Condemnen a 8 anys i mig de presó un capellà per abusar sexualment d'un adolescent

El Tribunal Suprem (TS) ha ratificat la condemna a 8 anys i mig de presó a un capellà per abusos sexuals continuats a una adolescent de la qual era director espiritual al col·legi de Talavera de la Reina (Toledo) on estudiava.

A través d'una sentència, la Sala Penal ratifica que el condemnat haurà de pagar 100.000 euros d'indemnització a la víctima per danys morals, atès el "calvari" que el va fer patir.

Els fets van passar entre el 2010 i el 2013, quan la noia tenia entre 14 i 17 anys i mentre estudiava quart de l'ESO i primer i segon de Batxillerat.

Va conèixer el capellà en un viatge escolar al Camí de Sant Jaume i el curs següent va passar a ser el seu director espiritual, encara que les dates concretes de cada abús no han pogut ser precisades amb exactitud.

Durant els tres anys següents, el sacerdot va cometre els abusos en trobades que mantenia amb l'adolescent com a director espiritual i li deia que tot ho feia "en nom de Déu".

Els magistrats recullen que la noia es va sotmetre "pel rol, gairebé parental" que el capellà va assumir davant seu; pel respecte i confiança que ella tenia envers ell, en la seva condició de director espiritual i sacerdot; per la manipulació a què la sotmetia, en justificar els seus actes com una cosa volguda per Déu, i per la consideració moral i familiar que l'home tenia en l'àmbit familiar i escolar de la noia.

Segons la sentència, la noia va ser sotmesa a un exorcisme a casa de l'acusat, que va suggerir a la mare de la víctima que les seves afeccions es devien a la influència del dimoni.

La indemnització "fins i tot es podria quedar curta"

La resolució subratlla que els abusos van provocar que la víctima requerís diverses hospitalitzacions. També recull que la mare de la víctima i el prevere van tenir una relació sentimental de cinc mesos.

El Suprem no comparteix “que, en interpretació que fa el recurrent, es dediqui a enunciar el que considera contradiccions en diferents versions donades per la víctima, perquè davant d'un calvari com el que va haver de passar la jove durant tants anys com ho va haver de patir , l'increïble hauria estat una coincidència exacta".

"L'experiència de la vida ens ensenya que, si bé l'essència d'un esdeveniment pot recordar-se en allò que l'esdeveniment deixa marcat, no sempre és capaç de recordar cada detall o seqüència puntual d'aquest passat, més quan ha transcorregut determinat període de temps", assenyalen els magistrats.

La Sala destaca que el TSJ de Castella-la Manxa, que va visionar el testimoni de la víctima, va descartar contradiccions o dubtes ressaltables a la noia, que va incloure una quantitat de detalls "reveladors d'un suplici difícil d'inventar".

Respecte la indemnització de 100.000 euros, el Suprem respon al condemnat que "fins i tot es podria quedar curta", vist el "patiment patit tan extens en el temps i humiliant i vexatori tracte a què la va sotmetre i les molt greus conseqüències que va tenir per a la salut física i mental de la jove".