El Govern central va vetar lligar les pensions a l'IPC al·legant que costaria 2.000 milions

 

Aquesta pujada es farà ara per l'acord amb el PNB.

El Govern de Mariano Rajoy ha vetat la tramitació al Congrés de proposicions de llei de l'oposició per revaloritzar les pensions al ritme de l'Índex de Preus al Consum (IPC) al·legant que la posada en marxa d'aquestes iniciatives suposaria un cost d'al voltant de 2.000 milions d'euros a l'any.

Aquesta pujada de les pensions està ara recollida a l' acord assolit amb el PNB per als Pressupostos de 2018: 1,6% d'augment aquest any i IPC en 2019, més l'ajornament de l'entrada en vigor del factor de sostenibilitat fins 2023.

Acollint-se a la capacitat de veto que li atorga la Constitució, el Govern de Mariano Rajoy va començar la legislatura frenant una iniciativa del PSOE, Units Podem i altres grups per pujar les pensions de 2017 al ritme de l'IPC, i llavors va al·legar que la seva aplicació suposaria un cost per a l'Estat de més de 1.150 milions d'euros que haurien de ser finançats per l'Estat, "sense que es proposi una font de finançament".

Un any després va vetar una altra proposició de llei, aquesta vegada de Units Podem, per revaloritzar les pensions al ritme de l'IPC i derogar el factor de sostenibilitat, i llavors va argumentar que el cost seria de gairebé 2.200 milions d'euros.

Segons aquell escrit de disconformitat aquesta quantitat es derivaria d'una revaloració de les pensions al ritme de la inflació, però no només en 2018, sinó també en la diferència entre el 0,25% a què van pujar les pensions el 2016 i 2017 i la inflació registrada aquests anys, ja que la proposició de llei també cobria aquest desfasament per recuperar el poder adquisitiu perdut llavors.

En el seu escrit de disconformitat, el Govern s'escudava en el principi d'estabilitat pressupostàri a recollit a l'article 135 per impedir el debat d'aquestes iniciatives, ja que apuntava que aquestes mesures, "sense conèixer ni valorar la resta de necessitats de finançament dels despeses públiques ", podien suposar, a més," l'incompliment dels objectius d'estabilitat pressupostària ".

A més, justificava el seu veto a l'increment del dèficit públic que tindria per al període 2020-2025 la supressió del factor de sostenibilitat i de l'actual índex de revalorització de les pensions.

PP I CS van acceptar els VETOS

Aquest mateix mes, l'Executiu va tornar a fer ús d'aquesta competència per vetar una altra proposició de llei similar del PSOE, en què els socialistes plantejaven derogar la pujada de les pensions en un 0,25% prevista pel Govern per a 2018 i substituir-la per un augment en funció de l'IPC, el que les elevaria al voltant del 1,6 per cent.

Els dos últims vetos a les propostes sobre pensions promogudes per Units Podem i PSOE van ser acceptats per la Mesa del Congrés, on el PP i Ciutadans van donar suport els arguments esgrimits per l'Executiu.