L'acord entre JxCat i ERC planteja una constitució catalana i una "multiconsulta"

 

Eduard Pujol, Elsa Artadi i Roger Torrent

L'acord que han tancat aquest dijous JxCat i ERC per desencallar la legislatura planteja impulsar un procés constituent que serveixi per "conformar les bases d'una proposta de Constitució de la República de Catalunya".

El document, enviat a la CUP perquè ho estudiï, també planteja celebrar una "multiconsulta amb totes les garanties perquè participin la majoria de catalans" i s'expressin sobre tots els debats realitzats en el procés constituent.

L'acord també inclou l'impuls d'una estructura política a Bèlgica liderada per Carles Puigdemont amb tres òrgans: l'Assemblea de Represenantes per a la República; el Consell per a la República, i la presidència del Consell de la República.

Es tracta d'un document que recull el pla de legislatura i que arriba després que JxCat hagi reiterat que el seu candidat a la Generalitat és l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, encara és una incògnita si podrà ser investit perquè es troba en presó preventiva.

L'acord, de 46 pàgines, també inclou l'impuls d'una estructura política a Bèlgica liderada per Carles Puigdemont amb tres òrgans: l'Assemblea de Representants per a la República; el Consell per a la República, i la presidència del Consell de la República.

Els 'criteris essencials de la legislatura' que es plantegen són: "construcció de la República"; restitució de les institucions catalanes; construir l'estructura política de Bèlgica; dinamitzar l'activitat del Parlament, i defensar els drets civils, que asseguren que estan amenaçats per l'Estat.

A més, els dos partits independentistes asseguren que mantindran "sempre la reclamació de diàleg i negociació política amb l'Estat", exigint un respecte escrupolós per la decisió democràtica dels catalans expressada en les urnes.

"ESPAI LLIURE EN L'EXILI"

Els tres òrgans polítics a Brussel·les s'aglutinaran sota la marca 'Espai lliure en l'exili' i treballaran per "desenvolupar l'estratègia política, la internacionalització i un front comú per a la defensa dels drets civils i collectius dels catalans".

L'Assemblea -un tipus de Parlament- promourà "les actuacions necessàries per avançar cap a l'establiment de la República", haurà de reunir-se almenys dues vegades a l'any i triarà al president del Consell, que ja es determina que serà Carles Puigdemont.

El president del Consell haurà de "impulsar les polítiques, estratègies i consensos necessaris per aconseguir la República", i haurà de nomenar als membres del Consell, una espècie de Govern parallel, que assessorarà a Puigdemont i rendirà comptes davant l'Assemblea.

La primera reunió de l'Assemblea serà a Brussel·les i la convocarà Puigdemont i s'aprovarà un manifest de 'Apellació als pobles del món' en el qual, entre altres qüestions, es rebutja l'article 155 i es critica "la deriva autoritària de l'Estat espanyol".

PROCÉS CONSTITUENT

El procés constituent s'impulsarà a partir d'un Pacte Nacional Constituent a Catalunya que haurà d'emplaçar a tots els agents cívics, socials i polítics a participar en ell, i s'haurà d'acordar la "metodologia" d'aquest procés.

En el Parlament es constituiran les comissions necessàries per aprofundir en tots aquells temes que es vulguin abordar en aquest procés constituent per asseure les bases de la constitució republicana.

Es crearà també un Fòrum Social Constituent per incorporar totes les propostes que arribin de la ciutadania, i la "multiconsulta" haurà de servir perquè els ciutadans acabin validant tot el procés -però no es donen més detalls-.