El cap dels Mossos sabia el 2013 que el 'CNI català' tenia mòbils encriptats per a 500 alts càrrecs

 

Ferran López sortint del Suprem.

L'actual cap dels Mossos d'Esquadra, Ferran López, va conèixer al novembre de 2013 que el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), conegut com el 'CNI català', disposava de mòbils encriptats per a 500 alts càrrecs de la Generalitat, segons un informe intervingut a la policia catalana per la policia Nacional.

L'informe apareix entre la documentació que la Brigada d'Informació de la Policia va analitzar, per ordre de l'Audiència Nacional, després d'impedir que els Mossos cremessin 36 caixes amb documents en una incineradora al 26 d'octubre.

Es refereix a un projecte, l'anomenat MDM / Cellcrypt, per a la "gestió de dispositius mòbils per a l'entorn de la Gencat".

L'informe recuperat s'inclou entre diversa documentació del CESICAT, assenyalant que al principi estava pensat per entre 25 i 75 personalitats que gaudirien d'aquests terminals "encriptats, desactivació de funcions, xifrat de veus, interlocució única de Vips, xifrats de correus o xifrats de PC ", entre altres característiques.

Es ressenya que el projecte té un cost d'entre 305.633 euros i 457.699 euros si beneficia 25 o 75 alts càrrecs. El preu es dispara a 2.257.608 en el cas de ser 300 persones ja 2.725.796 euros si és per a 500.

El Document 7 "consta d'un informe breu d'un foli, datat el 21 de novembre de 2013", segons la documentació que els Mossos volien cremar, "dirigit al comissari Ferran López Navarro".

Aquest cap policial va rellevar Josep Lluís Trapero al capdavant de la policia catalana després del cessament d'aquest últim en aplicació de l'article 155 de la Constitució.

En aquest correu de 2013, se li comunica a Ferran López "com evoluciona la Comissió TIC del Cos de Mossos d'Esquadra referent a la seguretat de les comunicacions i dels terminals telefònics".

S'esmenta l'adquisició del "Sistema Cellcrypt per a l'anàlisi forense dels terminals mòbils" i el "Sistema MDM (Mobile Device Management) i xifrat de correus". "En l'escrit", assenyala la policia, "se li comunica que l'CESICAT ja ha posat en marxa dos projectes".

El CESICAT, que està sota lupa de la Justícia pel seu ús com a estructura d'Estat per aconseguir la independència, apareix en nombroses referències dins anàlisi que fa la Policia de la documentació "relativa a temes i objectius de tipus polític", on s'acrediten seguiments a personalitats i entitats contràries al 'Procés'.

Les mesures de vigilància i els intents de blindar als membres de l'Executiu català van portar als responsables de la seguretat de la Generalitat a provar de copsar "infiltrats en els serveis d'escorta de personalitats".

Entre la documentació, en molts casos confusa, s'esmenta el "cas Apòstol", amb data de 13 de maig de 2016 i classificat com a secret.

En aquest punt s'esmenta a un capità de la Guàrdia Civil destinat a Tarragona que, segons els papers dels Mossos, s'hauria ofert per "passar-se als Mossos si s'aconseguís la independència".

"VERITABLE ESTRUCTURA DEL FUTUR ESTAT"

La Policia considera que es va arribar a crear "una veritable estructura d'informació per a un futur Estat català" en connivència amb el CESICAT.

Segons els investigadors, es van arribar a dur a terme "activitats irregulars", citant el control de comunicacions, la intercepció de correus electrònics, el rastreig de xarxes socials i de telefonia mòbil, "introduint aplicacions per monitoritzar".

Els Mossos van pretendre cremar diversa documentació, datada el 2012, sobre l'accés a "bases de dades externes de diferents organismes" en un pla "sense control ni autorització prèvia".

L'objectiu seria, segons revela en un correu Miquel Just, alt comandament de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, accedir al Servei Català de la Salut, a bases de dades d'alumnes matriculats, als beneficiaris de prestacions de benestar social, a les oficines de treball, intervenció d'armes, el DNI, el cadastre, als expedients de menors d'edat o bases de dades de xarxes de biblioteques de les diputacions.