El Govern central aprova els Pressupostos de 2018 amb pujades a pensionistes
El Govern aprova aquest dimarts la remissió a les Corts del projecte de Llei de pressupostos generals de l'Estat (PGE) per a l'exercici 2018.
El Govern aprova aquest dimarts la remissió a les Corts del projecte de Llei de pressupostos generals de l'Estat (PGE) per a l'exercici 2018, que inclourà una rebaixa de l'IRPF per a les rendes més baixes, una pujada de les pensions mínimes i de viudetat, un millora de les condicions laborals i salarials dels funcionaris, la baixada de l'IVA del cinema del 21% al 10% i un augment de la partida per a beques d'estudi.
En concret, donarà 'llum verda' als comptes públics de 2018, les setenes del Govern de Mariano Rajoy, en un Consell de Ministres extraordinari, després d'haver anat endarrerint la seva aprovació des del mes de setembre per la falta de suports davant la minoria en la qual es troba l'Executiu a la cambra baixa i per la crisi política a Catalunya.
Després de la seva aprovació, el Govern presentarà el llibre groc de les noves comptes públics al Congrés el dimarts següent, el dimarts 3 d'abril, amb la qual cosa es donarà inici a la seva tramitació parlamentària que es prolongarà al voltant de tres mesos. Durant el mes d'abril es produiran les compareixences dels alts càrrecs al Congrés i el debat de totalitat, prèvia presentació de les esmenes a la totalitat i l'articulat, i previsiblement al maig es produirà la seva aprovació al Congrés, per arribar al juny al Senat i continuar la seva tramitació fins a la seva aprovació definitiva a mitjans d'aquest mes.
Per a això, l'Executiu compta amb el suport dels seus socis d'investidura i dels partits que ja van abonar els PGE de 2017 i el sostre de despesa per a aquest any, pas previ necessari per a l'aprovació dels PGE. En concret, el Govern dóna per fet el suport del PP i Ciutadans, especialment després que la senadora popular Pilar Barreiro comuniqués divendres la seva voluntat a la Mesa del Senat d'abandonar el Grup Parlamentari Popular i incorporar-se al Grup Mixt, una condició exigida per la formació taronja. També confia en recollir els suports del PNB, UPN, Foro Asturias, Coalició Canària i Nova Canàries.
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres de divendres, el ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro ha mostrat el "convenciment" del Govern que s'aprovaran els Pressupostos, ja que confia a recollir els suports suficients durant els tres mesos de tramitació parlamentària dels comptes públics al Parlament.
EL CONTINGUT DELS PRESSUPOSTOS
El Govern va aprovar el juliol de 2017 el límit de despesa no financer per 2018, conegut com a sostre de despesa, que puja un 1,3%, fins als 119.834.000 d'euros. Poc després el Senat va donar llum verda als objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic per al trienni 2018-2020 que acompanyen als comptes públics.
Al costat dels PGE es revisarà el quadre macroeconòmic. Com a conseqüència de la crisi catalana, el Govern va rebaixar en el pla pressupostari remès a l'octubre a Brusselles les seves previsions de creixement per a 2018, del 2,6% al 2,3%, alhora que va elevar en una dècima, fins al 2,3 %, la seva estimació de dèficit. Ara el pronòstic de creixement s'elevarà a almenys un 2,5% per a aquest any.
En l'esborrany pressupostari, el Govern projectava per a aquest any una disminució de la despesa total sis dècimes, fins al 40,6% del PIB. En concret, la despesa en Sanitat es reduirà del 6% del PIB de 2017 al 5,8% el 2018, el d'Educació del 3,9% al 3,8% i el de protecció social del 16,5% al 16, 2%, tot i que en termes absoluts en Sanitat i protecció social es registraran increments.
Al seu torn, la despesa en serveis públics generals baixarà del 5,9% al 5,7% del PIB, en ordre públic i seguretat de l'1,9% a l'1,8%, i el d'activitats recreatives, cultura i religió de l' 1,1% a l'1%, mentre que pujarà en Defensa, en passar del 0,9% a l'1%, i en assumptes econòmics, de l'3,7% al 3,8%, mentre que es mantindrà en protecció del medi ambient (0,8%) i en habitatge i serveis comunitaris (0,4%).
BAIXADES EN IRPF I PUJADES PER PENSIONISTES I FUNCIONARIS
Les noves comptes públics inclouran una millora de les pensions mínimes i de viudetat i concentraran les ajudes fiscals en l'IRPF per a pensionistes i famílies. Així, després de tancar 2017 amb un dèficit del 3,07%, per sota de l'objectiu del 3,1% compromès amb Brusselles, i amb un del 2,2% pactat per a aquest any, el Govern durà a terme una rebaixa de l'IRPF d'uns 2.000 milions d'euros, acordada amb Ciutadans, de manera que es reduirà el mínim exempt en l'IRPF, que pujarà de 12.000 a 14.000 euros a l'any per a tots els contribuents.
A això podria sumar-se una rebaixa addicional per als jubilats que perceben entre 14.000 i 17.000 euros d'ingressos anuals. El vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP, Javier Maroto, va assegurar que, després que Rajoy eliminés l'IRPF a tots els pensionistes amb una pensió inferior a 860 euros al mes (12.000 euros anuals), l'objectiu ara era estendre aquesta eliminació en l'IRPF fins i tot fins als 17.000 euros de pensió, si bé cap membre del Govern ha confirmat la introducció d'aquesta mesura.
Els PGE també inclouran les mesures recollides en l'acord subscrit entre Hisenda i sindicats, que preveu un marc plurianual d'increment salarial per als empleats públics per als tres pròxims anys, amb una pujada salarial fixa de l'1,75% per a 2018, del 2, 25% per a 2019 i del 2% per al 2020, a la qual se sumaria una altra part variable lligada a l'evolució del PIB. En total, la forquilla d'alça salarial serà d'un mínim del 6,9% i un màxim del 8,79%.
També es manté la jornada setmanal de 37,5 hores, però es contempla la possibilitat que cada administració pública pugui establir en els seus calendaris laborals altres jornades ordinàries.
En matèria d'oferta d'ocupació pública, s'eleva al 100% la taxa de reposició del 100% en sectors prioritaris i al 75% en sectors no prioritaris, al que s'afegeix una bossa addicional del 5% per als sectors que considerin necessari reforçar , de manera que s'assegura creació d'ocupació neta.
En el cas de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, Policia autonòmica i Policia local, la taxa de reposició puja al 115%. A més, els PGE incorporaran també l'acord del Ministeri de l'Interior amb els sindicats que contempla 1.207 milions en tres anys per aconseguir el 2020 l'equiparació salarial entre policies nacionals i guàrdies civils i que, a la pràctica, es veurà reflectit en 2020 en un augment mitjà de 561 euros en la nòmina mensual dels policies i de 720 euros en la dels guàrdies civils.
IVA DEL CINEMA, PERMISOS DE PATERNITAT I AJUDES PER A ESCOLES BRESSOL
Al seu torn, s'inclourà la baixada de l'IVA del cinema del 21% al 10% i un augment de 50 milions d'euros per a les beques i ajudes generals, fins als 1.472,9 milions d'euros, un 3,5% més que en 2017 i el augment més gran des de 2014.
Igualment, estan previstes ajudes perquè les famílies amb fills de 0 a 3 anys puguin pagar la llar d'infants, que s'articularan a través d'un impost negatiu i d'un augment dels permisos de paternitat de quatre a cinc setmanes a partir de 2018, segons que ha acordat el Govern i Ciutadans.
Altres mesures que podrien incloure els PGE són la tarifa reduïda per als nous autònoms, el complement salarial per a joves i les partides per a dependència i pobresa infantil. També inclouran partides per al Corredor Mediterrani i altres infraestructures, i un increment de les bestretes a compte de les comunitats autònomes "molt per sobre" dels 4.500 o 4.700 milions d'euros sobre el finançament d'aquest any.
Els comptes públics de 2018 també contindran una pujada dels valors cadastrals per bona part dels 1.831 municipis en què s'actualitzaran les referències de 2018.
Escriu el teu comentari