La Fiscalia belga descarta risc de fuga de Comín, Puig i Serret
El ministeri públic belga ha confirmat que està en contacte amb els advocats dels tres polítics i que aquests els han transmès que "els seus clients estan a disposició de la justícia belga".
La Fiscalia belga no veu risc de fugida de Serret, Comín i Puig.
La Fiscalia de Brussel·les ha confirmat aquest dilluns que ha contactat amb els advocats els exconsellers de la Generalitat Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig, als que encara no ha citat per prendre declaració i sobre els quals creu que no hi ha risc de fuga.
"La Fiscalia de Brussel·les pot confirmar el contacte amb els advocats de Serret, Comín i Puig", ha afirmat el Ministeri Públic de la capital belga en un comunicat, en què ha explicat que els tres estan disposats a col·laborar amb la Justícia belga.
Per aquesta raó, i pel fet que "no hi ha un risc manifest de fuga", la Fiscalia de Brusela s ha assenyalat que no els busca "activament".
A més, les autoritats belgues apunten que es tracta d'un nou procediment i no d'una continuació del de novembre, que es va iniciar quan es van emetre les primeres ordres d'arrest.
El comunicat destaca també que cap dels tres exconsellers fugits ha estat interrogat ni remès a un jutge d'instrucció, cosa que podria succeir "en un futur proper" que no ha entrat a "anticipar" en el text.
D'altra banda, la Fiscalia de Brussel·les ha demanat informació addicional a les autoritats judicials espanyoles sobre el cas, tot i que tampoc ha volgut explicar quines dades s'han sol·licitat ni ha donat més detalls sobre els passos a seguir a partir d'ara.
La Fiscalia de Brussel·les va rebre dissabte passat la notificació de la reactivació de les ordres de detenció contra Comín, Serret i Puig per part del magistrat del Tribunal Suprem que investiga els fets relacionats amb el 'Procés', Pablo Llarena.
No obstant això, entre els exconsellers que segueixen a Bèlgica, Comín és l'únic al qual Llarena ha processat per un delicte de rebel·lió, al qual se suma el de malversació de cabals públics.
Serret i Puig, per la seva banda, han estat processats pel magristrado per delictes de desobediència i malversació.
Si la Justícia belga seguís les mateixes etapes després de la reactivació de les euroordres, es designaria un jutge d'instrucció que s'encarregaria de decidir en un termini de 24 hores si l'ordre de detenció és conforme a la llei, si escau dictar presó o si hi ha alguna causa de rebuig de la mateixa. Si el jutge no dicta pressió, podria prendre mesures cautelars per evitar la fugida de les persones implicades.
Atès que s'espera que les defenses dels exconsellers no acceptaran l'extradició davant el jutge d'instrucció, el procés passarà a la Cambra del Consell (tribunal de primera instància), on el jutge tindrà un termini de 15 dies per determinar si l'ordre és executable o no. En cas que fos recorreguda, les parts podrien acudir primer al Tribunal d'Apel·lació i posteriorment al Tribunal de Cassació.
En els dos casos, la sala té 24 hores per decidir si admet a tràmit el recurs i altres 15 dies parell prendre una decisió i concloure si l'ordre d'extradició pot ser executada o no.
La legislació comunitària sobre les euroordres preveu que l'extradició d'un ciutadà reclamat per un altre Estat membre es resolgui en 10 dies si l'afectat accepta l'ordre. No obstant això, els terminis s'allarguen fins als 60 dies si les persones requerides es neguen a l'extradició. Aquest temps pot allargar 30 dies més en casos excepcionals.
Escriu el teu comentari