Trapero va demanar corregir 11.000 actes de l'1-O i va permetre deixar sols a Guàrdia Civil i Policia Nacional

 

Trapero camí a l'AN

L'estructura de comandament dels Mossos d'Esquadra sota la direcció del major Josep Lluís Trapero va corregir 11.000 actes del dispositiu que va desplegar durant el referèndum il·legal de l'1 d'octubre per evitar ser acusats de "poc professionals" sabent que la investigació judicial iniciada a l'Audiència Nacional podria assenyalar-per un delicte de sedició.

A més, els comandaments dels Mossos d'Esquadra van donar ordres als agents perquè deixessin solos als policies i guàrdies civils si aquests actuaven en els punts de votació.

Així es desprèn de l'informe enviat per la Guàrdia Civil a l'Audiència Nacional en base a l'anàlisi del compte oficial del correu electrònic de Trapero, que va declarar a l'Audiència Nacional per última vegada el 23 de febrer després d'imputar-la jutge Carmen Lamela un nou delicte de sedició en relació amb l'actuació del cos policial durant l'1-O.

La jutge, que també ha pres declaració com a testimoni a Ferran López, número dos de Trapero i cap dels Mossos en aplicació de l'article 155 de la Constitució, ha constatat la "total inactivitat" de la policia autonòmica aquell dia en base a un " pla premeditat per evitar actuar "contra el referèndum.

Segons l'informe de la Policia Judicial sobre el correu de Trapero, el 13 octubre es va aixecar una acta d'una reunió de comandaments al complex central d'Egara en el qual, després de la primera compareixença del major Trapero a l'Audiència Nacional, reconeixen que les actes de l'1-O van ser "en la seva gran majoria poc professionals, mancats d'informació i que havien de ser supervisades".

"NO POSAR FACILITATS"

Trapero va intervenir en aquella reunió per enviar un missatge clar: "Hem de ser molt conscients i tenir molt present que, amb deu exemples d'actes o vídeos d'actuacions poc rigoroses, des de la Guàrdia Civil i la Fiscalia construeixen el delicte de sedició. Cal tenir molta cura en no posar facilitats ".

Segons l'acta d'aquella cita, el llavors màxim cap dels Mossos va demanar personalment no delegar la supervisió i controlar de forma exhaustiva la supervisió de la documentació sobre el dispositiu de l'1-O a posta, segons la Guàrdia Civil, que la investigació judicial revelava que l'actuació va ser "poc creïble".

Els comandaments parlen en aquella reunió del dia 13 d'octubre de l' "esforç ingent que suposa revisar més de 11.000 actes en què s'ha detectat una gran quantitat d'aquestes amb falta de supervisió, continguts insuficients, falta d'informació i algunes actituds poc professionals" .

"VOLEN FER DESAPARÈIXER EL COS"

Sempre d'acord a l'acta d'aquella reunió intervinguda per la Guàrdia Civil, la direcció dels Mossos era conscient dotze dies després de l'1-O que la seva actuació seria "estrictament escrutada per la judicatura".

La consigna era revisar tots aquests vídeos en què apareixien mossos transportant urnes, en alguns casos entre aplaudiments dels votants de l'1-O, i enviar-los a la Divisió d'Afers Interns si es comprovava que hi havia actuacions que no s'ajustaven a les instruccions donades , "a fi de determinar possibles responsabilitats disciplinàries, a part de les que es puguin derivar a nivell judicial".

El missatge de la direcció policial dels Mossos va ser: "S'ha de tenir molta cura en no posar facilitats". En aquest sentit, es remarca que no es tracta d'atendre els problemes judicials que es poden derivar per als comandaments, sinó d'evitar que el relat judicial pugui "anul·lar" al cos dels Mossos.

"Nosaltres no hem de tenir cap paper en el procés. Hem de ser conscients del que volen, fer desaparèixer el cos (de Mossos). La por no ens pot vèncer. Hem fet el que havíem de fer i el que volíem fer. No ens podem permetre que dirigeixin les nostres actuacions. els comandaments aquí presents som els motors i tenim una gran responsabilitat ", resumia l'acta en català de la reunió del 13 d'octubre.

COMANDAMENTS

A més, l'informe de la Guàrdia Civil precisa que els Mossos sabien que s'anaven a ocupar amb antelació els col·legis i que es podien formar "muralles humanes" i encara així, "no acceptaven l'òrgan de coordinació, no van sollicitar suport a les FCSE (forces i cossos de seguretat de l'Estat)" i no van proposar "mesurada alguna" per tractar d'impedir l'1-O.

Segons aquest informe, el cos dels Mossos d'Esquadra tenia informació prèvia dels plans que anaven a executar els defensors del moviment sobiranista per assegurar la realització del referèndum il·legal com l'ocupació dels centres o la creació dels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR).

Així es recull en un informe de valoració que l'intendent Miquel Justo Medrano, de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, va remetre per e-mail el 27 de setembre al major Trapero.

En ell es diu que alguns dirigents del moviment independentista havien manifestat obertament que estar una hora abans de l'obertura dels collegis electorals no seria suficient per evitar que Guàrdia Civil, Policia i Mossos impedissin la celebració del referèndum.

Per això, l'Intendent Miquel Justo afirmava en aquest correu per a Trapero que era de suposar que els defensors de l'1-O realitzarien una mobilització permanent davant els centres o dins d'aquests els dies previs, ja que la Fiscalia havia ordenat als Mossos que els precintessin abans del 30 de setembre.

"Aquesta acció de defensa dels punts de votació podria iniciar-se la trigui-nit del 28 o durant el dia 29", resumia el text.

A més, en aquest correu per al major dels Mossos s'afegia que estava previst que per l'1-O assistissin a la mobilització persones de l'esquerra abertzale i que, per la qual cosa sabien, aquestes persones es desplaçarien a Barcelona en autocars.

Al costat d'això, l'intendent precisava que l'estratègia a seguir per part dels defensors del referèndum seria la de "posar en pràctica dinàmiques d'Askegune (muralles humanes) que podrien comportar incidents".

La Guàrdia Civil recalca que, no obstant això, "malgrat tot això, (els Mossos) no acceptaven l'òrgan de coordinació, no van sollicitar suport de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i no van proposar en l'àmbit de la coordinació o en el del propi Cos mesurada alguna per tractar d'impedir el referèndum".