Un catedràtic finlandès retreu a Puigdemont per parlar en nom de tots els catalans
Carles Puigdemont es va veure qüestionat després de la conferència que va oferir aquest divendres a la Universitat d'Hèlsinki pel catedràtic finlandès de Dret Juha Kokkonen, que li va retreure pretendre parlar en nom de tots els catalans.
Carles Puigdemont està aquest cap de setmana a Hèlsinki (EFE)
Carles Puigdemont es va veure qüestionat després de la conferència que va oferir aquest divendres a la Universitat d'Hèlsinki pel catedràtic finlandès de Dret Jukka Kekkonen que li va retreure pretendre parlar en nom de tots els catalans.
En el torn de preguntes, Kokkonen va acusar Puigdemont de tergiversar la realitat en afirmar que representa el poble català i que els càrrecs catalans processats pel Tribunal Suprem són presos polítics, alhora que li preguntava: "¿Com s'atreveix a parlar en nom de tots els catalans? ".
El catedràtic, autor d'un llibre sobre el franquisme, va criticar per traçar paral·lelismes entre la situació política espanyola actual i la dictadura i va dir que, des d'un punt de vista legal, les aspiracions sobiranistes són "un cas molt feble".
També ha rebutjat que comparés a Espanya amb països com Hongria, pel que fa al respecte de les institucions de l'Estat de dret.
"Els separatistes parleu de la història d'una forma de la qual Putin estaria orgullós", va afirmar, per sostenir després que els únics que donen suport al separatisme català a Europa són els populistes de dretes i, en menor mesura, l'esquerra tradicional.
Puigdemont li va respondre de manera genèrica i va assegurar que els sobiranistes catalans tenen tant dret a defensar la independència de Catalunya com "els altres a defensar el contrari".
L'expresident català, convidat per la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat d'Hèlsinki, va donar una conferència titulada Petits estats i política a les xarxes socials en un món globalitzat: cap a una república digital a Catalunya.
En ella va oferir la seva visió de la situació política a Catalunya i de la importància que van tenir les noves tecnologies i les xarxes socials en el procés sobiranista, així com de la futura creació d'una eventual república digital catalana.
Escriu el teu comentari