La Generalitat va gastar 1,5 milions en el referèndum il·legal

 

Junqueras i Puigdemont al Parlament.

La Guàrdia Civil ha acreditat que la Generalitat de Catalunya es va gastar com a mínim 1,5 milions d'euros en el referèndum il·legal d'independència del passat 1 d'octubre.

La Benemèrita desmenteix així els informes que els havia remès el Govern en els que acreditava que cap conselleria havia destinat fons públics per al 1-O.

Així ho reflecteixen en un informe lliurat el passat u de febrer al Tribunal Suprem en què la Guàrdia Civil recorda que ja ha acreditat una despesa en publicitat en mitjans de comunicació per al referèndum il·legal de 502.639,61 euros sense comptar l'IVA.

A aquesta quantitat s'afegeix ara una altra propera al milió d'euros (979.661,96 euros sense incloure l'IVA), tot i que precisa que encara està per determinar, destinada als nomenaments de components de meses electorals i targetes censals i afegeix la referència de l'empresa Unipost .

COST TOTAL DEL REFERÈNDUM

Els agents exposen en el seu informe que continuen fent gestions per determinar el cost total del referèndum, atenent a altres línies de recerca, entre les que citen les relacionades amb el paper que va desenvolupar el Diplocat, que dirigia el conseller d'Exteriors, Raül Romeva.

En relació amb aquest últim assumpte, l'informe esmenta la investigació que es porta a terme de les transferències realitzades per la delegació de la Generalitat a Brussel·les sumant un import de gairebé 140.000 euros que "poguessin estar relacionades" amb les despeses dels observadors internacionals del 1-O.

ALTAFAJ, CITAT PELS PAGAMENTS A OBSERVADORS

La Guàrdia Civil situa al exrepresentant del Govern de la Generalitat a la Unió Europea Amadeu Altafaj com la persona que va ordenar les transferències realitzades des del compte de la Delegació de Brussel·les per import de 119.700 euros al Centre holandès que envio els observadors al referèndum il·legal.

Amadeu Altafaj, exrepresentant del Govern a Brussel·les.

Altafaj era l'únic autoritzat del compte des d'on es van realitzar fins a tres transferències: la primera de 58.250 euros, amb destinació a The Hague Centre for Strategic Studie s; la segona de 61.450 a la mateixa destinatària i una tercera de 20.000 euros per a la Delegació del Govern a Croàcia, sumant un total de 139.700 euros.

JUNQUERAS I ROVIRA, NUCLI DUR DEL 1-O

Segons l'informe de la Guàrdia Civil, els dirigents d'ERC Marta Rovira i Oriol Junqueras formaven el nucli dur de la logística del referèndum deL 1 d'octubre, amb Josep Maria Jové, secretari general de Vicepresidència i de la Conselleria d'Economia i Hisenda, com " cervell "a les ordres dels dos primers.

En un informe la Guàrdia Civil analitza les trucades intervingudes per concloure que Jové "va ser el cervell de la logística del referèndum, però rebent ordres i despatxant assumptes directament amb Marta Rovira i Oriol Junqueras".

Per a això, afegeix l'Institut Armat, van comptar amb la col·laboració directa de Francesc Sutrias i Natalia Garriga, en ambdós casos alts càrrecs detinguts en l'operació del 20 de setembre pel seu paper dins el Departament de Vicepresidència que encapçalava Oriol Junqueras.

La Guàrdia Civil analitza l'agenda Moleskine intervinguda a Jové i les trucades telefòniques per defensar que, a nivell polític, "els tres responsables màxims d'organitzar el referèndum van ser Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva".

També insisteix en el paper clau dels presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, per ser "els encarregats d'agitar els moviments socials".

JOVÉ I COMÍN van gestionar LES ESCOLES ELECTORALS

Jové i Sutrias van ser els qui van contactar amb Pau Furriol, advocat i membre d'ERC, "per gestionar una nau a Bigues i Riells" en què el 20 de setembre va confiscar prop de deu milions de paperetes del 1-O i nombrós material electoral.

Aquella actuació va desencadenar una protesta amb persones vinculades a ERC o ANC, "el que posa de manifest la relació d'ambdues entitats en la logística del referèndum".

Com cervell del 1-O, Jové també va gestionar els locals que servirien de col·legis electorals "i ho va fer", segons la Guàrdia Civil, "directament amb Antoni Comín", exconseller de Sanitat fugat amb Puigdemont a Brussel·les.

Se cita altres alts càrrecs i se sosté que d'aquestes gestions tenia coneixement "immediatament" a Oriol Junqueras, Marta Rovira i Jordi Turull.

La Guàrdia Civil recorda que el 6 de setembre de 2017 Jové va mantenir una conversa amb Elsa Artadi, l'avui portaveu de Junts per Catalunya, per saber amb quina data es publicaria el decret de convocatòria del referèndum, ja que ell era l'encarregat d'enviar cartes a tots els alcaldes per conèixer la disponibilitat de locals per a la votació.

"Va ser Jové qui es va encarregar de les respostes dels ajuntaments", indica l'Institut Armat.