La reducció de la despesa pública empeny Espanya a la cua d'Europa en educació i salut

 

La despesa pública en educació s'ha reduït notablement

L'últim informe d'Eurostat certifica l'estancament, per no dir un declivi, d'Espanya en matèria d'inversió educativa i també en salut, dues de les àrees en què més lluny està el nostre país de la mitjana de la resta de països europeus.

Segons l'esmentat estudi, de 2015-2016 Espanya va reduir la seva despesa pública del 43,8% del seu PIB del 42,2%. D'aquest menor despesa pública, va destinar a educació el 9,5% (4,0% del PIB), enfront del 9,4% de 2015 (4,09% del PIB). Així, va perdre un lloc en el rànquing europeu en termes del percentatge de despesa pública destinada a educació (superada aquesta vegada per Romania, amb un 10,8%), i va quedar només per sobre d'Eslovàquia (9,3%), Grècia ( 8,6) i Itàlia (7,6%). El nostre país va tornar a quedar lluny de la mitjana europea, del 10,2%.

Prenent com a referència la despesa educativa en termes del seu pes en el PIB, Espanya també va sortir malparada a Europa, tornant a ser el cinquè país que menys va gastar en educació el 2016. Espanya va dedicar a aquest aspecte el 4,0% del seu PIB (el 2015 havia estat un 4,09%), set dècimes per sota de la mitjana europea del 4,7%, i només per davant d'Itàlia, Irlanda, Bulgària i Romania. Lluny d'Espanya van quedar Islàndia (7,1%), Dinamarca (6,9%), Suècia (6,6%) o Bèlgica (6,4%). França va gastar un 5,4%, Portugal, un 4,9%, el Regne Unit un 4,7% i Alemanya un 4,2%.

El declivi de la despesa d'Espanya en educació és una tendència sostinguda des del pic de 2009. Llavors, l'Estat dedicava el 4,6% del seu PIB que representava el 10,1% de la seva despesa pública. Tenia nou països europeus per sota (inclosos França, Alemanya i Itàlia) i estava quatre dècimes per sota de la mitjana europea, enfront de les set actuals. No obstant això, la previsió del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, és que la despesa baixi aquest any fins al 3,8% del PIB (per primer cop per sota del 4%), i que caigui fins el 3,67% el 2020 . Això respon al pla del Govern de reducció de despeses públiques que només contempla pujades a la partida de defensa (a la qual va destinar un 1,0% del PIB el 2016 enfront del 1,3% de mitjana de la UE), fins a arribar l'1,5% del PIB el 2024.

REDUCCIÓ DE DESPESES PER SALUT

En termes d'inversió en salut, Espanya no està tan malament posicionada en el rànquing europeu com en educació (té una quinzena de països per sota) però sí que es considera la distància amb la mitjana europea: fins a un punt i una dècima per sota (6 % del PIB d'Espanya en salut enfront del 7,1% de la UE).

Aquesta bretxa és només superada per la de la partida de protecció social (16,8% del PIB espanyol enfront del 19,2% de mitjana a Europa), encara que aquesta última segueix estant a nivells superiors als pre-crisi. La despesa en salut, per contra, ha tendit caure. En 2016, el nostre país va invertir en salut un 14,3% dels seus fons públics (6% del seu PIB, enfront del 6,2% de 2015), caient dos llocs en el rànquing europeu i quedant lluny de la mitjana europea, que va ser del 15,4% (7,1% del PIB). És de notar en aquest punt, així mateix, que tots els països 'grans' van invertir més que Espanya en 2016: Regne Unit va gastar en salut un 18,3% dels seus fons públics (7,6% del seu PIB), Alemanya, 1 16,2% (7,2% del seu PIB) i França, un 14,4% (8,1% del seu PIB), mentre que Itàlia va invertir una mica menys dels seus fons públics (14,2%) però més si es pren com a referència el seu PIB (un 7%).

La mitjana europea, del 7,1% del PIB, s'ha mantingut estable entre 2010 i 2016 i la mitjana dels països europeus en termes de despesa en salut respecte al total de fons públics empleats va pujar del 14,8% al 15,4 %. En el mateix període a Espanya, però, la despesa en salut va caure del 6,5% del PIB el 2011 al citat 6% el 2016 i la despesa en aquest assumpte respecte al total de fons públics va pujar només dues dècimes.

La xifra de despesa total del nostre país en salut, igual que la d'educació, probablement segueixi caient en els propers exercicis: el pla del Govern apunta que en el present any la xifra caigui per primer cop per sota del 6% del PIB (un 5,8%) i es redueixi fins a un 5,57% el 2020.