Puigdemont nega rebel·lió i malversació i demana a Llarena que arxivi la causa
L'expresident de la Generalitat nega que s'hagi donat el requisit de violència que es necessita per estimar el delicte principal que se li imputa.
Puigdemont demana al jutge que arxivi la causa contra ell.
L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha presentat aquest dilluns un recurs de reforma davant el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena en què demana que revoqui la interlocutòria pel qual va ser processat per rebel·lió i malversació de fons públics i que es s'anul·lin totes les actuacions contra ell per no haver-se poder defensat d'elles fins aquest moment. Nega igualment que s'hagi donat el requisit de violència que es necessita per estimar el delicte principal que se li imputa.
En el seu escrit la defensa argumenta al llarg de 85 pàgines la inexistència de rebel·lió i malversació i denuncia que per contra els seus clients han sofert diverses violacions de procediment, entre elles que no se li hagi permès defensar-se fins dictar l'ordre de processament, el que considera contrari al dret europeu i internacional.
A més, demana que s'anul·li tota la causa per diverses raons, com la falta de competència del Tribunal Suprem per entendre d'aquest assumpte que al seu parer s'hauria d'haver substanciat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
DEIXAR SENSE EFECTE ELS 2,1 MILIONS DE FIANÇA
Subsidiàriament a l'anterior, el advoca sense efecte la fiança de 2,1 milions d'euros fixada en l'acte de processament per als membres del exGovern de Puigdemont en no existir cap constància que s'hagi malversat o destinat cap quantitat i existir per contra constància documental que no s'ha disposat de quantitat pública cap per sufragar el referèndum d'autodeterminació celebrat a data 1 d'octubre de 2017.
Sobre la inexistència de violència, el recurs assenyala que cap dels fets relatats en l'Acte pot considerar-se com rebel·lió i el jutge utilitza arguments que resulten "cridaners" per justificar l'existència de violència.
"En concret, l'Acte s'aprecia aquesta violència, principalment, en les manifestacions ocorregudes el dia 20 de setembre davant de la Conselleria de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat, en els fets ocorreguts en data 1 d'octubre, i, de manera sorprenent , en la violència que, en efecte, no s'ha produït, però que els processats van haver de suposar-se ".
Afegeix que un altre dels motius de nul·litat és que el mateix Llarena "s'ha situat a si mateix en la posició de víctima del delicte, com a integrant del conjunt dels ciutadans espanyols, infringint-se així l'elemental garantia d'imparcialitat condensada en el clàssic aforisme" in causa sua, iudicare nemo potest ".
Escriu el teu comentari