Junqueras al jutge Llarena: "No s'ha dedicat un sol euro del Pressupost al procés"

 

L'ex vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras ha manifestat davant del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que "no s'ha dedicat un sol euro del Pressupost al procés" sobiranista a Catalunya, segons han manifestat fonts presents en la declaració indagatòria que s'ha celebrat aquest dilluns en l'alt tribunal.

Junqueras ha estat el primer a comparèixer, durant uns 40 minuts, davant el magistrat del Suprem, que l'havia citat per comunicar-li el seu processament pels delictes de rebel·lió i malversació de fons públics.

Únicament ha contestat a preguntes del seu advocat defensor, per insistir que tot va ser "pacífic", rebutjant respondre a la resta d'advocats, a la Fiscalia ia l'acusació popular representada per Vox.

"Crec en la dignitat humana, en el pacifisme i en la convivència", ha afegit, per reiterar que no considera que sigui delicte la convocatòria d'un referèndum, segons les mateixes fonts.

Seguidament, Llarena ha començat a realitzar el mateix tràmit amb el què va ser candidat a presidir la Generalitat i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, al qual seguirà el líder de l'associació Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, tot i que únicament respecte de la rebel·lió, ja que no els acusa de malversació.

Els tres han estat traslladats des de presó, on compleixen presó preventiva, Junqueras des Estremera i Sànchez i Cuixart des del centre de Soto del Real, tots dos a Madrid.

Mentre són traslladats de un en un davant Llarena esperen als calabossos de la propera Audiència Nacional, ja que el Tribunal Suprem no en té.

INDICIS DE VIOLÈNCIA

Segons l'acte de processament, Junqueras, juntament amb l'expresident català Carles Puigdemont i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, va ser advertit dies abans de la celebració del referèndum il·legal pels responsables dels Mossos del greu risc d'incidents violents si es produïa la consulta .

El jutge considera que aquestes tres persones també coneixien la gravetat de la protesta del 20 de setembre davant de la Conselleria d'Economia i van decidir continuar amb el referèndum, van cridar a la població a la mobilització i van impulsar un operatiu policial autonòmic compromès amb que les mobilitzacions partidàries de la votació il·legal poguessin enfrontar-se amb èxit a la força policial de l'Estat.

La mobilització de centenars de milers de seguidors i l'impuls d'una massa de força que fes front a l'obligació policial d'impedir l'1-O és el que s'atribueix a Sànchez i Cuixart, que, segons el relat dels fets del jutge, es van valer per això de la seva condició de presidents de les entitats sobiranistes.