Catalunya entra en un moment crític de criminalitat. I ara què?

La celebració de la nit de Sant Joan a Catalunya, sempre marcada per festes i fogueres, es va veure enfosquida aquest any per dos greus incidents. A la platja de la Barceloneta, a Barcelona, un home va ser assassinat per degollament. A Girona, un tiroteig i un atropellament van provocar la mort de dues persones. Aquests fets han generat una onada de preocupació en una regió ja sacsejada per un augment de la violència i la criminalitat.

Els detalls dels dos crims

D'una banda, la matinada del 24 de juny, la platja de la Barceloneta va ser escenari d'un tràgic succés. Un home de 26 anys, de nacionalitat colombiana i resident a Catalunya, va ser assassinat a l'acte després de ser degollat per un home algerià, ja identificat i detingut. Les autoritats investiguen els motius darrere aquest brutal atac. Albert Batlle, tinent d'alcalde de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, va confirmar els detalls de l'incident.

D'altra banda, el barri Font de la Pólvora a Girona va ser escenari d'un incident violent que va deixar un saldo de dues persones mortes i almenys dues ferides de gravetat. El succés va tenir lloc al voltant de les 22.30 hores, durant les celebracions de la tradicional nit de Sant Joan. Les víctimes són un home de 48 anys i una dona de 44 anys.

Barcelona i altres parts de Catalunya han experimentat un increment en la criminalitat els darrers anys. Robatoris, violacions i homicidis són molt comuns entre els titulars de les notícies de cada setmana. Molts informes demostren que la violència de carrer ha augmentat, amb joves i grups socials marginats involucrant-se en delictes cada cop més violents. L'exclusió social i la marginalització de certs grups, incloent-hi alguns sectors de la immigració creixent, han contribuït a aquesta problemàtica.

Les reaccions (i no reaccions)

Les autoritats locals i regionals han expressat la preocupació per l'augment de la criminalitat. Joan Ignasi Elena, conseller d'Interior, va manifestar a Twitter que està en contacte amb els alcaldes Lluc Salellas (Girona) i Jaume Collboni (Barcelona) per abordar les tres morts violentes d'aquella nit.

Salellas, a les xarxes socials, va indicar que la situació és greu i complexa, i va destacar la necessitat d'una coordinació entre totes les institucions per contenir la situació i treballar en una solució a llarg termini per al barri de Font de la Pólvora. A més, va anunciar dos dies de dol i un minut de silenci en memòria de les víctimes. Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, no s'ha pronunciat públicament sobre l'incident ocorregut a la ciutat que governa. Tampoc no ho ha fet Pedro Sánchez, president del Govern.

I ara què?

I ara què? Com s'atura aquesta onada de criminalitat? Altres regions han enfrontat desafiaments similars i han adoptat diverses mesures d'èxit. A Nova York, per exemple, la implementació de polítiques de "tolerància zero" i un augment en la vigilància comunitària van ajudar a reduir dràsticament els índexs de criminalitat a la dècada de 1990. A Medellín, Colòmbia, programes d'inclusió social i desenvolupament comunitari han estat clau per disminuir la violència.

La responsabilitat d'abordar aquest problema recau tant a l'Ajuntament de Barcelona com al Govern de Catalunya i al Govern central. És necessari un enfocament coordinat que inclogui no només la repressió del delicte, sinó també mesures preventives com ara la millora de l'educació, l'ocupació i les oportunitats per als joves. I, per què no, promoure una cultura de legalitat i respecte a tota la societat.

La Barcelona de Pasqual Maragall va tancar aquesta ferida

Durant la dècada del 1980 i principis del 1990, Barcelona ja va experimentar alts nivells de delinqüència. La millora de les condicions econòmiques, juntament amb una reforma policial i més inversió en seguretat, van ajudar a reduir la violència de les maneres següents.

Pel que fa a la millora de les condicions econòmiques, el desenvolupament urbà i turístic va ser clau. Barcelona va experimentar un boom econòmic en la preparació i després dels Jocs Olímpics del 1992. La ciutat va invertir significativament en infraestructures, millorant el transport públic, renovant barris i desenvolupant la costa, cosa que va atraure turisme i va generar ocupació. La creació de noves oportunitats de treball, especialment al sector serveis, va ajudar a reduir la desocupació, que és un factor clau per disminuir la criminalitat.

Pel que fa a la reforma policial, els Mossos d'Esquadra van ser enfortits quant a recursos i formació. La professionalització de les forces de seguretat va incloure millores en tecnologia, mètodes de recerca i tàctiques dintervenció. Es van implementar models de policia de proximitat, on els agents estableixen relacions amb els residents locals per millorar la vigilància i la cooperació ciutadana.

Finalment, la inversió en seguretat va incloure la instal·lació de càmeres de seguretat en punts estratègics i l'adopció de noves tecnologies de vigilància, cosa que va ajudar a prevenir delictes ia identificar els responsables de manera més eficient. Incrementar la presència de policies als carrers i en esdeveniments públics va contribuir a una sensació de seguretat més gran ia la dissuasió del crim.

Aquestes mesures van ser introduïdes principalment per l'Ajuntament de Barcelona sota el lideratge de l'alcalde Pasqual Maragall en col·laboració amb el govern regional i nacional. L'experiència dels anys 90 demostra que una estratègia ben coordinada és essencial per abordar problemes complexos com l'augment de la criminalitat. La formació d‟un nou Govern fort a Catalunya pot ser vital per a aquest objectiu