Més de 6 milions de persones secunden els aturs laborals el Dia de la Dona

 

Vaga el Dia Internacional de les Dones.

CC.OO i UGT xifren en 6 milions les persones que han secundat els aturs laborals convocats contra les bretxes de gènere, la precarietat laboral i les violències masclistes, en el marc de la Jornada Feminista del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, i han qualificat la convocatòria de "vaga sense precedents en la història del moviment sindical" a Espanya.

Així, assenyalen que als aturs laborals de dues hores per torn s'han sumat "les principals empreses de la indústria i els serveis i les administracions públiques". 

Al seu judici, el "alt" seguiment registrat "deixa en evidència" a alguns portaveus polítics i representants empresarials, que es van manifestar "amb precipitació i malaptesa contra la vaga i les seves reivindicacions".

CCOO i UGT destaquen, així mateix, la "massiva" participació de delegats i treballadors en les concentracions que han tingut lloc és dijous enfront dels ajuntaments, coincidint amb el desenvolupament de la vaga durant el torn de matí (d'11:30 a 13:30h).

"Desenes de milers de sindicalistes i treballadores/és han exigit posar fi a les bretxes de gènere, a la precarietat laboral i a les violències masclistes, i han demanat als poders públics, a les forces polítiques i a les empreses que es prenguin mesurades per corregir el greu impacte que l'actual precarietat en la contractació (amb presència molt majoritària de dones, sobretot a temps parcial), els baixos salaris i la menor cotització van a tenir -estan tenint ja- en les prestacions i pensions públiques de les dones en el futur", ha dit.

"Ara l'important és el 9 de març i la resta dels dies de l'any, perquè les demandes del moviment sindical i del moviment feminista es vagin obrint pas en les empreses, en la negociació collectiva, en el diàleg social i en les institucions, principalment a través de les iniciatives legislatives del Congrés dels Diputats", afegeixen.

Per a les responsables de Dones i Igualtat de CCOO i UGT, Elena Blasco i Cristina Antoñanzas, la vaga "ha estat, per la seva naturalesa, estratègia i objectius, la millor contribució del moviment sindical a la jornada plural i unitària del 8 de març, un compromís explícit dels sindicats amb els drets socials i laborals de les dones".

Tots dos sindicats mostren el seu "ple convenciment" en l'èxit de les manifestacions que aquesta tarda recorreran els carrers de les principals ciutats del país, en les quals participaran desenes de milers de treballadores i sindicalistes.

En opinió de CCOO i UGT, els aturs de dues hores, la participació ciutadana i les manifestacions han d'interpretar-se com un mandat del món del treball i la ciutadania al Govern perquè "s'activin sense demora mesurades contra les bretxes de gènere i la desigualtat, i no regategi els recursos pressupostaris necessaris per fer front a les violències masclistes".

MOVIMENT FEMINISTA

La convocatòria de Vaga Feminista a Espanya té el seu origen en els Paros Internacionals de Dones que es vénen promovent des de 2015, un moviment nascut a l'Argentina i del qual enguany participen més de mig centenar de països.

El moviment feminista espanyol va tractar de sumar-se l'any passat, però per falta de temps es va acordar la celebració d'aturades simbòliques.

Després d'un any de treball, organitzacions de dones de tot el país, articulades en la Comissió 8 de Març, van cridar a la vaga amb un acte a Saragossa el mes de gener: Seria una aturada laboral, però també estudiantil, en l'àmbit domèstic i en el consum. Han difós un manifest de mínims i un argumentari comú.

Els sindicats es van sumar alguna cosa després. CNT i CGT van registrar al Ministeri d'Ocupació comunicacions de vaga general, mentre que UGT i CCOO han promogut aturades de dues hores per cada torn de treball i USO, un continu de quatre hores.

Es va legalitzar així la convocatòria de vaga laboral, la primera sense un govern o un patró com directe destinatari: es reclama igualtat de drets i oportunitats per a la meitat de la població.

Entre les raons al·legades per l'atur, la bretxa salarial del 23% que pateixen les dones per un compendi de factors que llasten la seva progressió, les seves remuneracions i les seves pensions; la precarietat que afecta les treballadores, que ostenten el 75% dels contractes a temps parcial; o les renúncies que assumeixen per falta de coresponsabilitat, ja que el 90% dels permisos per cures els insten elles.

TASQUES DE LA LLAR

En paral·lel, una vaga de cures que faci visible tot el que fan les dones per la llar: Elles dediquen quatre hores i mitja de dilluns a diumenge, gairebé el doble que ells.

L'atur persegueix un canvi de mentalitat i així, de responsabilitat tant en l'esfera privada com en les administracions, als que es reclamen polítiques efectives. Les dones estan cridades a penjar el davantal al balcó com a protesta.

Respecte a la vaga estudiantil, el Sindicat d'Estudiant s ha cridat a "buidar les aules" i CEAPA, l'associació majoritària de pares en l'educació pública, secunda la protesta. Els docents compten amb la convocatòria d'UGT i CCOO, ja que ni ANPE ni CSIF han cridat a parar.

Pel que fa a la vaga de consum, tracta, d'acord expliquen els seus promotores, d'evidenciar que si segons Boston Consulting Group, les dones adopten el 80% de les decisions de compra de la llar, elles poden promoure fórmules més sostenibles. Denúncia a més l'explotació de la imatge de la dona com a reclam comercial i la 'taxa rosa' que encareix productes d'ús mixt sota pretext de ser femenins.

PERIODISTES, ESPORTISTES, ACADÈMIQUES

Dones de diferents gremis s'han aliat per redactar manifestos conjunts d'adhesió a la mobilització i per denunciar la realitat que afronten en el seu dia a dia. Destaca 'Les Periodistes Parem' , moviment enduriment després de la reunió de mig centenar de informadores el manifest ha superat 7.000 adhesions de professionals de la comunicació en una setmana.

Després de 'Les Periodistes Parem', organitzades en un grup de discussió del qual formen part més de 2.500 comunicadores, van néixer mobilitzacions similars: Les dones del llibre, les dones de les Arts Escèniques, les investigadores i acadèmiques, les esportistes o les sanitàries són algunes d'elles.

De fet, s'han posicionat diferents àmbits, com l'Església. El portaveu dels bisbes, José María Gil Tamayo, va oferir "suport total" a la reivindicació i l'arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, va assegurar que comprenia la vaga de dones, ja que calia defensar els seus drets i "ho faria també la Mare de Déu ".

El bisbe de Sant Sebastià, Juan Ignacio Munilla, va ser crític, encara que després va matisar que es referia en particular a "la reivindicació que havia fet el feminisme radical en els anys 60 d'avortament lliure com a bandera de la llibertat de la dona".

ELS POLÍTICS

Pel que fa als partits polítics, el PSOE dóna suport les aturades de dues hores per torn i Podem i Esquerra Unida criden a una vaga general.

El PP, que primer va titllar l'atur de "elitista" i "irresponsable", ha dit després que respecta la seva celebració. En Ciutadans no la secunden perquè opinen que és "anticapitalista".

El Senat no tindrà activitat aquest dijous i el Congrés l'havia suspès, però la Mesa va decidir incloure dos actes pel Dia de la Dona. La Reina Letizia no ha tingut agenda oficial des de dilluns i la Reina Sofia participarà en un esdeveniment.

PER QUÈ ARA?

En l'organització relacionen l'acollida de la mobilització amb el consens al voltant del diagnòstic, ja que la reivindicació té a veure amb la manera en què està organitzada la societat, en com penalitza les ciutadanes en tots els àmbits i en com això repercuteix al seu vegada en totes les esferes: des de la falta de coresponsabilitat en la crisi demogràfica fins a la falta de promoció del talent femení en el creixement econòmic.

Es reclama així una igualtat real, exigència transversal que cobra més força aquest any en un context internacional de denúncia de la violència (el moviment 'Ni Una Menys'), l'assetjament ( 'MeToo') o la discriminació ( 'Time' s Up ') però que, com diuen a la Comissió 8 de Març, no és moda sinó afartament: "Això no és un xampinyó, no ha sortit del no-res. és la conseqüència de 40 anys de lluita de les dones a Espanya".

¿I EL DIA 9?

Per a la Comissió 8 de Març el procés que ha portat al a vaga permet parlar ja d'èxit, tant per l'àmplia participació de dones en l'organització -superaron les 300 en l'última assemblea-, com pels debats oberts a la societat al fil de la convocatòria.

La seva expectativa és que el 8M sigui un punt d'inflexió que desencadeni canvis en benefici de la situació de les dones i així, de tota la societat. Tenen la vista posada en els mesos que vindran, no en els nombres que deixi la jornada de vaga perquè, diuen, es tracta de "parar per canviar-ho tot" i aquest 8 de març és només el principi.