Un informe preveu que el tramvia per la Diagonal augmenti fins a un 22% la facturació en els comerços

 

L'Institut Cerdà ha presentat aquest dimarts el projecte encarregat per l'Ajuntament de Barcelona de l'impacte del tramvia per la Diagonal sobre els comerços i, segons l'estudi, en alguns trams podrien registrar augments en la facturació entre un 2% (tram Francesc Macià-passeig de Gràcia) i un 22% (tram Sardenya-Badajoz) gràcies a l'augment previst de clients potencials.

L'estudi, que ha analitzat els efectes que les noves condicions urbanes i de transport de la Diagonal produirien sobre el comerç, el turisme i els serveis, ha treballat únicament sobre l'alternativa del tramvia en superfície amb plataforma reservada, sense comptar la presència d'autobusos.

Aquesta opció, que contempla la unió de les dues línies de tramvia (Trambesòs i Trambaix) a partir de sis parades entre Francesc Macià i Glòries, i que desplaça la circulació dels vehicles cap a dos carrils en els laterals, ha estat analitzada en base a estudis de demanda i explotació de mobilitat, dades de comerç, entrevistes a entitats de comerciants, i l'anàlisi d'altres sis ciutats europees.

L'ESTUDI

El director de l'estudi, Lluís Inglada, ha destacat quatre efectes sobre l'entorn urbà del comerç que ha considerat positius, que són la connexió de les principals àrees centrals de Barcelona, la reducció de l'espai de l'eix de la Diagonal en superfície i en pla vertical , la major exposició del comerç, i la simplificació dels itineraris per als vianants.

Inglada ha afirmat que "el nou esquema de mobilitat reduiria el vehicle privat i d'autobusos en favor del tramvia i d'altres dinàmiques no motoritzades", i ha posat l'exemple del tram entre el passeig de Gràcia i el de Sant Joan, on segons el informe es reduiria la presència de cotxes fins a un 80%.

Altres efectes sobre el teixit comercial plasmats en l'estudi són l'impacte de la fase d'obres -"l'únic punt negatiu d'aquest informe i de tots" segons Inglada-, la variació en l'ocupació de locals, el canvi en la tipologia de comerços , l'augment de la mobilitat i clients potencials, i l'augment de la facturació.

Sobre l'impacte de la fase d'obres, Inglada ha citat els exemples dels comerços francesos a París i Bordeus, que van registrar una fase de recuperació després de les obres d'entre un i quatre anys i una fase de consolidació i recuperació del nombre de locals passats sis anys.