Basurto - Nadó

Dos anys i vuit mesos de presó per robar un nadó a l'hospital de Basurto

Se li aplica l'atenuant d'alteració psíquica, encara que el tribunal creu que hi va haver un pla organitzat

L'Audiència de Biscaia ha condemnat a dos anys i vuit mesos de presó la dona que va robar el 2022 un nadó a l'hospital de Basurto per un delicte de detenció il·legal d'un menor i se li han aplicat les atenuants d'alteració psíquica i reparació parcial del mal. L'acusada és absolta del delicte d'abandó del menor.

Aquest tribunal va acollir el 14 de maig passat, en sessió única, el judici contra la dona que el 19 d'octubre del 2022, fent-se passar per personal sanitari, es va endur un nounat de l'Hospital de Basurto de Bilbao.

El bebè va ser trobat, finalment, en bon estat de salut, onze hores després, després de ser abandonat al rebombori d'un domicili de Santutxu per part de l'acusada, que, al judici, va demanar perdó als pares pel que va passar i va dir que no era "la seva intenció", ja que no estava "en els seus cabals".

L'acusació particular demanava 7 anys de presó per a ella per detenció il·legal i abandó, mentre la Fiscalia sol·licitava 4 anys i la defensa 9 mesos. Finalment, l'Audiència provincial de Biscaia ha condemnat la dona dos anys i vuit mesos de presó per detenció il·legal d'un menor amb la concurrència de les atenuants d'alteració psíquica i reparació parcial del dany. En canvi, no s'hi aprecia delicte d'abandó.

El tribunal considera, després de la prova practicada durant el judici, ha quedat acreditat que l'acusada, amb "ple coneixement" i amb la "finalitat de mantenir un embaràs real davant els seus familiars i familiars, va idear un pla consistent a acudir a la secció de maternitat de l'Hospital de Basurto", per, "fent-se passar per personal sanitari, entrar en una de les habitacions i endur-se a un nounat".

En concret, la sentència indica que l'acusada va aconseguir que una mare permetés que s'emportés de l'habitació el nadó amb la "falsa excusa" que li havia de fer una prova. Després va abandonar el centre hospitalari "portant el nadó en una bossa".

Segons s'indica a la resolució, unes 12 hora després, i en comprovar que les forces policials la seguien i que s'havia generat un "gran remolí informatiu", la processada "va tornar al nounat al primer edifici d'habitatges que va tenir a prop".

La sentència relata que la dona va entrar al portal, "va deixar el nadó sobre el pelut" d'un dels pisos, "va trucar a la porta i se'n va anar ràpidament, escoltant, mentre baixava les escales, que algú havia obert la porta".

En la resolució es recorda que l'acusada va reconèixer durant la vista oral "substancialment" els fets a preguntes només del seu lletrat, va afirmar que no "estava als cabals" i va demanar "perdó" als progenitors del nadó.

Detenció il·legal d'un menor

El tribunal conclou que els fets declarats provats són constitutius d'un delicte de detenció il·legal de menor d'edat, del qual és responsable en concepte d'autora la processada.

L'Audiència de Biscaia reconeix així mateix l'existència de l'atenuant d'anomalia psíquica, ja que els especialistes en siquiatria que han examinat l'acusada han constatat que "té un coeficient intel·lectual límit" i una "merma lleu en les seves capacitats cognitivovolitives en relació amb els fets comesos.

També estima que hi concorre l'atenuant genèrica de reparació parcial del dany perquè des de l'obertura del judici oral, la processada ha consignat 6.000 euros, que suposa la meitat de la quantitat reclamada en concepte de danys morals per les acusacions pública i particular en aquesta causa.

Tot i això, el tribunal rebutja l'atenuant de confessió perquè, després d'analitzar les declaracions prestades per la dona en diferents moments del procés, considera que no "està feta a temps, no és completa, és sibil·lina, ja que eludeix molts aspectes desfavorables, i s'estén als favorables, ni és cabal”.

Tampoc no s'estima l'atenuant d'estat passional perquè, entre altres elements, no hi va haver rampell, ja que els fets "responen a un pla organitzat i preparat per l'autora, ni s'aprecia la concurrència d'un estat d'obcecació".

D'altra banda, l'Audiència de Biscaia absol la processada del delicte d'abandonament de menor en estimar que no n'ha quedat acreditat la comissió. Segons la resolució, "no cal inferir" dels fets declarats provats que l'acusada deixés el nadó en estora, després d'haver trucat a la porta, sense que li importés si obrien o no, i, per tant, "si el nadó anava a ser atès".

El tribunal afegeix que "resulta evident que van passar pocs segons" entre que la processada va deixar el nounat i la propietària de la casa va obrir la porta i el va recollir.

A més de la pena de presó, l'Audiència de Biscaia prohibeix a la dona comunicar-se i acostar-se als progenitors i al seu fill a menys de 500 metres durant cinc anys i fixa el pagament d'una indemnització de 12.000 euros, quantitat que s'estima "ajustada" a l'"intens i immens sentiment de por, pèrdua, impotència i frustració" patit per tots dos. La sentència no és ferma i pot ser recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia del País Basc.