La interventora de la Generalitat, en el punt de mira de la Guàrdia Civil

 

La Guàrdia Civil assenyala que Vidal va ometre informació.

La Guàrdia Civil ha lliurat al Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona un informe de 14 folis en el qual relata les actuacions que ha tingut la interventora de la Generalitat Rosa Vidal Planellas quan li han demanat informació sobre algunes de les factures del referèndum il·legal de l'1 d'octubre.

El citat document assenyala que va ometre informació, que va participar en un acte de compromís amb el referèndum i que no va denunciar el que pot ser un intent d ' "estafa".

El citat informe s'emmarca dins de la investigació que està duent a terme l'Institut Armat sobre les factures de l'empresa Unipost per cobrar els enviaments electorals de l'1-O per un total de 979.661,96 euros i que es repartien entre cinc conselleries de la Generalitat.

Segons les dades recollides pels investigadors, va ser el director de Patrimoni de la Generalitat dependent de la Secretaria d'Hisenda, F rancesc Sutrias Grau, qui va signar en representació de la Generalitat l'ampliació del contracte marc que tenien amb Unipost.

SERVEI DE UNIPOST PER AL 1-O

Aquest és a més, el receptor del correu en què un dels propietaris d'aquesta empresa, Pablo Raventós, li remet les cinc factures per al cobrament pel servei d'Unipost per a l'1-O, pels següents imports: 280.003,35 euros ; 234.606,88 euros; 233.180,55 euros; 238.965,37 euros i 240.634,83 euros.

Segons assenyala la Guàrdia Civil, la interventora va enviar, a un requeriment del jutjat, una informació explicant el sistema de pagament que utilitzen tots els departaments de la Generalitat, l'Gestor Electrònic de Contractació.

Però, tot i que feia referència a un annex amb totes les factures emeses per Unipost a l'administració catalana, no va adjuntar aquesta informació.

REUNIÓ AMB ROSA VIDAL

Per aquest motiu, els investigadors van decidir mantenir una reunió amb Rosa Vidal, després de la qual cosa va acabar enviat per correu electrònic l'annex que inicialment no havia presentat.

Els investigadors assenyalen que la interventora no va esmentar en el seu informe cap coincidència amb les dades que es van aportar després a l'annex, segons els conceptes de factura o import, de les factures que es la van sol·licitar.

No obstant això, van observar que en els seients si hi havia una factura que coincidia amb l'import i data emesa per Unipost a la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, per 238.965,37 euros (inclòs l'IVA).

L'esmentada factura va ser presentada al cobrament en dues ocasions, el 18 de setembre i el 19, i anaven signades amb un certificat digital a nom de Pablo Raventós, però totes dues van ser rebutjades.

En el primer cas, ho va fer el sistema automàticament perquè l'expedient no complia amb els paràmetres del format.

En la segona ocasió es va fer manualment: ho va fer l'usuari David Badal Josa, empleat de la Direcció de Serveis de la Conselleria de Treball i que gestiona el sistema corporatiu de la Generalitat de Gestió dels contractes.

Segons, la declaració davant la Guàrdia Civil d'aquest funcionari, les va rebutjar per dues qüestions: la primera perquè el període que recollia la factura era d'un sol dia, el 7 de setembre, i el període de facturació d'Unipost es fa per mesos.

El segon, perquè l'import, 238.965,37 euros, està fora del que és habitual i, a més, David Badal va comprovar al web del proveïdor on permet veure la facturació mensual i aquesta factura no apareixia.

INTENTS DE COBRAMENT OMESOS

Aquests dos intents de cobrament per part d'Unipost van ser "omesos" per la interventora de la Generalitat, fet que destaca la Guàrdia Civil, que també posa l'accent en el fet que "no s'ha activat cap procediment per denunciar aquest intent de cobrament, la qual cosa podria suposar almenys una temptativa d'estafa ".

En aquest informe, la Guàrdia Civil també recull l'actuació de la interventora, ja assenyalada pels investigadors amb anterioritat, al no haver denunciat l'expedient pel qual es va aprovar una despesa de 2.299.900,20 euros per destinar-los a una campanya anomenada Civisme .

Aquest expedient assenyalava que l'objectiu de la campanya era "implicar els ciutadans i les ciutadanes en el foment d'una societat més cívica, justa i avançada des del punt de vista del seu progrés social".

Va ser aprovada per la interventora en un procediment d'urgència i en l'expedient es feia constar: "No es desprèn que es tracti d'una despesa relacionat amb processos refrendarios".

No obstant això, la campanya finalment va ser per difondre un anunci per al referèndum de l'1 d'octubre.

ACCIONS AMB LES QUE PRETENIA malversar

La Guàrdia Civil no entra a valorar si la interventora va conèixer o no en aquell moment la fi de la campanya, però necessita que ara s'ha sabut que era per a un fi diferent del que es va dir i pel qual ella va autoritzar una despesa pública.

No obstant això, adverteixen que aquesta no ha activat cap procediment per denunciar aquestes accions amb les que es pretenia "una malversació de 2.299.900,20 euros".

Els investigadors inclouen en el seu informe un correu electrònic que demostra l'assistència de Rosa Vidal a un "acte d'unitat i compromís amb el referèndum" que va tenir lloc el passat 21 d'abril ia la que també estaven convocats Josep Maria Jové, Natalia Garriga, Pere Aragonès, Josep Lluís Salvadó i el director de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), Frederic Udina, entre d'altres.

"No es coneix el paper que va exercir la interventora en aquesta reunió, però era un acte de compromís i és evident que un referèndum requereix de fons per la seva execució, per la qual cosa almenys, presumiblement tenia coneixement de la intencionalitat dels presents", precisa l'Institut Armat en el seu informe per al jutge.