Rajoy amplia el treball del 155 mentre ERC identifica els diputats que impedeixen un nou govern

 

El Govern prepara ja mesures per allargar la seva gestió a Catalunya perquè la seva previsió era que per al mes de març hagués Govern a Catalunya. Des de la direcció de l'PDeCAT, i també a ERC, s'aposta per buscar un candidat alternatiu a Puigdemont, però un grup de lleials, dins JxCAT, estan vetant a tots els possibles successors.

La propera setmana, el Govern central farà apilament d'informació sobre les necessitats a les quals ha de fer front a Catalunya per planificar el proper semestre i el principi de la tardor tot i que havien previst l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per a un termini no molt llarg.

En aquesta gestió diària de l'Executiu, coordinat per la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ha d'establir prioritats, segons la informació que va a demanar de totes les conselleries catalanes. Aquestes, al seu torn, es relacionen a través dels seus secretaris generals tècnics -funcionaris de la Generalitat- amb els encarregats per cada ministre.

La matriculació en els centres d'ensenyament és una prioritat absoluta ja que aquesta ha de produir-se el proper mes amb la complexitat que té l'elecció de centre per part dels pares i l'assignació per part de l'autoritat administrativa. En sanitat també hi ha noves mesures d'adoptar, al costat d'altres de serveis públics, especialment d'ajuda a la dependència. També la revisió de convocatòries pendents d'ocupació pública, tot i que un gruix important ja s'ha posat en marxa. També ha de posar en marxa els plans contra incendis, amb vistes al estiu.

LES DIFICULTATS DE FORMAR UN NOU GOVERN

Des de dins d'ERC es coneix al sector que s'oposa a tenir un candidat alternatiu a l'ex president, com el "comando Puigdemont" i aquest grup està integrat per 13 diputats de JxCAT al Parlament i dos ex consellers fugats Clara Ponsatí i Lluis Puig. Tots ells, "obcecats" a investir com sigui a Puigdemont.

El cap visible d'aquest corrent era Elsa Artadi, llavors mà dreta de l'expresident i cap de la campanya de les eleccions del 21D. La barcelonina, però, va decidir negociar pel seu compte amb l'executiva del partit i postular-se com a candidata. Un moviment pel qual Puigdemont se sent traït i que no ha estat perdonat pels que fins llavors eren els seus aliats.

El relleu d'Artadi al capdavant de l'anomenat "comando Puigdemont" l'han protagonitzat dues diputades, nouvingudes al Parlament i sense cap experiència prèvia en política: Aurora Madalua i Laura Borràs.

Les dues coincideixen a ser professores d'universitat. Madaula, ha declarat que qualsevol president de la Generalitat diferent a Puigdemont es convertirà, automàticament, en el "president del 155".

La historiadora, a més, va protagonitzar un altercat amb dos treballadors d'Esquerra fa dues setmanes, quan Roger Torrent va suspendre el ple d'investidura: es va dirigir als despatxos dels republicans per insultar-i cridar-los traïdors.

L'actitud d'aquests 15 seguidors de l'expresident, i del propi Puigdemont, comença a afartar a les direccions del PDeCAT i d'ERC, que temen una situació de bloqueig absolut que forci noves eleccions a Catalunya.

MARTA ROVIRA I ELSA ARTADI ASSENYALADES EN ELS INFORMES POLICIALS

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ho té cada vegada més difícil. Nous informes de la Guàrdia Civil lliurats al Suprem davant el jutge Pablo Llarena apuntalen el seu paper al capdavant de l'estratègia independendista. En ells, els investigadors esquitxen també a Elsa Artadi, promotora de l'acció en els ajuntaments prèvia al referèndum de l'1 d'octubre.

Al llarg de 176 pàgines acompanyades de més de 400 d'annexos, la policia judicial dóna compte de l'avanç de les seves indagacions després de la revisió de les principals proves confiscades.

Marta Rovira queda implicada en la gestió directa de l'1-O a nivells pràctics, com la localització i gestió de locals on instal·lar els col·legis electorals.

Rovira també va participar en reunions en què es va decidir la composició del futur Govern que acabaria sent presidit per Carles Puigdemont, i la seva presència es va mantenir en les trobades al llarg de dos anys que van desembocar en la DUI de l'27 d'octubre. En les reunions que va anotar Jové, figuraven també altres dels quals compareixeran davant del jutge Llarena: Artur Mas i Anna Gabriel, diu l'informe.

Pel que fa a Elsa Artadi, previsible recanvi de Puigdemont al capdavant de la Generalitat després del cop de porta a les pretensions del fugat, la Guàrdia Civil apunta que era perfecta coneixedora de tot el pla. Jové la va cridar al setembre per saber "amb quina data es publicaria el decret de la convocatòria del referèndum", ja que necessitava saber aquesta dada "per activar coses".

Les conclusions dels agents són clares. Els plans que van desenvolupar, lluny de ser fruit de l'atzar, són reflex d'una acurada full de ruta plantejada per aconseguir "el còctel ideal per forçar la desconnexió" en què es barrejava la suma de les lleis de desconnexió i de les estructures d'Estat amb l'estratègia de desobediència i de conflicte. Tàctiques -diu l'informe- "pròpies de la delinqüència organitzada", envoltades d'un halo de secretisme amb què van aconseguir tenir plantejats detalls com la defensa de la Catalunya independent, l'esborrany dels primers pressupostos de la república i fins a 52 lleis o decrets de transitorietat o desconnexió.