Josep Maria ​Pou: "La part fosca del capità Ahab és l'autèntic valor de 'Moby Dick'"

Josep Maria Pou protagonitza 'Moby Dick' al Teatre Goya/David Ruano

Josep Maria Pou es defineix com a actor per sobre de tot, no en va fa 50 anys treballa en teatre, cinema i televisió, a més de dirigir obres i reobrir el teatre Goya de Barcelona. La seva vida gira entorn de l'espectacle i a l'última obra encarna el capità Ahab en una versió de 'Moby Dick' en què l'obsessió i la bogeria del protagonista són els eixos centrals.

Al principi de l'obra se'ns descriu el capità Ahab i la seva obsessió per la balena blanca, però també la seva humanitat, que és més imperceptible, on rau aquesta humanitat?

Precisament, el problema és que aquest home prescindeix de la seva humanitat, dels seus sentiments i de les seves relacions afectives. Estem explicant la història d'un home que ho sacrifica absolutament tot a partir de la seva obsessió, que és matar la balena. Sabem que existeixen la seva dona i el seu fill perquè ho diu el narrador, però ell no s'hi refereix. Només se'n parla en la trobada amb l'altre vaixell quan l'altre capità li recorda 'vostè també té un fill, capità Ahab, m'hauria d'ajudar'. Aquesta frase el colpeix i per un moment l'aboca a una espècie d'examen de consciència. És l'únic moment que ho recorda i ho lamenta per aquella família que ha deixat abandonada. Ho diu ell mateix 'Que desgraciat que sóc que em vaig casar amb una dona per deixar-a vídua l'endemà mateix, per no tornar-hi mai més pràcticament'. Ell n'és conscient.

És una obra que transmet foscor. Ha costat molt ambientar-la?

L'obra pot sorprendre perquè molta gent es pensa que coneix 'Moby Dick' i no és veritat, i jo entre ells, fa molts anys, fins que vaig llegir la novel·la sencera. Hi ha molta gent que ha llegit edicions abreujades de 'Moby Dick' com una novel·la d'aventures on s'ha prescindit d'aquesta part fosca del capità Ahab, que és l'autèntic valor de la novel·la. El llibre té molts valors, però hi ha una cosa fonamental per sobre de tot, el personatge del capità Ahab, que és un personatge boig, que viu en la foscor, que té una foscor d'ànima, és un home que està boig per la venjança, un egoista brutal capaç de sacrificar una tripulació de 30 homes i un poble sencer si és necessari per aconseguir el seu propòsit, un home absolutament turmentat que no fa més que donar voltes al seu turment.

A la novel·la, Herman Melville el descriu com un home que quasi no surt mai de la seva cabina, que poques vegades els mariners el veuen passejant per coberta, és un home quasi fantasmal. Tot això, tant el director de l'espectacle, Andrés Lima, com l'autor de la versió, Juan Cavestany, com jo mateix és el que volíem fer en aquest espectacle.

No volíem explicar com els pescadors cacen balenes. A nosaltres, el que ens atrau, és explicar la història apassionant d'aquest personatge portat al límit, portat a l'extrem. Es podria dir que tot l'espectable està passant al cap del capità Ahab, dins de la seva ment turmentada i la foscor. Aquest vaixell està viatjant cap a la mort. Al llarg de l'espectacle, el personatge Ahab, diu moltes vegades 'Aquest és un viatge cap a les tenebres'. Això és foscor.

Per què el capità Ahab és capaç de fer la volta al món perseguint Moby Dick?

Per un sentiment purament de venjança. Ell era un capità que suposo que havia de tenir un recorregut normal, amb cert prestigi perquè en aquells moments per ser capità d'un balener s'havia de tenir molta experiència i molt de prestigi, inclús pertànyer a una família important. No es parla dels seus orígens ni de la seva condició social, però se sap que en el món dels baleners capità no ho arriba a ser qualsevol, i se suposa que en aquella carrera que havia tingut abans de la trobada amb Moby Dick era una persona molt normal i molt bon professional.

Va tenir la desgràcia de trobar-se, en un d'aquells viatges de cacera de balenes, una balena molt singular i molt especial, molt diferent de les altres. No estem parlant d'una balena qualsevol, sinó una balena blanca, albina, la qual cosa la fa absolutament diferent de les altres. I aquesta balena tan rara se li va menjar una cama i el va deixar sense cama per tota la vida. 

Aquest home ha generat una obsessió per la venjança. Ja sé que això no és raonable, però aquest home no només no s'ho treu del cap sinó que a més ho va alimentant i es transforma en un autèntic boig. És la història d'una persona que està boja, no d'una persona normal. No hi ha cap comportament d'ell que es pugui explicar de manera raonable. Ell identifica aquesta balena amb Leviatan, la balena de la Bíblia que sovint s'identifica amb Satanàs i ell, d'alguna manera, amb la seva bogeria i la seva obsessió, se sent també amb l'obligació de lliurar la humanitat del mal.

A vegades l'actor agafa simpatia al personatge. Ha estat complicat en aquesta obra?

Sí, ha estat complicat. Simpatia o empatia no pots tenir gaire, però un actor ha de tenir l'obligació d'entendre molt bé el seu personatge perquè si no, no el pot explicar. No ho pot viure i, en conseqüència, mai ho explicarà bé a l'espectador. En aquest sentit, sí que l'he entès perfectament, els seus raonaments i la seva obsessió, encara que em sembla desmesurada, però en aquest mateix nivell de desmesura hi ha més personatges, de Shakespeare, per exemple. No està gens lluny de la gelosia que té Otel·lo per matar la seva dona. És un personatge que està a l'altura de les creacions de la gran literatura universal per tota aquesta complexitat que té a dintre.

A força de conviure-hi tant amb ell des del mateix el procés de creació i aprendre el text de memòria, que en aquest cas és un esforç important perquè és gairebé el 90 per cent del text i és un estil literari molt barroc que costa molt d'estudiar, a mesura que fas teves les seves paraules, forma part d'un procés d'identificació encara que no comparteixis el que diu, arribes a entendre'l, que no vol dir tenir-li simpatia.

Hi ha un moment, jo l'entenc molt bé aquest home, que a més és un home que s'ha condemnat a mort i que sap que és impossible que guanyi en aquesta lluita per la balena. Va a matar-se, a suïcidar-se, i condemna tota la tripulació. Tampoc hem d'anar massa lluny, quanta gent hi ha que és capaç o que li sembla que ha de sacrificar tot un poble per als seus interessos personals. Tot el que hi ha a l'espectacle del capità Ahab és l'essència del capità a la novel·la. No s'ha quedat pràcticament res fora del que Melville parla del capità Ahab.

Fas monòlegs amb un contingut molt dur i en tota l'obra simules tenir una cama amputada. Acabes esgotat físicament després de cada funció?

Sí, per descomptat. El nivell d'entrega física i la dificultat física són grans, però mai he fet personatges fàcils. Sí que és veritat que és més cansat pels inconvenients que té una cama de fusta que pesa uns quilos i el continu desequilibri a dalt de l'escenari, que pots caure en qualsevol moment, que no estàs còmode, i que has d'enraonar sense parar i que és un home que no enraona sinó que crida sense parar com una bèstia, i això requereix unes condicions de respiració i de resistència física superiors a les de qualsevol funció normal. M'agrada plantejar-me reptes, no només grans quant a text sinó quant a interpretació. He trigat hores a recuperar-me i no faig més que cuidar-me la veu.

Escena de 'Moby Dick'/David Ruano

Fa 50 anys que estàs a l'escenari, tens predilecció per algun tipus d'obres o personatges?

No, assumeixo molt bé el que em ve en aquests 50 anys que faré aquest octubre com a actor professional, a més del que vaig fer abans en teatre universitari i amateur. Hi ha personatges que han marcat més que d'altres, a mi m'agrada recordar aquells personatges que t'han ajudat a pujar esglaons, que marquen potser el final d'una etapa i el començament d'una altra.

En aquest aspecte, són 50 anys i molts personatges, però diria que per a mi va ser fonamental quan als anys 70 vaig fer 'Casa de muñecas' d'Ibsen com a protagonista, que va ser un descobriment a mi mateix cap a un cert tipus de personatge molt complex, o quan vaig fer 'La verdad sospechosa', tot un clàssic espanyol, i en els últims temps funcions com 'Celobert', en què vaig fer teatre en català per primera vegada, era un text fonamental, no només pel català sinó perquè el personatge de l'empresari em va marcar. També 'El rei Lear' o 'La cabra', on un home d'èxit aparentment normal estava enamorat d'una cabra i follava amb una cabra. Mai m'he destacat per les funcions normaletes i de sortir del teatre amb un 'jiji jaja', sempre m'he posat reptes dificilíssims perquè crec que és una de les missions del teatre.

Fa 10 anys que vas reinaugurar el teatre Goya amb 'Els nois d'història' i ets el director artístic, quin balanç en fas d'aquesta etapa?

Bé, content. Vam inaugurar el setembre del 2008 a partir de zero perquè aquest teatre està construït sobre les restes de l'altre, que es va enderrocar. S'ha creat un, jo crec, molt bon teatre i des del primer moment que vam inaugurar el teatre jo el vaig entendre com una declaració de principis. L'obra 'Els nois d'història' parlava precisament del valor de la cultura, de llegir, de la poesia, i a més a la vegada que començava un nou teatre començava la carrera d'un grup de joves, això va ser fet expressament. Al llarg d'aquests deu anys el públic ha fet seu el teatre Goya de Barcelona. És veritat que, com a tots els teatres, algunes obres no han funcionat, i la majoria han estat molt ben acollides pel públic. Les últimes cinc o sis temporades han estat d'èxit i hem tingut l'oportunitat al Goya de tenir els millors actors i els millors directors. No em puc queixar de cap manera.

Gaudeixes més com a director o com a actor?

Ho tinc claríssim, gaudeixo més com a actor. He estat dirigint espectacles, dirigint el teatre, també escrivint, fent traduccions i altres coses, però jo sóc actor per sobre de tot perquè m'agrada explicar històries i viure-les. Deixaria automàticament qualsevol cosa que no em permetés continuar sent actor. La resta són complements.

Què prepares per a després de 'Moby Dick'?

No puc ni pensar. 'Moby Dick' es va començar a gestar, es va començar a pensar quan jo estava fent 'El rei Lear'. No vull dir que hagi estat trenta anys per fer-ho, però és un espectacle que ja estava en el cap i el projecte s'ha materialitzat en l'últim any. Mai saps què arribarà i què no. No m'ho he plantejat mai. 'Sòcrates', l'espectacle que he fet abans que aquest, ha durat dos anys. Ara que ja han passat les primeres setmanes de 'Moby Dick' fa preveure llarga vida i després de la temporada a Barcelona anirem per altres llocs de Catalunya i després per Madrid i la resta d'Espanya, com sempre he fet amb tots els espectacles.

No sé què faré després d'un any, però sóc conscient que 50 anys d'ofici no és en va, són molts, potser és el moment de prendre les coses amb un cert descans i una certa calma i potser després estic molt cansat. Igual arriba una etapa de prendre un llarg descans.