es tracta, va apuntar Josep Maria Pou, director del Romea, arribar a nous públics, particularment al juvenil, que només coneix l'obra de Martorell fragmentàriament pels textos de lectura obligada a l'escola i per fer-ho amb un llenguatge actual.