Identifiquen una diana per al tractament de la insuficiència cardíaca

 

Investigadors del CNIC.

Investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars Carles III (CNIC) han descrit una nova diana terapèutica per a la prevenció de la insuficiència cardíaca, una de les causes més importants de mortalitat a tot el món.

La troballa fa al·lusió a una proteasa localitzada en la mitocòndria, la OMA1, que s'activa quan s'estressa el cor i la inhibició protegeix a les cèl·lules cardíaques o cardiomiòcits, evitant així la seva mort i el deteriorament de la funció cardíaca.

La insuficiència cardíaca es caracteritza per la incapacitat del cor per complir adequadament amb els requisits energètics del cos.

I per al seu tractament les guies clíniques actuals recomanen el compliment de canvis d'estil de vida, restriccions dietètiques i l'ús de diversos medicaments.

No obstant això, lamenten els investigadors del CNIC, l'eficiència d'aquests tractaments és limitada i varien en funció de cada pacient, d'aquí que s'estigui buscant dilucidar què la produeix i com evitar-la.

Perquè el cor funcioni correctament cal que hi hagi una capacitat contràctil i una producció d'energia constant i controlada perquè tots els teixits rebin l'oxigen necessari.

El mitocondri és el organello subcel·lular encarregat de coordinar tots dos processos (producció d'energia i control del calci com a regulador de la contracció muscular) i també és el major productor cel·lular d'espècies reactives d'oxigen (ROS), que a nivells elevats resulta tòxic per a la cèl·lula.

A més, expliquen els investigadors, per tal de garantir una funció adequada de les cèl·lules musculars del cor, la mitocòndria ha de mantenir una correcta estructura interna i ser capaç de controlar l'excessiva producció de ROS causada pel sobre-esforç contràctil en situacions de excés de treball, hipertensió o altres tipus d'estrès.

ANÀLISI DE TRES MODELS INDEPENDENTS

En la investigació, coordinada per José Antonio Enríquez, van avaluar tres models independents d'insuficiència cardíaca que cursen amb diversa simptomatologia: taquicàrdia crònica, hipertensió crònica i isquèmia del miocardi amb hipertròfia.

En els tres models es va induir un augment de la producció de ROS mitocondrial, seguit de canvis en la morfologia de la membrana interna mitocondrial i pèrdua de capacitat per produir energia per part del mitocondri que condueixen a la mort dels cardiomiòcits.

Així mateix, els investigadors van veure que perquè es desencadenin les alteracions morfològiques de la membrana interna mitocondrial cal l'activació de la proteasa OMA1, que segons ha explicat la investigadora Rebeca Acín Pérez, primera autora del treball, "processa la seva única diana descrita fins a la data (OPA1), una proteïna mitocondrial responsable de mantenir l'estructura característica en crestes del mitocondri ".

En l'estudi s'ha vist que en el model de ratolí l'eliminació de la proteasa OMA1 prevé la insuficiència cardíaca en els tres models estudiats i, per tant, juga un paper directe en la protecció de cardiomiòcits, el que la situa com una prometedora diana terapèutica per a la insuficiència cardíaca.