Els jutges demanen escorta a Catalunya

Des de setembre, alguns jutges catalans vénen sent objecte d'amenaces, escraches i pintades per part d'independentistes a compte de les decisions preses sobre el referèndum i el Procés. Alguns han acudit a Interior per demanar escorta.

|
Jueces democracia 1

 


Jutges democràcia

Des de setembre, alguns jutges catalans vénen sent objecte d'amenaces, escraches i pintades per part d'independentistes a compte de les decisions preses sobre el referèndum i el Procés. Alguns han acudit a Interior per demanar escorta.


Es tracta des titulars de jutjats d'instrucció de tot Catalunya fins magistrats del TSJC que han investigat a coneguts independentistes o ha participat en casos directament relacionats amb el referèndum de l'1-O. La intenció dels magistrats és que aquestes mesures no es limitin a l'àmbit laboral i passin també a l'esfera privada. Al·leguen que les amenaces han augmentat tant en nombre com en gravetat en els últims mesos i que alguns independentistes han arribat fins i tot a cridar a la sortida del seu domicili. Denuncien, ser objecte de seguiment per part dels seus assetjadors, que coneixen els seus trajectes i l'entorn on es mouen en el seu temps d'oci.


Tant el Consell General del Poder Judicial com les associacions de jutges i de fiscals han emès dos comunicats de condemna als autors de les amenaces al jutge Llanera , que "violen la separació de poders sobre la qual se sustenta la democràcia". També van sol·licitar més seguretat davant l'escalada de tensió a Catalunya ".


Actualment, set jutjats catalans tenen obertes causes relacionades amb el referèndum de l'1-O i l'actuació dels Mossos: el 7 d'instrucció de Barcelona, el 3 d'instrucció del Vendrell (Tarragona), el 4 d'instrucció de Lleida, el 2 d'instrucció de la Seu d'Urgell, el 7 de Cerdanyola del Vallès (Barcelona) i els jutjats de guàrdia de Santa Coloma de Gramenet i del Prat de Llobregat (Barcelona).


D'altra banda, el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, dirigit per Juan Antonio Ramírez Sunyer, investiga els prolegòmens del referèndum i les lleis de desconnexió; en concret, l'ús il·legal de dades personals dels catalans per a la creació d'una Hisenda catalana.


A més, el TSJC investiga els alcaldes que van cedir espais municipals per a la celebració de la consulta, sense oblidar la gran causa de corrupció relacionada directament amb CDC, el cas del 3%. Aquest va néixer al jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA