El fiscal va preguntar a Forn pels papers que volien cremar els Mossos

El conseller cessat es va desentendre d'aquesta actuació de la policia catalana i ha afegit que "en cap moment" hi va haver seguiments a polítics

|
Joaquim forn gencat  1

 


Joaquim forn gencat

L'exconseller d'Interior de la Generalitat Joaquim Forn es va desentendre del contingut i la decisió dels Mossos d'Esquadra de cremar documents en un incineradora quan el passat 11 de gener el fiscal del Tribunal Suprem li va preguntar sobre aquest fet, revelant que eren documents relacionats amb la Conselleria d'Economia i Hisenda i també amb la votació de l'1 d'octubre.


Segons l'àudio de l'interrogatori a Forn, a què ha tingut accés Europa Press, el fiscal es va interessar per l'actuació el 26 d'octubre de la Policia Nacional, que va sorprendre als Mossos quan intentaven cremar en una incineradora de Sant Adrià del Besòs (Barcelona ) documents transportats en diversos vehicles.


"El vaig conèixer pels mitjans de comunicació", respon Forn referent a això. El fiscal li pregunta a continuació: "consentir vostè aquest trasllat de documents?". El llavors conseller d'Interior respon amb un 'no' rotund. "Ni se m'informa", emfatitza davant la insistència del representant del Ministeri Públic.


El fiscal en aquest moment necessita: "Eren documents relatius a la Conselleria d'Economia i Hisenda, la assaltada el dia 20", diu sobre les protestes de grups d'independentistes el 20 de setembre davant l'actuació ordenada pel Jutjat d'instrucció 13 de Barcelona , "ia més relacionats amb el referèndum de l'1 d'octubre, 20 dossiers".


El mateix 26 d'octubre, després de diverses hores de tensió davant la negativa inicial dels Mossos de lliurar els documents a la Policia, que van demanar autorització a la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, la policia catalana va emetre un comunicat en el qual defensava que la pràctica de cremar documents és "ordinària i habitual".


Els Mossos van assegurar que la major part del material intervingut era documentació administrativa relacionada amb membres de la policia catalana de la qual havia còpia en suport digital.


Assenyalaven que hi havia "informes policials i documentació diversa", sense aclarir si estava relacionat amb l'1-O.

A preguntes del fiscal, Forn va dir que desconeixia aquesta actuació concreta dels Mossos.


A més, va aprofitar per afegir que, estant ja empresonat a Estremera, va sentir per televisió que a partir d'aquesta documentació s'havia dit que hi va haver seguiments al líder del PP català, Xavier Albiol, i al delegat del Govern, Enric Millo.

"Li puc dir rotundament que, en cap moment, aquesta informació és vertadera", va defensar Forn.

"De fet", va continuar, "al cap d'uns dies el Ministeri de l'Interior va desmentir aquesta informació que a mi em va saber greu".


LES REUNIONS AMB PÉREZ DELS COBO S


Durant aquest interrogatori, Forn també explica que el dia 1 d'octubre, coincidint amb el referèndum suspès pel Tribunal Constitucional, estaven previstes quatre reunions de coordinació dels diferents cossos policials i que el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, alt càrrec del Ministeri de l'Interior que va assumir el paper de coordinador, les desconvocar.


Segons l'acordat prèviament, la primera reunió s'havia de celebrar a les nou del matí de l'1 d'octubre.

A la cita, segons Forn, només van acudir els Mossos d'Esquadra i quan es va comunicar la situació a Pérez dels Cobos "va dir que s'havien oblidat de la reunió i que la resta de reunions quedaven desconvocades".


"Això ens va fer mal perquè eren reunions importants de coordinació. Existia coordinació -Sí, però no al nivell més alt", ha lamentat Forn, que va defensar que els Mossos van complir totes les resolucions de la justícia.


Qui va ser tinent d'alcalde de Seguretat de l'PDeCAT a Barcelona va assegurar que "en cap moment preveia que pogués haver cap tipus de violència" l'1-O i va retreure la forma en què es van desplaçar els efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, en entendre que no ajudava a la convivència als crits de ciutadans de "a per ells".


Forn va negar que es proposés convertir els Mossos en una força armada: "En cap moment he jugat als soldats ni a fer exèrcits", va assegurar davant el magistrat del Suprem.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA