El Tribunal de Comptes explica aquest dimarts al Congrés les seves excepcions amb la comptabilitat de Ciutadans
Álvarez de Miranda dóna compte de l'informe de fiscalització dels comptes de 2014 i 2015 dels partits i de les aportacions rebudes.
Cs, avaluat pel Tribunal de Comptes
El president del Tribunal de Comptes, Ramón Álvarez de Miranda, va aquest dimarts al Congrés dels Diputats per explicar els seus dubtes amb la comptabilitat declarada per Ciutadans corresponent a l'exercici 2015.
Un assumpte que el PP ha utilitzat per atacar els d'Albert Rivera, als quals retreu que "vengui" un missatge de regeneració democràtica tot i el "demolidor" informe del fiscalitzador, en què Ciutadans només veu una diferència de "apreciació comptable" de determinats conceptes.
Álvarez de Miranda dóna compte de l'informe de fiscalització dels comptes de 2014 i 2015 dels partits i de les aportacions rebudes per les fundacions i altres entitats vinculades a ells, en el qual el fiscalitzador no avala la comptabilitat de 2015 de nou partits, entre ells Cs, IU, Compromís, Convergència (CDC) -soci de la nova Junts per Catalunya-, i EH Bildu, després de detectar massa incidències, deficiències i discrepàncies que limiten d'examen.
Aquest informe examina els comptes anuals de 30 partits que van percebre, directament o indirectament, algun tipus de subvenció pública per atendre les seves despeses de funcionament atorgada per l'Estat o les comunitats autònomes, o com a conseqüència d'haver obtingut representació parlamentària en els processos electorals de 2015 .
20 PASSEN L'EXAMEN, TOT I AMB EXCEPCIONS
Encara que amb excepcions, el Tribunal va emetre una opinió favorable de 20 partits respecte de l'exercici 2014, i de 19 pel que fa a 2015, incloent PP, PSOE i Podem. Per contra, no va aprovar els comptes de set partits a 2014 -
IU, Compromís, Aralar, EH Bildu, CDC, Eusko Alkartasuna (EA) i Partit Aragonès-, i fins a nou el 2015 (les mateixes més Cs i EH Bildu), a causa de les limitacions a l'abast i/o la importància qualitativa de les excepcions posades de manifest.
Per diverses raons, no va ser possible emetre opinió sobre els estats comptables de dues formacions: Unió Democràtica (UDC), el soci democristià de CiU que va acabar en concurs de creditors, i Unió Progrés i Democràcia (UPyD), ja abandonat per Rosa Díez i que no va lliurar gran part de la documentació que se li demanava.
DEUTE AMB ELS BANCS SUPERA ELS 233 MILIONS
El deute amb entitats de crèdit del conjunt de formacions polítiques ascendia, a finals de 2015, a 233.300.000 (193.900.000 un any abans).
Al tancament dels exercicis fiscalitzats, 6 formacions presentaven patrimoni net negatiu, incloent Iniciativa per Catalunya (avui en En Comú), UDC i la federació de CiU. En el cas d'aquestes dues últimes organitzacions, que ja no concorren a eleccions tot i que sí bona part dels seus antics dirigents, la seva situació de desequilibri patrimonial ja s'havia posat de manifest en informes de fiscalització anteriors.
En les seves recomanacions, el Tribunal de Comptes proposa que les formacions polítiques que presentin durant dos o més exercicis econòmics una situació patrimonial negativa ajustin les seves activitats econòmiques a fi d'assolir el necessari reequilibri patrimonial i elaborin un pla de sanejament per evitar caure en situacions d'insolvència, tenint en compte que els ingressos públics representen la major part dels ingressos registrats.
IRREGULARITAT SANCIONABLE A PNB, IU I NC
La institució denuncia també que una dotzena de formacions no van presentar el 2014 i 2015 el preceptiu informe relatiu a la revisió del sistema de control intern que prescriu la Llei de Finançament de Partits Polítics, entre elles PNB, Geroa Bai, IU, Nova Canàries, Bildu (al costat de la marca Sortu i l'antecessora Amaiur), BNG, CDC, UDC i la federació CiU.
El Tribunal de Comptes avisa que "la falta d'un sistema d'auditoria o control intern a què fa referència el precepte podria constituir una irregularitat sancionable tipificada en l'article 17 de l'esmentada Llei Orgànica".
Es van detectar a més altres incompliments que també podrien constituir infraccions sancionables, com la no identificació dels càrrecs públics o dels donants que van realitzar aportacions a les formacions polítiques, la no determinació de les persones físiques que van efectuar donacions, les donacions acceptades de persones jurídiques malgrat a la prohibició de 2015, la participació indirecta, a través de societats mercantils, en els rendiments procedents de l'activitat mercantil, o l'incompliment del deure de col·laboració per les formacions polítiques amb el Tribunal de Comptes.
L'informe revela més incompliments que no són sancionables, com la no obertura de comptes bancaris específics per a l'ingrés de quotes, aportacions i donacions; la manca d'ingrés de quotes, aportacions i donacions en comptes bancaris específics; les donacions de persones jurídiques sense aportar l'acord de l'òrgan social competent (abans de l'entrada en vigor de la prohibició); així com assignacions als grups polítics en les entitats locals ingressades directament, per les entitats concedents, com subvencions en els comptes bancaris de funcionament ordinari dels respectius partits polítics.
UN TERÇ SEGUEIX SENSE PUBLICAR ELS COMPTES A LA WEB
Malgrat els compromisos de transparència, tretze formacions en 2014 i 11 en 2015 no van publicar a la seva web, o almenys no de forma completa, els comptes anuals de cada exercici; a més, 12 formacions no havien publicat al seu web l'Informe del Tribunal de Comptes de 2013. Tampoc s'havien aprovat ni publicat les instruccions internes preceptives en matèria de contractació per 22 formacions polítiques.
Entre les grans xifres de l'informe es destaca que el finançament públic dels partits va arribar de les subvencions de funcionament ordinari, per imports totals de 171.900.000 d'euros el 2014, i 160.700.000 en 2015 (incloent subvencions per a despeses de seguretat per 2,7 milions d'euros, en cada un dels exercicis); i de subvencions electorals, per 30,9 milions d'euros, el 2014, i 102.700.000, el 2015.
El finançament privat, per la seva banda, va ascendir a un total de 52,9 milions d'euros, el 2014, ja 65.300.000, el 2015, i procedia, fonamentalment, de: quotes i aportacions d'afiliats, per import total de 23 , 2 milions d'euros el 2014, i de 23,4 milions el 2015; aportacions de càrrecs públics, per 16,7 milions d'euros el 2014, i 17 milions el 2015; i donacions privades, per 4,5 milions d'euros en 2014, i 6 milions el 2015.
Entre les seves recomanacions, el Tribunal demana també que els comptes anuals consolidats de les formacions polítiques incloguin l'activitat desenvolupada per tots els grups institucionals dels partits polítics, per tal que reflecteixin la imatge fidel de la formació considerada com una única realitat economicofinancera. Així mateix, haurien de regular els requisits i condicions en què aquests grups institucionals puguin fer aportacions als partits.
Escriu el teu comentari