El jutge del cas 3% acorda traspassar la investigació a l'Audiència Nacional

 

Germà Gordó és un dels investigats.

El Jutjat d'Instrucció 1 del Vendrell, a Tarragona, ha acordat inhibir-als jutjat centrals d'instrucció de l'Audiència Nacional de la investigació de les presumptes comissions il·legals del 3% pagades per constructores a CDC a canvi de concessions d'obra pública.

Aquesta inhibició respon a la petició de la Fiscalia Anticorrupció per entendre que la competència, atesos els delictes que s'investiguen i l'àmbit territorial on s'han comès, correspon a aquest òrgan judicial, ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Aquest jutjat investiga l'exdiputat al Parlament i exconseller Germà Gordó ia dos extresorers de CDC, va rostir com a diversos empresaris, per presumptes delictes com tràfic d'influències, suborn, prevaricació i malversació de fons públics.

Ara l'Audiència Nacional haurà de pronunciar-se respecte a la inhibició i decidir si assumeix la causa, i en el cas de rebutjar-la, es pot plantejar una qüestió de competència davant el Tribunal Suprem.

En l'acte del jutge Josep Bosch assegura que comparteix els arguments de la Fiscalia per considerar que la competència del cas ha d'assumir-la Audiència Nacional, a causa del greu perjudici per a l'economia nacional d'aquest cas per la "generalització de la manipulació de concursos públics" , la complexitat de la causa i que hi ha alguns investigats que presumptament van realitzar operacions econòmiques a l'estranger.

OBRES PER 218 MILIONS

Concretament, sobre el perjudici causat a l'economia nacional, el jutge destaca que el pressupost agregat de les licitacions d'obres i serveis públics sota investigació arriben als 218 milions d'euros i les donacions a fundacions de l'òrbita de CDC es van elevar a 10,3 milions.

"L'existència d'aquest tipus de pràctiques col·lusòries de la concurrència de candidats a la contractació pública suposaria un greu perjudici per a l'economia nacional", argumenta la interlocutòria.

Segons el jutge, la investigació ha destapat una "possible trama de finançament de CDC per mitjà de donacions d'empreses constructores d'enginyeria que resultarien adjudicatàries d'obres i projectes per ens sota el seu control polític".

Així nomena els ajuntaments de Sant Cugat del Vallès, Sant Celoni (Barcelona) Torredembarra (Tarragona), Figueres, Olot, Lloret de Mar (Girona), Infraestructures de la Generalitat, Autoritat Portuària de Barcelona i el Consorci d'Educació de Barcelona.

A més, el jutge considera que un altre criteri que justificaria enviar el cas a l'Audiència Nacional és la probable comissió a l'estranger d'il·lícits penals d'alguns dels investigats com els empresaris Jordi Soler, Jordi Sumarroca, Sergio Lerma i Francesc Xavier Tauler, ja que en un informe de la Guàrdia Civil es constata la seva "coneixement i voluntat d'utilització de jurisdiccions estrangeres d'escassa o nul·la tributació".

"S'han pogut apreciar operacions que reuneixen tots els requisits per a romandre opaques fiscalment, per la utilització de comptes per no residents a les jurisdiccions d'Andorra, Suïssa i Panamà", i la contractació de fons d'inversió domiciliats a les Illes Verges Britàniques i altres inversions al Perú.

ANDREU Viloca, "PAPER ESSENCIAL"

Andreu Viloca presumptament va jugar "un paper essencial" com a tresorer i administrador de CDC i de les seves fundacions, portant un control exhaustiu de les licitacions i adjudicacions d'obra pública, a més de gestionar el pagament de les donacions a les fundacions Catdem i Fòrum.

Per sostenir aquesta afirmació, el jutge cita la documentació intervinguda a Viloca -a qui li van confiscar papers en una trituradora i una agenda, entre d'altres- i la constatació de reunions amb empresaris i "el pagament de les esmentades donacions a la imminent proximitat de la adjudicació ", entre les quals hi ha les empreses Copisa, Rogasa, Oproler i Teyco.