Villar i Tebas, a l'ombra dels candidats a presidir la Federació Espanyola de Futbol

 

Les eleccions a la presidència de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) se celebraran finalment el dijous 17 de maig, amb dos personatges a l'ombra, Ángel María Villar i Javier Tebas.

Les eleccions, que al principi estaven fixades per a aquest dilluns 9 d'abril a la Ciutat del Futbol de Las Rozas (Madrid), van ser anul·lades pel Tribunal Administratiu de l'Esport (TAD) després d'haver estimat el recurs presentat per Luis Rubiales, un dels candidats, per coincidir amb el partit de Laliga Santander entre el Vila-real i l'Athletic.

Així, Luis Rubiales i Juan Luis Larrea buscaran succeir a Ángel María Villar al capdavant de l'organisme en unes eleccions en què han pactat el "vot lliure, directe, igual i secret".

Luis Rubiales, de 40 anys, és exfutbolista i expresident de l'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), càrrec al que va renunciar en el seu moment al novembre per presentar-se al lloc de president de la RFEF, formalitzant inicialment la moció de censura contra Ángel María Villar , finalment anul·lada després de la destitució del basc per part del TAD.

El més curiós de tot és que ara Ángel María Villar dóna suport a Rubiales. ¿Només per derrotar Larrea, dofí de Tebas? Podria ser un dels motius. Però mirant enrere la relació de Villar i Rubiales no han estat tan tenses. El segon va arribar a formar part de la directiva del primer després de rebre el suport de Rubiales en les seves batalles contra Laliga.

Potser per això, Rubiales se sent molt capaç de guanyar les eleccions amb molt marge, tal com ha expressat, perquè l'ombra i el pes de Villar és patent i està latent. Això sí, Rubiales ha negat que vagi a proposar-li la vicepresidència a Villar, i aquest últim també ho nega.

L'altre candidao és Juan Luis Larrea. De 65 anys, porta a la Junta Directiva de la RFEF des de 1988, a la qual va accedir com a president de la Federació Guipuscoana, coincidint amb l'arribada de Villar a la presidència i ocupant el càrrec de tresorer. Posteriorment, després de la suspensió del bilbaí, va ser el màxima responsable federatiu de forma interina fins que la destitució de Villar el 22 de desembre passat va obligar a la formació d'una Comissió Gestora.

Larrea ve doncs tacat per la presidència de Villar i per què va recol·locar a diversos imputats del cas Soule. Però precisament, potser, per aquesta raó ha volgut desentendre completament del seu passat. Les relacions amb el president de Laliga, Javier Tebas, són completament plàcides i en les tertúlies de la RFEF només s'escolten elogis sobre les bones relacions que ara hi ha entre les dues institucions. I és aquesta bona relació que ha fet aixecar les sospites i Rubiales acusa Tebas de voler controlar el futbol espanyol amb un candidat afí.

Però també hi ha un tema no menor que enfronta els dos candidats: els àrbitres. Mentre Larrea aposta perquè el president del Comitè Tècnic d'Àrbitres es elegit pels col·legiats i no sigui imposat a dit, com sembla ser que passi si guanya Rubiales, que estaria disposat a nomenar a Victoriano Sánchez Arminio.

Sent així les candidatures, tot apunta que surti elegit qui surti elegit, res canviarà molt, perquè els pesos pesants del futbol espanyol, amb un passat una mica fosc, podrien quedar-se treballant a l'ombra.