El TC admet a tràmit el recurs de Forcadell i Simó que qüestiona la competència de Llarena per investigar-les

 

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit aquest dimarts el recurs en què l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'ex secretària primera de la Mesa Anna Simó (ERC) -ambdues processades en la causa del procés sobiranista- qüestionen la competència del Tribunal Suprem per tramitar aquest procediment.

En el seu recurs plantegen que la investigació es torni al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que segons les dues processades -Forcadell per rebel·lió i malversació de fons públics, i Simó per desobediencia- és el competent en els fets pels quals ja han estat processades pel magistrat Pablo Llarena.

El tribunal de garanties aprecia que concorre una especial transcendència constitucional en afectar el recurs a una faceta d'un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina d'aquest òrgan.

D'altra banda, segons el que es disposa en l'article 51 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC), el Ple es dirigeix a la Sala penal del Tribunal Suprem perquè li remeti certificació de les actuacions, i emplaça a les parts, a excepció de la recurrent en empara, perquè, si ho estimen oportú, es personin en aquest procediment constitucional.

En el seu recurs, presentat el passat 5 de febrer, les exparlamentarias argumenten Suprem vulnera l'article 24.2 de la Constitució -relatiu al "dret al jutge predeterminat per la llei"- i el dret a un judici just, contemplat en l'article 6 de la Convenció Europea dels Drets Humans.

Simó i Forcadell ja van presentar un recurs de súplica davant el Suprem per considerar que no era competent per instruir la seva causa i que ja va ser desestimat, i ara recorren al Constitucional sollicitant que retorni la causa al TSJC.

La lletrada que signa el recurs, Olga Arderiu, defensa que l'Estatut estableix que, en les causes contra els diputats del Parlament, el tribunal "competent" és el TSJC, i que el Suprem solament ho seria en el cas que la causa tingués una derivada fora del territori de Catalunya que, al seu judici, en cap cas té.

Així, conclou que els tipus penals imputats contra les seves dues clientes "succeeixen íntegrament a Catalunya, sense que cap d'ells hagi tingut lloc a un altre país o en la resta de l'Estat espanyol".

L'escrit sosté que, en cas d'haver-se comès els delictes de sedició i rebel·lió que se'ls imputaven indiciariamente en l'ordre de processament del passat 23 de març es va eliminar aquest últim i es va limitar a desobediència el cas de Simó- s'haurien produït des del Parlament que està a Barcelona, i d'haver-se produït el de malversació, hagués estat contra "el patrimoni de la Generalitat que es troba situada a Catalunya".

El recurs recorda que va ser la pròpia Sala Segona del Tribunal Suprem, que, en la causa contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas per la consulta del 9 de novembre, va al·legar que el tribunal competent per jutjar aquesta qüestió era el TSJC, com així va anar finalment.

També recorda que en durant la XI legislatura del Parlament es van arribar a presentar davant el TSJC fins a vuit querelles per rebel·lió i sedició i en totes elles aquest tribunal es va declarar competent per a això, sense que això generés cap problema.