SCC reclama 4,9 milions a Mas, Ortega, Rigau i Homs pel 9N

 

SCC considera a Mas responsable de les despeses del 9N.

Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats Catalans per la Constitució han presentat davant del Tribunal de Comptes una demanda en la qual sol·liciten que l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els seus consellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau retornin els 4,9 milions d'euros que segons ells va costar la consulta del 9N.

SCC i el col·lectiu d'advocats consideren a Artur Mas màxim responsable comptable de totes les despeses de l'9N i als consellers els atribueix part d'aquests gats en funció de les seves responsabilitats en aquest moment, de manera que els acusa de malgastar diners públics "per donar cobertura a una actuació aliena a la funció pública ".

Afirmen que "amb la seva actuació van permetre que es disposés d'ingents cabals públics per dur a terme una actuació il·legal obertament desconnectada de la funció pública", incorrent en una responsabilitat comptable i malversació de fons públics.

Les entitats defensen en el seu escrit que els demandats "van ordenar a funcionaris jeràrquicament subordinats i ens públics dependents l'aplicació irregular de fons públics per dur a terme una consulta inconstitucional d'autodeterminació" el dia 9 de novembre de al 2014.

"Amb la seva actuació van disposar irregularment de fons públics que estaven al seu càrrec per donar cobertura financera a una actuació obertament inconstitucional, il·legal, sense cobertura competencial, en manifesta contradicció amb l'ordre de suspensió que havia decretat el Tribunal Constitucional", argumenten.

Recorden que la convocatòria del 9N i l'organització i logística per realitzar-la i finançar-la amb fons públics "van ser declarades inconstitucionals per desbordi competencial, i també per incórrer en infraccions constitucionals substantives".

"AL SERVEI DE LA CONSULTA"

En aquest sentit, constaten que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) afirma que la sortida de fons públics per finançar la consulta "es va canalitzar a través d'una sèrie de contractes, encàrrecs de gestió que van subscriure, per indicació dels demandats, funcionaris jeràrquicament subordinats o ens dependents considerats mitjans propis amb diferents contractistes privats ".

A més, segons ells, Artur Mas i els seus consellers "es van concertar per actuar de comú acord i amb repartiment de papers, posant cada un d'ells l'espai competencial que tenia al servei de la consulta" i la seva contribució va ser essencial, en les seves paraules, per a la celebració de la consulta.

En concret, atribueixen a Mas i Ortega les despeses l'adquisició del material per a la consulta, les aplicacions i serveis informàtics, el registre de la pàgina web 'participa2014.cat' i l'assegurança -gairebé 850.000 euros-; Mas i Homs els relacionen amb les despeses de campanyes de promoció, repartiment de cartes i el centre de premsa -uns 1,3 milions d'euros- ia Mas ja Rigau per la compra d'ordinadors -uns 2,7 milions-.