Presó permanent revisable per violadors i piròmans que causin víctimes

 

Rafael Catalá després del Consell de Ministres / JM Quadrat.

La presó permanent revisable ha saltat de nou a l'opinió pública després que el pare de la madrilenya Diana Quer, al costat de les famílies de Marta del Castillo; Luz Cortés; Ruth i José; Candela i Amaia demanessin al Congrés dels Diputats que no aprovi la proposició de llei per a la seva derogació.

La presó permanent revisable és la màxima pena privativa de llibertat que existeix en el Codi Penal espanyol. Va ser aprovada al Congrés dels Diputats el 26 de març de 2015, com a part de la Llei de Seguretat Ciutadana, amb els únics vots a favor del Partit Popular.

Com el seu propi nom indica, la presó permanent revisable és una pena de presó, en principi per temps indefinit, subjecta a revisions que poden servir perquè el reu recuperi la llibertat.

L'objectiu d'aquesta pena és impedir que els delinqüents més perillosos que no han demostrat capacitat de reinserció puguin tornar a la societat, posant en perill la seguretat de les persones.

Així, el Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres el projecte de llei amb el qual proposa ampliar els delictes penats amb presó permanent revisable.

En concret, introdueix cinc nous supòsits: assassinat amb obstrucció de la recuperació del cadàver, assassinat després de segrest, violacions en sèrie, violació a un menor després privar de llibertat o torturar i morts en incendis, estralls en infraestructures crítiques o alliberament d'energia nuclear o elements radioactius.

Així ho ha informat el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que ha justificat aquesta decisió perquè existeix "una demanda social", alhora que ha descartat que l'Executiu estigui legislant "en calent".

El ministre ha recordat que la pena de presó permanent revisable es va introduir en la legislació espanyola en 2015, però que llavors el Govern central va ser "prudent" i va limitar la seva aplicació a vuit supòsits.

Aquests eren l'assassinat de menors de 16 anys o persones especialment vulnerables; l'assassinat subsegüent a un delicte contra la llibertat sexua l; l'assassinat comès per membre d'organització criminal; l'assassinat múltiple; l'assassinat terrorista; l'homicidi del cap de l'Estat o hereu i de caps d'Estat estrangers; i genocidi o crims de lesa humanitat.

LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS

Ara, el Govern central opina que, a més dels "avals jurídics i legals", té el "principal aval", que és la "voluntat dels ciutadans".

"En les enquestes, l'opinió pública reiteradament ha posat de manifest que considera raonable que en Codi Penal hi hagi una pena així per als delictes més greus", ha explicat, i alhora ha remarcat que en aquest suport hi ha una "certa identitat ideològica de els votants "de PP, PSOE, Ciutadans i Podem.

A més, ha recordat que la majoria de països europeus inclou la pena de presó permanent revisable en el seu ordenament jurídic, amb governs de diferent color polític.

"És una qüestió molt consolidada i no conec cap govern que s'estigui plantejant la revisió", ha manifestat.

"Es tracta d'avançar i atendre la demanda social i l'experiència acreditada tant en l'àmbit nacional com en l'internacional", ha apuntat Catalá, que ha insistit diverses vegades en què els nous supòsits són "casos molt singulars i extraordinaris".