Jordi Sànchez demana la seva llibertat per ser investit president de la Generalitat el 12 de març

 

Jordi Sánchez, candidat a la presidència de la Generalitat

L'expresident de l'ANC i número dos de JxCat, Jordi Sànchez, ha sol·licitat al Tribunal Suprem (TS) que ho deixi en llibertat per poder ser investit en un ple del Parlament el 12 de març.

Ho ha fet en un escrit al jutge en què demana que se li posi en llibertat provisional o se li doni permís per anar presencialment al ple.

Argumenta que si no se li permet anar al ple s'estaran vulnerant els seus drets polítics i no s'estarà respectant la voluntat d'un Parlament escollit democràticament.

Jordi Sànchez ha assegurat que si és investit treballarà "pel conjunt de la ciutadania, per la llibertat i la democràcia". En una publicació en el seu compte de Twitter, ha agraït la confiança per ser proposat com a candidat a la Presidència i ha reivindicat que vol presidir la Generalitat "amb la dignitat que la societat catalana sempre ha mostrat".

"Si el Parlament em tria president, que ningú dubti que treballaré per al conjunt de la ciutadania, per la llibertat i la democràcia. I ho faré amb la dignitat que la societat catalana sempre ha mostrat. Llum als ulls i força al braç!", ha manifestat.

TORRENT CONVOCA EL PLE

El president del Parlament, Roger Torrent, ha convocat oficialment el ple d'investidura de Jordi Sànchez el dilluns 12 de març a les 10 hores.

Segons ha informat el Parlament en un comunicat, Torrent ha signat la convocatòria aquest dimarts al matí, abans de presidir la reunió ordinària de la Mesa programada a les 10 hores.

Ara com ara, l'expresident de l'ANC no té els suports necessaris per ser investit, ja que la CUP no votarà a favor de la seva candidatura i JxCat i ERC no sumen els escons necessaris.

Es tracta del segon ple d'investidura que convoca Roger Torrent aquesta legislatura: el primer va ser amb Carles Puigdemont (JxCat) com a candidat, però finalment va renunciar i va assenyalar a Sànchez.

ARGUMENTS DE SÀNCHEZ

Per a la seva posada en llibertat, Sànchez argumenta que ha de resoldre's en la major brevetat possible, tenint en compte que el ple d'investidura se celebrarà en sis dies. En cas de no aconseguir la llibertat provisional, Sànchez demana que se li atorguin "permisos extraordinaris per poder acudir a l'acte d'investidura previst per al dia 12 de març".

Pina cita l'antecedent de Juan Carlos Yoldi, que sent pres preventiu d'ETA va ser autoritzat per un jutge el 1987 per acudir presencialment a una sessió d'investidura al Parlament basc.

"Aquesta defensa està convençuda que, més enllà del que reclamin ara certs partits polítics o aventurin els mitjans de comunicació, el Sr. Instructor compartirà el mateix criteri aplicat en el seu moment al cas Yoldi i no desautoritzarà aquella decisió", argumenta Pina.

I afegeix que "en un sistema constitucional mínimament respectuós amb les llibertats ciutadanes, riscos difusos per a l'ordre públic no poden legitimar mai l'anul·lació de drets polítics elementals, ni alterar tampoc el sentit de la voluntat d'una càmera parlamentària triada democràticament".

"Desautoritzar el criteri aplicat en l'únic precedent espanyol de 1987 suposaria, amb els deguts respectes, una trista involució en matèria de respecte als drets civils i polítics dels ciutadans, a més d'un greu perjudici per a la democràcia i el pluralisme polític", sentencia.

També defensa que, tal jurisprudència, evidencia que els drets polítics no poden limitar-se "fins a l'extrem d'impedir que un diputat encara innocent" pugui presentar la seva candidatura davant una càmera parlamentària per molt greus que anessin els delictes imputats.

L'experiència prèvia del cas Yoldi, afegeix Pina, "demostra que, malgrat les interessades veus d'alarma, l'assistència al ple es va desenvolupar amb absoluta normalitat i el sistema constitucional espanyol va poder donar una lliçó al món de respecte als drets humans i a la democràcia".

Per això, rebat "el (supòsit) perill per a la seguretat pública que pot comportar la conducció del candidat a la seu parlamentària", i rebutja que puguin produir-se tumults.

PLE RESPECTE A LA LLEI

Pina també posa èmfasi en "la mostra evident de la voluntat, no només personal (Jordi Sànchez), sinó de tot el seu grup parlamentari (JxCat), de respectar les decisions del Tribunal Constitucional encara que no es comparteixi el seu contingut".

I recorda que la candidatura de Sànchez es presenta "una vegada que s'ha decidit retirar la prèvia candidatura de Carles Puigdemont després del corresponent pronunciament cautelar del Tribunal Constitucional".

"Si realment la voluntat de la meva mandant -i dels restants membres de la seva candidatura- hagués estat la de rebel·lar-se violentament és evident que en cap cas s'hagués optat per concórrer a les eleccions o presentar un candidat alternatiu" a Puigdemont per presidir un Govern autonòmic.

CAS BLANQUERNA

El lletrat argumenta que la Sala del Suprem va donar tres dies a partir del 3 de febrer a les parts per presentar allegacions contra la resolució, que Pina va aportar els seus arguments per sol·licitar la suspensió del dictamen pel qual Sànchez està a la presó provisional, però que la Fiscalia no va presentar documentació alguna.

"Aquesta defensa no té constància que, per part del Ministeri Fiscal, s'hagi emès informe sobre la suspensió sol·licitada", esgrimeix la defensa que no veu justificació a la dilació de la Fiscalia, tenint en quanta que Sànchez es troba privat de llibertat.

Per això demana a Llarena que consideri vençut el termini concedit a la Fiscalia i, en no existir oposició per part del Ministeri Fiscal a la petició de suspensió de la resolució per la qual Sànchez està a la presó, "procedeixi a suspendre-la".

L'escrit recorda el cas pel qual el Tribunal Constitucional va decidir suspendre cautelarment l'ingrés a la presó dels ultres condemnats per l'assalt al centre Blanquerna de Madrid durant la Diada de 2013, mentre no es resolguessin els recursos d'empara contra les penes de prop de quatre anys de presó que els va imposar el Suprem.

Un altre dels motius que argumenta l'escrit de defensa és la decisió de Torrent de proposar Sànchez com a candidat a la Presidència, que previsiblement explica el suport majoritari de la Cambra i que no permetre la seva assistència al ple "tindria greus i irreparables efectes en el formal funcionament institucional de la Generalitat".

"S'estaria lesionant greument el dret de Catalunya a la seva autonomia", afegeix Pina, que considera que seria una greu alteració de voluntat dels ciutadans catalans manifestada en les eleccions del 21 de desembre i que suposaria un greu dany per a la credibilitat nacional i internacional.

La Mesa del Parlament ha encarregat aquest dimarts als lletrats que estudiïn si la Cambra pot demanar permís al Tribunal Suprem perquè el diputat de JxCat Jordi Sànchez pugui anar al ple d'investidura com a candidat a presidir la Generalitat.

En la Junta de Portaveus d'aquest dimarts, els grups han protestat davant el president del Parlament perquè han sabut la data de la sessió per la premsa. "No solament pels mitjans. També s'ha penjat a la web del Parlament abans de comunicar-ho als grups", han explicat altres fonts parlamentàries.