Barcelona detecta 9 pisos municipals del Raval usats com 'narcopisos'

 

Protesta veïnal contra els 'narcopisos'

L'Ajuntament de Barcelona ha revisat per primera vegada de forma exhaustiva els pisos amb contracte de lloguer de l'Institut Municipal d'Habitatge i Rehabilitació (Imhab), i ha detectat que nou d'ells, situats al Raval, s'utilitzen com a 'narcopisos', pel que ha obert processos judicials per recuperar els habitatges.

El gerent d'Habitatge, Javier Burón, ha explicat als mitjans que no es tracta de nou pisos 'okupats', sinó que els seus inquilins paguen el lloguer i han promogut o facilitat l'ús de l'habitatge com 'narcopiso' -traficant, distribuint o emmagatzemant droga-, encara que no tots hi resideixen, i ha destacat que els processos judicials segueixen el seu curs i que no han acabat.

El regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, ha destacat que es tracta de només nou pisos dels 6.274 que l'Ajuntament ha revisat l'Imhab, i ha garantit: "Tindrem cura, revisarem i mantindrem molt millor de com s'ha fet fins ara al parc d'habitatge, fent que sigui molt més difícil que això es torni a produir ".

Burón ha defensat que aquesta revisió i les que se seguiran fent dels pisos llança un missatge als inquilins que es plantegin incomplir les normes i les regles de joc: "Els que no facin les coses adequadament, han de saber que, abans o després, apareixerem per la porta".

Ha explicat que les demandes vinculades a la salut pública, com la venda de droga, no són la via processal més ràpida, i que el procés seria més senzill si l'inquilí no pagués el lloguer i fora problemàtic amb la comunitat de veïns, per la qual que han optat per aquesta via quan ha estat possible: "Si el llogater davant nostre compleix aquestes obligacions, és més complicat".

ÚS CORRECTE DEL 96%

Amb aquesta revisió, l'Ajuntament ha comprovat que el 96,3% dels inquilins dels 6.274 pisos revisats -tenien contracte vigent durant el treball de camp- fan un ús adequat de l'habitatge, i que havia situacions d'irregularitat en el 3,3% dels casos, per raons com impagaments, 'okupacions' i dificultats per recuperar les claus després de vèncer el contracte.

Ha interposat alguna acció judicial davant aquest 3,3% de casos, i en el 0,37% d'ells han demanat al jutge que desahucie a l'inquilí, per impagaments o problemes de convivència, sempre després de demanar un informe a serveis socials i tenir l'"absoluta certesa que l'inquilí no paga perquè no vol, i no perquè no tingui ingressos", segons Burón.

El gerent ha explicat que el preu mitjà del lloguer és de 202 euros, i que un terç dels inquilins té a més subvenció de serveis socials, i Montaner ha assenyalat que hi ha "certs mites urbans" que els pisos de lloguer social registren problemes, i que la revisió els ha xifrat en només el 3,3%.