Santi Vila assegura que Puigdemont va dir: "No em veig sent president virtual"

 

Santi Vila publica un llibre sobre els errors del procés

L'exconseller de la Generalitat Santi Vila (PDeCAT) acaba de publicar un llibre en què acusa ERC de contradir-a donar suport a un avançament electoral poc abans de proclamar-se la independència però després desdir-se, i ha assegurat que el llavors president Carles Puigdemont (PDeCAT) va afirmar: "No em veig sent un president virtual, d'un país virtual, en una societat anímica i institucionalment devastada".

A 'D'herois i traïdors. El dilema de Catalunya atrapada entre dos focs' (Pòrtic), acusa ERC de donar suport al principi la decisió de convocar eleccions que volia anunciar Puigdemont poc abans del ple de la declaració d'independència, però de desmarcar-se després per capitalitzar el descontentament que va generar.

El seu llibre repassa les reunions i secrets al Govern els dies anteriors a la proclamació de la independència el 27 d'octubre de 2017, i els intents de negociació i de contacte amb el Govern central.

Segons Vila, partidari d'aquells comicis, hi va haver una reunió tres dies abans en què els consellers d'ERC excepte Oriol Junqueras -sempre caut, apunta- es van pronunciar sobre si el millor era independència o eleccions, però els dubtes dels republicans van desaparèixer al dia següent en una altra reunió en boca de la secretària general, Marta Rovira -"intensa, irascible i fanatitzada"-.

Elogia la ponderació de Carles Mundó i Dolors Bassa (ERC) i la sensatesa de Joaquim Forn i Meritxell Borràs (PDeCAT), però diu que Puigdemont va demanar als seus i a ERC la seva opinió en una reunió el 25 d'octubre, deixant clara la seva preferència per convocar eleccions afirmant que no es veia com a president virtual ni volia anar pel món "repartint targetes d'una república inexistent", en al·lusió al símil de Freedonia, la república somiada al cinema per Groucho Marx.

Després de sis hores de reunió, que va acabar de matinada i amb Puigdemont convençut convocar eleccions, recalca que va ser llavors quan Junqueras va dir a Puigdemont: "Si has de fer-ho, fes-ho aviat, president, convoca eleccions ara mateix!".

Vila revela que va escriure al lehendakari Íñigo Urkullu, com a mediador, que el Govern acordava convocar eleccions i que havia de ser correspost amb no aplicar l'article 155, cosa que Urkullu va traslladar al president Mariano Rajoy i a Pedro Sánchez (PSOE).

Es va convocar una roda de premsa a les 13.30 del 26 d'octubre, però Vila creu que Puigdemont, tenallat pels dubtes sobre si Rajoy compliria l'acordat, "o més encara, preocupat per com el seu nom passaria als llibres d'història de Catalunya", les pressions del seu entorn més nacionalista van convèncer per convocar una última reunió amb JxSí.

En aquesta reunir Puigdemont va defensar la seva postura i ha advertit que les conseqüències polítiques, institucionals i als carrers podrien ser molt negatives i d'evolució imprevisible, així com de rumors sobre la presència de l'exèrcit a Talarn (Lleida) i Sant Climent Sescebes (Girona).

Diputats com Irene Rigau, Montserrat Candini i Oriol Amat van defensar Puigdemont, i Rigau va dir a Junqueres que era moment de veritables homes d'Estat, el que va irritar el vicepresident i li va retreure faltar-li al respecte: "Per a sorpresa de tots, un president tens i irascible va tallar Junqueras en sec: 'El que és una veritable falta de respecte són les acusacions de covard i de traïdor que alguns divulguen pels carrers".

NO ES VA PREPARAR UNA REPÚBLICA

Segons ell, el Govern no va preparar una república per al dia després de declarar-se la independència perquè estaven convençuts que totes les seves iniciatives "en el millor dels casos servirien per aconseguir un referèndum ajustat a dret o, com a mínim, l'inici d'un nou període reformista per a Catalunya i per al conjunt de la resta d'Espanya ", de manera que nega ser un traïdor; boc expiatori com a màxim.

Diu que no és home de partit ni de bàndols, però sí fidel a Artur Mas i Puigdemont, i admet que el turmenta el ple que va aprovar l'"absurda llei de desconnexió -que no va votar perquè no era diputat- i no haver dimitit a l'instant", a més d'assegurar que hi va haver intents d'evitar la seva tramitació dins del Govern, fins i tot de Puigdemont.

EL SEU PAS PER LA PRESÓ

Vila recorda la seva entrada a la presó, després de declarar davant l'AN, com una experiència trista i traumàtica després d'una nit a Estremera, i retreu la falta de "mostres públiques d'afecte" del PDeCAT cap a ell, que ningú  d'Òmnium ni de ANC l'acompanyessin ni s'interessessin pel seu estat ni li oferissin costejar la seva situació legal amb la Caixa de Solidaritat.

Sobre per què no va ser candidat d'alguna llista el 21-D, diu que no ho va fer per raons ètiques perquè tenia excompanys a la presó, i es veia "incapaç de demanar el vot a ciutadans d'un país a qui creia haver fallat".

Quant al seu futur, assegura haver donat "necessàriament un pas al costat abrasat per la crítica més fanatitzada, i incomprès per molts antics companys de militància política", i que tot sembla conduir-a la jubilació.

Es resisteix a donar per definitiva "la caiguda de l'imperi del centre a Catalunya" però ha emprès una vida nova com a gerent d'una empresa i professor universitari d'història, i es recupera entre els seus lluny de la notorietat de les seves antigues responsabilitats, tot i que a vegades l'atrapa la nostàlgia, diu.