Puigdemont va crear amb Romeva una xarxa de 'Intergrups d'Amics' que li permet viatjar per Europa
L'expresident de la Generalitat va ordenar al conseller d'Exteriors, Raül Romeva, crear estructures a l'exterior per promoure la independència i tenir aliats internacionals. Una xarxa exterior fonamental en l'estratègia independentista de ruptura amb Espanya.
Puigdemont al costat del diputat Mikko Karna i el professor Teivo Teivainen a Hèlsinki. (EFE)
L'expresident de la Generalitat va ordenar al conseller d'Exteriors, Raül Romeva, crear estructures a l'exterior per promoure la independència i tenir aliats internacionals. Una xarxa exterior fonamental en l'estratègia independentista de ruptura amb Espanya.
La xarxa, pensada en un principi per facilitar la difusió de la qüestió catalana, serveix avui perquè Carles Puigdemont i la resta de dirigents independentistes fugits de la justícia, es puguin moure lliurement per Europa. Així, segons revela la publicació digital 'El Confidencial', Carles Puigdemont va decidir establir una xarxa clientelar d'associacions afins i mimades que ara s'utilitza per internacionalitzar el conflicte amb Espanya.
Durant el seu mandat, Puigdemont va ordenar al conseller d'Exteriors, Raül Romeva, crear estructures a l'exterior per promoure la independència i tenir aliats internacionals. De fet, aquesta xarxa exterior era fonamental en l'estratègia independentista de ruptura amb Espanya. No va poder vincular cap d'aquestes estructures en administracions de governs exteriors, però sí en determinats cercles, que ara li paguen els serveis.
'El Confidencial' assenyala que Romeva només va poder crear tres d'aquestes estructures, a les quals va cridar I ntergrupos d'Amics de Catalunya: a Suïssa, Finlàndia i Estònia, que van començar a formalitzar-se a partir d'abril de 2016. El senador del Sinn Féin Trevor O'Clochartaigh va començar a mitjans de l'any passat la constitució d'un altre 'intergrup' d'amistat a Irlanda, encara que aquest no ha estat especialment actiu ni el Govern català va realitzar actes concrets en aquell país. Els dos primers països són els que ha visitat precisament Puigdemont en aquesta setmana per estendre el seu discurs independentista. I en el primer es troben la cupaire Anna Gabriel i, des d'aquest dijous, la secretària general d'ERC, Marta Rovira.
Així, la invitació perquè Puigdemont visités com a president exiliat al Parlament finlandès aquest dijous va partir de l'Intergrup Amics de Catalunya. 'El Confidencial' recorda que al novembre de 2016, Romeva va pronunciar una conferència a Finlàndia en un acte organitzat pel think tank Magma, una entitat finlandesa que promou l'idioma suec i que advoca pel bilingüisme a Finlàndia, justament el que rebutgen els independentistes catalans. El Govern català va intentar que semblés que era una cosa institucional de la Cambra finlandesa, encara que res més lluny de la realitat: era la iniciativa d'un grup d'amics capitanejats per un diputat.
I aquesta vegada s'ha utilitzat la mateixa estratègia, de manera que el diputat del Partit del Centre, Mikko Karna, alineat des de fa anys amb l'independentisme, ha convidat a Puigdemont a per parlar de la independència de Catalunya a la Universitat d'Hèlsinki. El diputat, a més, va presentar a Puigdemont com "un campió en la defensa de la llibertat, la democràcia i els drets humans a Europa".
EL DIPUTAT FINLANDÈS I L'AMBAIXADOR ESPANYOL
Al setembre del 2017, recorda 'El Confidencial', el polèmic diputat va acusar l'ambaixador espanyol a Hèlsinki, Manuel de la Cambra, d'amenaçar. Mikko Karna feia a Finlàndia campanya per la independència de Catalunya i va demanar la intervenció de la UE davant la "repressió del 20-S". És a dir, davant el registre de diverses seus del Govern català amb ordre judicial. "Sí, OK, però si un dia Finlàndia té un problema de seguretat i necessita la solidaritat dels seus socis de la UE, podria buscar aquesta solidaritat a Catalunya", li va dir De la Cambra.
El diputat finlandès va titllar aquesta resposta d ' "amenaça mafiosa" de l'ambaixador espanyol i l'assumpte va ser àmpliament difós entre la premsa independentista, especialment entre els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), és a dir, les cadenes públiques.
Escriu el teu comentari