Trapero va posar els Mossos a la disposició del TSJC el dia de la DUI

 

L'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero ha recorregut l'ordre de processament de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela pels presumptes delictes de sedició i organització criminal i ha desvetllat que el dia de la proclamació de la independència de Catalunya (DUI) en el Parlament es va posar a la disposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Ha rebutjat haver posat el cos policial català al servei del procés independentista ja que, ni ell ni la cúpula policial, compartien "un eventual pla tendent a la celebració del referèndum".

En el recurs presentat dilluns passat per la seva advocada, Olga Tubau, Trapero destaca que en la causa no hi ha cap manifestació pública ni privada que demostri la seva connivència amb el pla sobiranista: "Simple i planament perquè no solament no va realitzar mai manifestacions en aquest sentit sinó perquè ni va formar part de la suposada 'complexa i heterogènia organització' unida per aquest designi, ni va sotmetre el cos policial autonòmic a aquest procés".

"Una cosa eren els desiderátums i la voluntat de l'òrgan polític i una altra l'actuació del cos dels Mossos d'Esquadra, la cúpula dels quals, amb el major al seu front, va venir sempre presidida per una ferma determinació de complir amb l'ordenament legal vigent i amb les ordres emanades del Poder Judicial i de la Fiscalia", argumenta.

En el seu escrit, l'advocada de Trapero ressalta un correu electrònic enviat al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, i al llavors fiscal superior de Catalunya José María Romero de Tejada, el 27 d'octubre després de proclamar-se la independència, en el qual Trapero es posava a la seva disposició "amb la finalitat de donar compliment als ordres que es poguessin derivar en relació amb aquests fets".

Van ser dos escrits en els quals Trapero exposava que el cos dels Mossos d'Esquadra es posava a disposició tant del TSJC com de la Fiscalia Superior havent tingut coneixement de l'aprovació de la declaració d'independència pel Parlament de Catalunya en la tarda d'aquest dia, i desconeixent les conseqüències jurídiques de l'esmentada declaració i sobre qui podien recaure les mateixes.

PROCESSAMENT

La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha comunicat a primera hora d'aquest dilluns el processament per sedició i organització criminal l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, al exdirector d'aquest cos policial Pere Soler i al exsecretario general d'Interior de la Generalitat de Catalunya César Puig, en un tràmit que amb prou feines ha durat deu minuts i en el qual no se'ls ha formulat cap pregunta.

La quarta processada en la causa que investiga la jutge per l'actuació dels Mossos en les protestes ocorregudes al setembre a Barcelona i la jornada del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, la intendent Teresa Laplana, no ha acudit físicament a l'Audiència Nacional però ha comparegut per videoconferència per motius de salut, segons les citades fonts.

La titular del Jutjat Central d'Instrucció 3 els havia citat als quatre a les 8.30 hores d'aquest dilluns per prendre'ls declaració indagatoria, és a dir, per comunicar-los personalment els fets pels quals se'ls acusa, d'acord amb l'establert en la Llei d'Enjudiciament Criminal.

En concret, la jutge ha processat Trapero per dos delictes de sedició i un d'organització criminal, a Laplana per un únic delicte de sedició, i en el cas de Puig i Soler per delicte de sedició i organització criminal.

El procediment amb prou feines ha durat uns minuts i abans de les 9.00 hores ja estaven tant Drapaire com els exjefes polítics dels Mossos fora de les dependències judicials, atès que ni la jutge instructora ni la Fiscalia els han formulat cap qüestió en relació amb els fets. Ni a l'arribada ni a la sortida han fet declaracions als mitjans que els esperaven en la porta.

ARRIBADES A l'AUDIÈNCIA NACIONAL

El primer a arribar a l'Audiència Nacional ha estat César Puig a les 8.20 hores acompanyat del seu advocat; 20 minutos després ho ha fet Pere Soler i l'últim ha estat l'exmajor de la policia autonòmica, que feia la seva entrada en l'Audiència Nacional a les 8.45 hores, 15 minuts després de l'hora establerta per la magistrada Lamela.

La titular del Jutjat Central d'Instrucció els ha comunicat els fets que inclou en el seu acte de 37 pàgines del passat 5 d'abril en el qual va exposar que Trapero, Soler i Puig van integrar una organització jerarquitzada amb una confluència estratègica perfectament sincronitzada d'acord amb el pla de l'organització criminal en la cúspide de la qual es trobava el president de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta estructura va ser la que "en summa va permetre la celebració del referèndum illegal i la ulterior declaració d'independència aprovada pel Parlament el 27 d'octubre", segons l'acte en el qual Lamela relata que l'actuació dels Mossos tant en els incidents del 20 i 21 de setembre a Barcelona com en l'1-O va ser la de "ometre amb incompliment de les seves obligacions legals d'actuar".

La magistrada considera provat que, lluny d'actuar, es van limitar a aparentar la impossibilitat de tal compliment quan en realitat es tractava d'una "oberta negativa a les reiterades peticions d'auxili que van rebre procedents de la Guàrdia Civil", amb l'objectiu de protegir a la comissió judicial que es trobava a l'interior i que estava efectuant els registres.

En el cas de la jornada del referèndum, Lamela opina que l'actuació dels processaments no només es va limitar a no donar compliment a l'actuació judicial que havia prohibit la celebració de la consulta, sinó que va anar més enllà, "propiciant que els seus plans d'actuació anessin coneguts per endavant pels ocupants dels col·legis".