El Fòrum de l'Economia de l'Aigua urgeix a aconseguir un gran consens entre societat civil, sector públic i privat

 

Gonzalo Delacamara qualifica de paradógijo el cas de Barcelona.

El Fòrum de l'Economia de l'Aigua urgeix a aconseguir un gran consens entre la societat civil, el sector públic i el sector privat, i ho demana especialment per a Catalunya, on la demanda esperada d'aigua "és ja superior en més d'un 10% a la previsió d'aigua disponible "segons els actuals plans de conca.

El director acadèmic del Fòrum, Gonzalo Delacamara, ha qualificat de paradoxal el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona perquè creu que durant dècades ha estat referent internacional sobre generar aliances entre societat civil, sector públic i sector privat per a la gestió de l'aigua.

En canvi, avui la veu amb incertesa, "pels interessos partidistes dels que van privatitzar la gestió de l'aigua en alta i els que volen revertir la gestió dels serveis urbans de l'aigua a mans exclusivament municipals, en ambdós casos presentant-se com intèrprets de la societat en conjunt ".

El Fòrum recorda que el Tribunal Suprem ha anul·lat la concessió d'ATLL, el que "obligarà la Generalitat a indemnitzar l'empresa afectada".

I destaca a més que la gestió directa municipal del servei d'aigua a l'àrea metropolitana "també implicaria noves indemnitzacions a costa dels contribuents, xifrades en almenys 1.000 milions d'euros".

PACTE NACIONAL DE L'AIGUA

El Fòrum també ha considerat aquest dimarts imprescindible incloure a les ciutats i al cicle urbà de l'aigua en el Pacte Nacional de l'Aigua que el Govern negocia, per la importància de garantir la seguretat hídrica de les ciutats a mig i llarg termini.

L'entitat ho ha subratllat en presentar el Llibre Blanc de l'Economia de l'Aigua, una obra coral amb experts nacionals i internacionals, que afronta els reptes de la gestió de l'aigua, segons un comunicat.

Delacamara ha dit que la gestió dels recursos hídrics a Espanya ha de "sortir ja d'una perspectiva sectorial i assolir el perfil que realment mereix, com a política d'Estat".

El Fòrum defensa també fer-ho sense interessos partidistes per la importància dels reptes que diagnostica, un dels quals és garantir la seguretat hídrica i l'accés universal a l'aigua potable i al sanejament.

ADAPTAR AL CANVI CLIMÀTIC

Un altre és adaptar-se al canvi climàtic, que inclou la sequera i gestionar la "escassetat estructural d'aigua", per saber transformar aquesta limitació en una oportunitat perquè el model productiu sigui més sostenible.

També constata una "absència de principis comuns de r egulación de l'aigua", que porta al fet que la gestió estigui atomitzada, amb 8.124 municipis amb competències legals sobre els serveis urbans sobre l'aigua i més de 2.500 operadors.

I un altre repte és abordar "l'impacte de les restriccions de la despesa pública" en un moment en què el 40% de la xarxa de distribució i clavegueram està obsoleta, segons el Fòrum.

Com a exemple d'això, afirma que aplicar la Regla de Despesa farà que els municipis no puguin recuperar els nivells d'inversió de 2010 abans de l'any 2025, tot i el generalitzat superàvit fiscal actual.

Segons l'entitat, al ritme actual d'inversions, la xarxa mai arribaria a renovar-se, sinó que "es trigaria més de 100 anys a aconseguir-ho".