Més de 1.800 psicòlegs i psiquiatres rebutgen la sentència a La Manada

 

Més de 1.800 psicòlegs i psiquiatres han subscrit una carta oberta dirigida al Ministeri de Justícia , i difosa per xarxes socials, en què manifesten el seu "profund i enèrgic" rebuig a la sentència de la Manada, que atribueixen a la cultura del patriarcat i demanen formació i educació en matèria de gènere.

"D'acord a la Teoria polivagal de Porges, davant d'una situació d'amenaça de mort, lesió greu o violència sexual, és comú una resposta d'immobilització quan no és possible fugir ni escapar", expliquen per després relatar amb termes científics la reacció de l'organisme davant d'aquestes situacions.

Es tracta, segons assenyalen, d'una forma ràpida de reacció del sistema nerviós per tractar de sobreviure i minimitzar l'impacte del succés amenaçador quan no és possible fugir ni escapar.

"Per tant, en una situació així, no té sentit plantejar la qüestió del consentiment o la resistència, ja que aquesta capacitat estarà anul·lada donada la magnitud de l'amenaça", descriuen per afegir que aquesta teoria ha estat demostrada científicament i avalada per professionals especialistes en trauma i d'alt prestigi a nivell internacional com el són Stephen Porges, Daniel Siegel, Pat Ogden i Bessel Van der Kolk, entre altres persones.

ANALGÈSIA DAVANT DEL DOLOR

Igualment, asseguren que tampoc hi ha lloc per preguntar-li a la víctima ni és determinant el fet que tingués resposta sexual, ja que en aquests moments l'organisme genera substàncies per produir una analgèsia davant el dolor, estant dissociada i immobilitzada.

També demanen que es doni suport i no es qüestioni la capacitat de resiliència -sobreponerse a la adversidad- d'una víctima. "El contrari només serveix per seguir agredint-i, fins i tot, contribuir a la seva retraumatització", emfatitzen.

D'altra banda, en l'escrit es posa en qüestió el "excessiu pes" del debat al voltant de la víctima i entén que el patriarcat, com a sistema cultural i de valors, constitueix un marc interpretatiu en què s'ha d'inscriure "tant la pròpia agressió com les lleis que regeixen la justícia, així com l'actuació de professionals que l'apliquen ".

"En una societat és responsabilitat de totes i tots, des policia a professionals de la judicatura, actuar amb professionalitat, objectivitat i ètica, sense qüestionar situacions de violència provada ni confondre-les amb gresques, ja que conforma un brou de cultiu per a la violència, que aquí denunciem ", adverteixen davant el que entenen com la" cosificació "de la dona.

Igualment, alerten dels imaginaris col·lectius que dominen la societat, conforme als quals està instaurat que les dones necessiten ser insistidas i accepten el sexe tot i que "en principi no vulguin".

"Creiem que aquesta fantasia arrelada en la nostra cultura motiva gran part de les preguntes de jutges i jutgesses en aquest tipus de processos, qüestionant constantment les reaccions de la víctima", afegeixen.

Segons la seva opinió, aquestes actuacions només aconsegueixen culpabilitzar a la persona agredida, retraumatizarla i revictimizarla.

Per tot això, consideren essencial que els informes pericials que s'emetin en processos com aquest comptin amb l'assessorament tècnic de persones expertes i que els / les professionals de la Justícia així com els cossos de seguretat de l'Estat, i en general tot el personal tècnic implicat en aquest tipus de casos, rebi formació amb perspectiva de gènere.

Finalment, reclamen de manera urgent des de la infància una educació sexual no patriarcal, amb perspectiva de gènere, transversal i estructural.