Pere Soler assumeix davant la jutge que va fer manipular actes que van redactar els Mossos el 1-O
La jutgessa decreta com a mesures cautelars retirada de passaport, prohibició de sortida del territori nacional i compareixences quinzenals en el jutjat més proper.
César Puig i Pere Soler al costat de Forn i Trapero.
La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha acordat aquest divendres deixar en llibertat amb mesures cautelars l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Pere Soler i l'exsecretari general de la Conselleria de Interior catalana César Puig, després de prendre'ls declaració per l'actuació de la policia autonòmica en el referèndum independentista del passat 1 d'octubre.
La titular del Jutjat Central d'Instrucció 3 ha decretat mesures cautelars com són retirada de passaport, prohibició de sortida del territori nacional i compareixences quinzenals en el jutjat més proper.
Després de comparèixer durant aproximadament dues hores i cambra, la Fiscalia de l'Audiència Nacional havia sol·licitat llibertat subjecta al pagament d'una fiança de 100.000 euros amb un termini de deu dies per pagar-la. No obstant això, la magistrada ha decidit deixar-ho en llibertat amb cautelars.
DECLARACIÓ DE SOLER
Soler, que ha comparegut en qualitat d'investigat, ha assumit davant la jutgessa la iniciativa de manipular les actes que van redactar els agents autonòmics desplegats durant la jornada del referèndum independentista del passat 1 d'octubre.
En les últimes setmanes, Lamela ha rebut informes de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en els quals es posa de manifest que els agents dels Mossos van haver de rebre ordres directes perquè no interactuessin amb les persones que participaven en el referèndum i perquè deixessin solos als policies i guàrdies civils si aquests actuaven en els punts de votació.
També sobre la possible manipulació d'actes perquè escrivissin que sí s'havien impedit votacions quan en realitat havia estat a l'inrevés, tot amb l'objectiu d'evitar ser acusats de "poc professionals" sabent que la investigació judicial iniciada en l'Audiència Nacional podria assenyalar-los per un delicte de sedició.
En el seu interrogatori, que s'ha perllongat durant poc més d'una hora, Puig ha defensat que ell no estava al capdavant de la direcció de l'operatiu policial previst per a la jornada del referèndum il·legal i que el seu càrrec estava vinculat a qüestions pressupostàries tècniques.
ANTECEDENTS
La jutge, que aquesta setmana ha ampliat el termini d'instrucció 18 mesos més després de declarar la causa complexa, accedeix parcialment a la petició formulada per la Fiscalia que va demanar la seva imputació en la causa per sedició en la qual també estan sent investigats l'excap d'aquest cos policial Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana.
En el seu acte, la titular del jutjat central d'instrucció número 3 va exposar que els fets que s'instrueixen en aquesta causa, és a dir, els incidents en els registres de la Conselleria de Barcelona els dies 20 i 21 de setembre i la consulta il·legal, revesteixen els caràcters de dos delictes de sedició i en particular com a constitutiu d'un altre d'organització criminal.
El Ministeri Públic va demanar que s'ampliés la investigació en aquestes dues persones perquè considera que la seva actuació va ser "decisiva" i perquè no consta que intentés evitar el referèndum, sinó més aviat al contrari, es va tractar d ' "enganyar" a les autoritats fent veure que es complien amb les directrius acordades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
NO VAN EVITAR LA CONSULTA IL·LEGAL
"Tant Pere Soler, com el seu major, Josep Lluís Trapero, es van veure en l'obligació de transmetre la sensació que acatarien aquella ordre quan en realitat no tenien la més mínima intenció de fer-ho, per contra, la seva col·laboració en la celebració del referèndum va anar més enllà de la inactivitat i es va convertir en acció a favor del seu consumació ", resa l'escrit remés el passat 21 de febrer.
Fins al moment en la causa s'investigaven a Josep Lluís Trapero i la intendent dels Mossos Teresa Laplana.
L'excap dels Mossos va declarar en seu judicial el 23 de febrer passat per tercera vegada el passat divendres després imputar-li un nou delicte de sedició en relació amb la consulta de l'1 d'octubre.
En la seva declaració davant la magistrada va precisar que es va reunir fins a dues vegades amb l'expresident Carles Puigdemont els dies previs al referèndum per mostrar la preocupació dels Mossos per la seguretat ciutadana en aquesta jornada, tot i que no va demanar que desconvoqués perquè no estava entre les seves funcions .
Escriu el teu comentari