Cs proposa crear una comissió d'investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils

 

Durant uns dies, la Rambla va acollir l'homenatge a les víctimes

Ciutadans portarà al Ple del Congrés d'aquest dimarts la seva proposició no de llei perquè els diferents grups fixin posició sobre la proposta que va avançar Albert Rivera de crear una comissió d'investigació parlamentària sobre els atemptats terroristes perpetrats l'agost passat a Barcelona i Cambrils (Tarragona) .

Amb la seva iniciativa, la formació taronja pretén que la cambra baixa es pronunciï sobre la necessitat o no de crear una comissió destinada a "valorar quines millores es poden dur a terme en la lluita antiterrorista, amb la finalitat última de millorar la seguretat de tots els espanyols ".

Això sí, la iniciativa només té un objectiu deliberatiu i la seva aprovació no implica la creació d'aquesta comissió d'investigació, ja que Ciutadans no va optar per la via directa de registrar al Congrés una sol·licitud formal que li exigiria la signatura d'un segon grup parlamentari . Tant el PP com el PSOE van dir que no veuen necessari crear-la i només els independentistes d'Esquerra (ERC) van avançar el seu suport.

ACLARIR LLACUNES I ERRORS DE COORDINACIÓ

El portaveu de Cs al Congrés, Joan Carles Girauta, ha recalcat en el seu moment que l'objectiu de la investigació parlamentària és aclarir les nombroses "llacunes" que creuen que hi ha en relació amb els atemptats, que van ser reivindicats per l'Estat Islàmic, i saber "què va fallar", per així millorar la lluita contra el terrorisme. "Potser d'aquí es deriven responsabilitats polítiques, però aquesta no és la finalitat", ha afegit.

El partit taronja sosté en la seva iniciativa que la gestió de l'alerta terrorista d'agost de 2017 i la investigació posterior van posar de manifest "errors de coordinació i errors que entelen davant l'opinió pública la imatge de la lluita antiterrorista i que han sembrat dubtes sobre la preparació d'Espanya per fer front a aquesta amenaça ".

Concretament, Ciutadans apunta a les "dubtes" al voltant de les comunicacions i avisos que els serveis d'intel·ligència dels Estats Units van fer arribar al Govern ia la Generalitat sobre l'amenaça imminent d'atemptat a Catalunya, així com al nivell de col·laboració i d'informació mútua entre les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i els Mossos d'Esquadra.

"En les últimes dates hem conegut informacions preocupants sobre l'intent de destruir proves d'aquestes comunicacions per part d'alguns membres del cos de Mossos. L'opinió pública té l'aspiració legítima de saber si el procés independentista de Catalunya ha pogut afectar negativament la coordinació entre cossos i la gestió de la lluita antiterrorista ", diu la proposició no de llei.

EL GOVERN HAURIA DE SER EL PRIMER INTERESSAT

Així mateix, Cs vol que es llanci llum sobre el paper del marroquí Abdelbaky És Satti, l'imam de Ripoll que va preparar l'atemptat i va radicalitzar als components de la cèl·lula terrorista que el van portar a terme, acabant amb la vida de 17 persones i deixant ferides a 152, i recorda que estava "prèviament fitxat i controlat per les forces de seguretat".

El partit taronja sosté que el Govern d'Espanya "hauria de ser el primer interessat" a la comissió d'investigació parlamentària ja que permetria extreure lliçons sobre "com controlar millor els extremistes religiosos, les seves activitats i els seus permisos carceraris", a més d'analitzar els contactes d'Es Satty amb el Centre Nacional d'Intel·ligència.

La iniciativa de Cs també al·ludeix a l'explosió que es va produir en una casa ocupada d'Alcanar (Tarragona) en el dia previ als atemptats i en què va morir És Satty i van resultar ferides set persones més.

Tot i que els Mossos d'Esquadra es van presentar a l'habitatge, on hi havia fins a 120 bombones de butà i explosius de fabricació casolana, i una jutgessa del Jutjat d'Amposta allí present va trobar indicis que en l'habitatge es podrien estar duent a terme activitats terroristes, no es va seguir una investigació que permetés impedir els atemptats de la Rambla l'endemà.

El partit presidit per Albert Rivera recorda que països com els Estats Units, França o Bèlgica van investigar en seu parlamentària els atemptats terroristes ocorreguts al seu territori i que també a Espanya el Congrés dels Diputats va fer el mateix el 2004 amb els atemptats de l'11-M. "En un país democràtic no té cap sentit que aquests fets quedin tapats", ha subratllat Girauta.

Ciutadans tampoc accepta l'argument que els atacs terroristes dels passats 17 i 18 d'agost s'haurien d'investigar al Parlament de Catalunya, ja que l'11-M no es va dur a l'Assemblea de Madrid. "És menys mort un mort de Barcelona?", S'ha preguntat Girauta.

La proposició no de llei també destaca la "exemplar" actuació de les forces i cossos de seguretat, de les que diu que han demostrat "la seva professionalitat i la seva perícia" en la lluita contra el terrorisme, aconseguint detenir i posar a disposició judicial a 723 individus en operacions contra el terrorisme gihadista des 2014.