L'Hospital De Valme

La possible pena per demorar-se dos anys a diagnosticar un càncer de pulmó

Reclamen al Servei Andalús de Salut (SAS) una indemnització de 112.500 euros

El Jutjat Contenciós Administratiu número dos de Sevilla ha reconegut el dret d'una pacient que el Servei Andalús de Salut (SAS) l'indemnitzi amb 112.500 euros, per "una demora d'uns dos anys" per part de l'hospital de Valme a l'hospital diagnòstic de càncer de pulmó que patia.

En una sentència emesa el 23 de gener passat, el Jutjat Contenciós Administratiu número dos de Sevilla aborda un recurs d'una dona, contra la decisió del SAS de desestimar la seva reclamació per responsabilitat patrimonial per danys i perjudicis derivats de "defectuosa assistència sanitària" i "negligència".

La dona, representada per l'advocada María Jesús Villapando, del Defensor del Pacient, reclamava una indemnització de mig milió d'euros per un retard en el diagnòstic inicial del càncer de pulmó que patia, exposant que "hi va haver un retard en les proves diagnòstiques i de tractament de la malaltia en haver transcorregut més de dos anys fins al diagnòstic de l'adenocarcenoma del pulmó”.

Per això, esgrimia dos informes pericials d'un oncòleg i una doctora, concloent tots dos "que hi ha hagut un retard diagnòstic en no haver estat adequadament atesa la seva malaltia, i li hauria d'haver fet una prova d'imatge més concloent, com hauria estat un TAC".

El SAS, al seu costat, al·legava "que no s'acredita la demora en el diagnòstic", citant un informe del director de la Unitat de Gestió Clínica de Pneumologia de l'Hospital Universitari Verge de Valme, en què s'indicava que segons ell, "els símptomes de la pacient eren inespecífics i justificats per l'asma que va ser diagnosticada, així com la pneumònia que diagnosticada el gener del 2020", així com que "no és normal fer TAC en un pacient asmàtic ni en una pneumònia".

L'informe del director, segons assenyala la sentència, concloïa "que no s'ha escatimat en consultes mèdiques, proves complementàries i revisions a la pacient, ja que es pot observar a la història clínica com l'actora ha acudit en multitud d'ocasions a diferents centres sanitaris sense fer al·lusió alguna a la tos, que per altra banda és un símptoma molt inespecífic i més en una pacient amb laringitis crònica”.

Demora acreditada

Després d'analitzar el cas, el Jutjat exposa que ha estat provada una "demora en el diagnòstic de la càncer de pulmó, ben motivada per no haver estat realitzada una prova d'imatge com hauria estat un TAC", fins i tot quan "les radiografies de març i maig del 2018 ja reflectien unes troballes que no van ser depurades convenientment per tècniques d'imatge, cosa que va suposar una demora el diagnòstic de càncer de pulmó uns dos anys".

"Ha quedat clar que des del maig del 2018, la pacient va haver de ser estudiada mitjançant la prescripció d'un TAC que no es va fer fins al 20 de gener del 2020, que és privació en les possibilitats de curació i tractament per a la seva malaltia amb millora de la seva qualitat de vida", declara el jutjat.

"Aquesta circumstància no es pot obviar de cara a fixar la indemnització, ja que en els supòsits de pèrdua d'oportunitat no s'està indemnitzant el dany produït, sinó la incertesa creada sobre les possibilitats de supervivència o de curs que hagués seguit la malaltia si hi hagués estat detectada amb més pressa", indica el jutjat.

En la seva sentència, precisa que "són indemnitzables les expectatives de curació de les que se'l va privar i per tant s'ha de reduir el muntant de la indemnització en funció de la probabilitat que el dany s'hagués produït igualment, raó per la qual no" accedeix a la quantia de mig milió reclamada inicialment per la pacient.

La quantia de la indemnització

"Sembla més ajustat ajustada la ponderació que de la indemnització realitza el pèrit de l'asseguradora, que raona que el retard en el diagnòstic suposa un increment del risc de mortalitat del 25%, que s'ha de traslladar a la quantia indemnitzatòria que correspongués a un mort als cinc anys del diagnòstic de la neoplàsia segons les seves característiques sociofamiliars, la qual s'ha de fixar en execució de sentència, tenint en compte el barems actualitzat, i per a un mort amb cinc anys més de l'edat que tenia la recurrent en el moment del seu diagnòstic", assenyala el jutjat.

Així, el Jutjat Contenciós Administratiu número dos estima parcialment el recurs de la pacient i reconeix el dret de la pacient a "ser immunitzada en la suma indicada" anteriorment, emetent el 30 d'abril passat una interlocutòria en què fixa la quantia en 112.500 euros.